Vila Vella de Tossa de Mar

La Vila Vella de Tossa de Mar, està situada a peu de costa, en un promontori on havia hagut un poblat ibèric,es suposa, que a l’interior del recinte n’hi devia haver un altre, també emmurallat però de dimensions més petites, d’època romana.

Us passo la seva llarga historia :

  • El castell de Tossa fou erigit el 1187 per disposició de l’abat de Ripoll, que posseïa el lloc des de l’any 966 per donació del comtat de Barcelona al monestir de Santa Maria de Ripoll. L’abat de Ripoll concedí també el mateix any de 1187 una carta de poblament, que permetia de construir dins i fora del recinte fortificat, i que es troba a l’origen de la Vila Vella. La senyoria del monestir de Ripoll, molt rigorosa pel que fa als beneficis obtinguts de la pesca, perdurà pràcticament fins a la fi de l’Antic Règim.
  • Segons Enric C. Girbal, l’any 1240 és esmentat el castell de Tossa (castrum de Torsa) en un document d’un plet causat per drets de pastura.
  • L’any 1285, ran de l’intent d’invasió de Catalunya per part dels francesos, la població va ésser força malmesa.
  • Pel fogatjament dels anys 1365-70, sabem que en aquestes dates hi havia vuitanta-un focs a Tossa, tots pertanyents a l’abat de Ripoll.
  • El 1371 fou venuda pel castlà Arnau de Soler a Pere de Riera.
  • Hi ha també notícia d’obres que es feien a les fortificacions de Tossa el 1371.
  • No queda ben clar si la gent tenia un refugi al castell a més de casa a la Vila Vella o si l’anomenat castell correspon de fet a aquesta vila closa per les muralles.

La gran varietat en el tipus d’aparell, tant en la muralla com a les torres evidencia una constant transformació en tot el recinte amb obres, reparacions i restauracions.

Fins avui i en espera d’estudis més aprofundits i deixant de banda les etapes ibèrica i romana, es distingeixen tres fases :

Fase I, construcció d’un primer recinte al final del s. XII.

Fase II, reconstrucció de l’abad Descatllar el s. XIV.

Fase III, Reparacions i restauracions fins als nostres dies.

Actualment és l’únic exemple de població medieval fortificada que encara es conserva al litoral català.

Es va construir a inicis del segle XIII i es conserva gairebé la totalitat del seu perímetre original amb els seus murs emmerletats.

El pany de mur distribueix quatre torrasses i tres torres cilíndriques rematades per matacans.

Les torres més conegudes són :

  • La torre d’en Joanàs, que presideix la badia;
  • La torre de les Hores, situada a l’entrada del pati d’armes, i que deu el nom al fet que era l’únic lloc on hi havia un rellotge públic, i
  • La torre d’es Codolar, també coneguda com la torre de l’Homenatge, que presideix la platja d’es Codolar

En el punt més alt de la Vila Vella hi havia hagut el castell, que consistia en una torre de guaita i una estança de planta rectangular.

Actualment no existeix, ja que en el seu antic emplaçament s’hi va edificar l’actual far.

L’interior de la Vila Vella és un espai amb molt d’encant, format per carrerons estrets amb paviment de còdols i on encara s’hi poden admirar molts finestrals gòtics, bellament historiats.

En el moment de màxima esplendor (s. XV), la Vila Vella integrava unes vuitanta cases.

La majoria dels habitatges van aprofitar el mur de la muralla com a paret de fons.

A partir del segle XVI la població es va començar a expandir fora muralla.

Les primeres edificacions es van fer al barri de sa Roqueta i seguint el camí ral.

Cal destacar el magnífic portal dovellat que dóna entrada a la Vila Vella a través del pati d’armes.

A l’interior de la Vila Vella destaca especialment l’antiga església de Sant Vicenç.

Aquesta església d’estil gòtic tardà es va construir al segle XV damunt l’anterior església romànica, descoberta recentment i datada dels segles XI – XII.

Orientada nord-sud, i en una posició privilegiada sobre un penya-segat de cinquanta metres, el seu aspecte original resultava segurament molt imponent.

Té una sola nau, capçalera poligonal de tres panys acompanyada d’una sagristia i d’una capella lateral a tall de braç de transsepte a la banda oest; a l’est, possiblement l’espai s’eixamplava amb una filera de tres capelles.

Actualment, només l’absis i la sagristia conserven la coberta.

A la capçalera, la volta ogival està sostinguda per sis nervis que es reuneixen a la clau de volta decorada amb la imatge de Sant Vicenç.

S’han trobat restes d’una escalinata a la galilea a l’entrada.

En un dels nervis de l’absidiola esquerra, hi trobem el capitell dedicat a Sant Joan Baptista.

L’any 1931va ser tota la Vila Vella “ Declarat  Monument Històric Artístic Nacional.

 

 

Recull de dades gràcies a : Ajuntament de Tossa de Mar, Diputació de Girona, Patronat de Turisme de la Costa Brava de Girona, Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Llança de Sant Antoni de Vilamajor

La Masia de can Llança, està situada entre el carrer de Romani, carrer del Bruc i l’avinguda Alfou, a Sant Julià d’Alfou (Urbanització), del municipi de Sant Antoni de Vilamajor.

De fet la masia està situada  al costat de l’església de Sant Julià d’Alfou.

Cal destacar la gran era rodona , situada en un costat de la masia i les escales que pujant fins l’església.

Aquest espai de terra, aplanat i ferm, on damunt el qual es posaven els cereals o llegums per a batre’ls i separar el gra de la palla.

Can Llançà actualment és un destacable restaurant de la Comarca,  hi ha 5 salons d’ambient rústic de diferents capacitats per a celebrar tot tipus d’esdeveniments.

En un costat i fora del recinte de la masia, hi ha un corral on podeu veure diversos animals, sobre tot aus de granja.

Durant els mesos d’estiu, a Can Llançà  disposa de piscines, que compten amb tobogans aquàtics, un parc infantil i una zona esportiva.

Es una masia molt bonica i rústica.

 

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Ca n’Ametller, el Museu Municipal de Molins de Rei

Fotografia de mitats del segle XX

Ca n’Ametller, situat a la Plaça Catalunya, era una casa pairal de principis del segle XIX, que es va reconvertir a edifici senyorial. L’edifici ha estat sotmès a diverses remodelacions, les més destacables van ser al segle XIX i el segle XX.

Ca n’Ametller captiva la mirada de la seva façana. El portal de l’entrada, de grans dovelles, marca la simetria i l’ordre compositiu de les finestres i balcons de la façana.

A lapremsadelbaix.es, del dia 22 de  Maig de 2018, hi podem llegir :

“ La historia :

El Museu de Molins de Rei va començar la seva activitat l’any 1953 per la iniciativa d’un grup de persones que treballaven a la fàbrica tèxtil Samaranch i que compartien l’interès per conservar i difondre  la cultura molinenca.

El 1968, un grup de col·laboradors es va constituir com l’Associació d’Amics del Museu Municipal de Molins de Rei. El fons del Museu s’ha anat formant amb objectes procedents de les aportacions de moltes persones de la vila.

També  des del Museu s’ha exercit una tasca de recuperació i conservació del patrimoni arquitectònic i arqueològic de la vila i el seu entorn.”

En l’actualitat es el Museu Municipal de Martorell i disposa de Salas d’exposició temporals.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament i Museu de Molins de Rei i altres fonts.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Edifici del Campanar de les Hores de Martorell

L’Edifici del Campanar de les Hores esta situat en la plaça de les hores de Martorell.

Us passo la seva historia :

  • El Portal de les Hores tancava el primer recinte de la muralla que, entre el Vall i el Revall, defensava Martorell. Aquest portal era format per una alta torre quadrada alt medieval i el propi portal.
  • Ja al 1668 es va instal•lar un rellotge a l’esmentada torre, que des de llavors pren el nom de Torre de les Hores o Seny de les Hores.
  • Al 1731 es remodela el Portal de les Hores, i la data és inscrita en un dintell.
  • La Plaça de les Hores es formà l’any 1925 en ser enderrocat l’antic portal de muralla conegut pel Portal de les Hores o la Volta del Forn, perquè era propera al forn de pa municipal.
  • Aquest edifici i durant una època es va fer servir de presó.
  • La raó d’aquesta remodelació urbanística fou que l’antic portal dificultava el pas dels cotxes; es conservà però la torre, que, un cop desallotjada la presó, va servir d’urinari públic.
  • L’edifici actual, amb el campanar d’espadanya, és de la fi del segle XIX.
  • A principis del segle XX s’hi instal•la la Societat “La Unión Agrícola Cooperativa” i el portal és conegut en aquesta època també com el Portal de la Cooperativa.
  • El portal va ser enderrocat l’any 1925 i és aleshores quan es va configurar l’actual plaça de les Hores.

Al Museu Municipal Vicenç Ros es conserva la maquinària del rellotge del Seny de les Hores, un dels més antics de Catalunya.

A més, també hi trobarem exposada una pintura a l’oli del Portal de les Hores que data de la segona meitat del segle passat i és una obra de Lluís Rigalt, artista molt vinculat a Martorell i als seus paisatges.

Nota : No hi ha que confondre amb la Torre de les Hores, que es un altre edifici de Martorell.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Martorell, i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Creu de l’Antic Hospital de la Santa Creu a Barcelona

L’Hospital  de la Santa Creu fou, entre 1401 i 1926, l’hospital general de la ciutat de Barcelona, instal·lat en un edifici gòtic del segle XV. Es va crear amb la finalitat de reunir en un sol edifici els diferents hospitals que hi havia a la ciutat.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Hospital_de_la_Santa_Creu_de_Barcelona

La Creu que avui us presento, està situada en el pati principal l’Antic Hospital de la Santa Creu a Barcelona, podeu accedir per els carrer  del Hospital, i el carrer del Carme.

Es sap que es molt antiga, es va refer la creu que estava en mal estat gràcies a la intervenció de l’escultor Bernat Vilar, durant l’any 1691.

Aquesta Creu, es semblant a una Creu de Terme, s’aixeca sobre una columna salomònica de marbre rosat i blanc, a dos nivells apreciem dues corones.

En la Creu, una cara hi ha Jesucrist crucificat i l’altra cara, possiblement representa la verge dreta, sense el nen Jesús.

Cal dir, que durant la Guerra Civil va ser feta malbé,  el 29 de juliol de 1939 va ser recuperada amb un actes molt solemne.

Sempre aquesta creu ha sigut molt característica en aquest Hospital que li donava el nom.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia, propi i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga fabriga “Vapor Sampere” de Sabadell

L’antiga fabriga “Vapor Sampere” esta situada entre el carrer de Sallarès i Pla, 9 i el carrer de Turull del municipi de Sabadell.

El Vapor Sampere, és un vapor de Sabadell obra de l’arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas construït l’any 1912.

Us passo la seva historia :

  • El vapor Sampere va ser un dels darrers vapors construïts a la ciutat, situat en un dels eixos industrials de Sabadell.
  • L’edifici no és estrictament un vapor, ja que des del començament va funcionar amb energia elèctrica.
  • Va ser projectat a finals del segle XIX principis del XX.
  • És l’eix marcat pel carrer Tres Creus i que comunicava el centre de la ciutat amb l’estació de ferrocarrils, a la vegada que conduïa cap al riu Ripoll, zona dels primitius molins i que continuava activa.
  • La proximitat del transport afavorí la creació d’aquest eix industrial que formava part dels eixamples projectats per l’urbanista Daniel Molina i Pascual.

Vapor amb elements modernistes. Tipològicament presenta les característiques típiques d’aquestes construccions. Està format per una nau d’uns 12 m d’ample per 98 m de llarg.

La coberta és a dues vessants. La façana és una repetició uniforme del mòdul que compren la finestra, però no és plana sinó que està ornamentada amb cornises, motllures i reixes de ferro forjat.

Cal destacar la torre amb rellotge que hi ha al pati interior. El rellotge de corda es trobava dalt de la torre i el va instal•lar el rellotger sabadellenc Salvi Uyà Armengol l’any 1913.

La torre del rellotge i el transformador elèctric s’ubicà on tradicionalment s’emplaçava la xemeneia.

La façana del vapor s’ha vist modificada per la instal•lació d’un bar, modificant-se la primitiva estructura que formava un conjunt de tres finestres convertint la central en la porta d’entrada del bar.

A mitjans de la dècada del 2000 es va restaurar l’antic edifici, conservant-se l’estructura general de la nau i la torre del rellotge.

A la nau principal hi ha una botiga de la Cooperativa Abacus.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i Ajuntament de Sabadell

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa de la Vila de Lloret de Mar

La Casa de la Vila esta situada en la Plaça de la Vila.  L’edifici està aïllat, envoltat pel passeig Verdaguer, el passeig Agustí Font, el carrer Sant Baldiri i la plaça de la Torre a Lloret de Mar.

Us passo dades relacionades a la seva historia :

  • Al lloc on hi ha l’Ajuntament hi havia una antiga torre del segle XVII (1601-1607) malmesa pels temporals. Aquesta torre era de planta semicircular i tenia dos torricons i una barbacana.
  • L’any 1867 es va acordar l’enderrocament de la Torre de la Vila, que també funcionava com a esporàdica casa consistorial i presó de Lloret.
  • L’Ajuntament fou projectat i construït entre 1867 i 1872 pels arquitectes Félix de Azúa i Martí Sureda Deulovol, i segueix la tipologia estilística neoclàssica.Les façanes de l’Ajuntament foren decorades amb terra cuita obra del terrisser lloretenc Pau Arpí i Galí.
  • El 18 de febrer de 1868 es va posar la primera pedra de la Casa de la Vila.
  • La seva inauguració fou el febrer de 1872.
  • El campanar de ferro forjat, col•locat el 1884, fou obrat pel serraller i ferrer Pere Tarrats, prenent com a base els dissenys d’Agustí Font i Vilarrubí. Aquesta obra fou contractada a pes, concretament a 90 cèntims el quilo. El responsable del rellotge fou el barceloní Isidre Bofill.
  • Des de la inauguració de l’Ajuntament, la part baixa funcionà com a escola pública fins als anys trenta del segle XX.
    La primera planta era ocupada per la presó, el jutjat de pau, la sala de reunions, el rebedor, l’arxiu i la secretaria. El segons pis era ocupat pels habitatges dels mestres i les golfes, per l’habitatge de l’agutzil o conserge.
  • Entre el 1907 i 1921 l’escola dels nens, situada a la part esquerra, fou dirigida per la mestra Lluïsa Usall i Gertrudis Moret. A més, també hi havia una guarderia infantil, popularment anomenada “Can Cagabotes”.
  • L’ajuntament ha estat reformat i restaurat a finals del segle XX i algunes regidories s’han repartit per altres edificis de la vial, com és el cas d’Urbanisme i Cultura.

Es tracta d’un edifici de quatre plantes amb terrassa que ocupa tota una illa de cases. La façana està arrebossada i pintada de color rosat i destaca per les decoracions puntuals en baranes i cornises de terra cuita. La construcció, de planta rectangular, consta, a la façana principal, de set crugies dividides en tres sectors i té una estructura simètrica. Els laterals consten de tres crugies dividides per dues pilastres de dalt a baix.

El cos central de la façana està un xic més avançat i destaca per les tres arcades de mig punt de la planta baixa, per les quatre pilastres corínties i per la culminació en forma de frontó de terra cuita i un campanile de ferro. A la cornisa superior destaca l’escut d’Espanya, com a culminació de la façana principal, amb la particularitat que es tracta d’un dels pocs edificis que té l’escut del rei Amadeu de Savoia. Hi ha l’escut de Lloret, amb el llorer simbòlic, i una al·legoria de la Llei .

Igualment destaca, darrere l’escut principal de la façana anterior, el citat campanar de ferro forjat, obra del serraller Tarrats, dissenyat pel dibuixant Agustí Font i Vilarrubí.

La Casa de la Vila de Lloret de Mar és un edifici que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i Ajuntament de Lloret de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Rectoria de l’Església de Sant Martí de Cerdanyola del Vallès

La Rectoria i  l’Església de Sant Martí, estan situats en la Plaça de l’ Abat Oliba, carrer de l’església i carrer de Sant Martí en Cerdanyola del Vallès.

Al costat de l’església de Sant Martí s’aixeca la  seva Rectoria, un edifici d’estil modernista dissenyada per l’arquitecte Eduard Maria Balcells al 1908.

La Rectoria es tracta d’una obra inacabada pel que fa la seva decoració exterior.

Es de planta rectangular, que presenta una complexa volumetria integrada per diferents cossos juxtaposats combinats amb gran originalitat que recuperen, de manera molt eclèctica, el llenguatge gòtic.

En la façana principal al carrer de Sant Ramon, es diferencien tres cossos:

1) en el cos oest amb la galeria de fusta de la segona planta amb el ràfec recolzat per mènsules i puntals i les finestres decorades amb vidres de colors.

2) el cos central, a la planta baixa, amb tres finestres cobertes amb un arc esglaonat i protegides per un guardapols esglaonat amb la mènsula central que en el projecte original era la base d’una figura de l’arcàngel Sant Gabriel.

i 3) el cos est, una mena de torre acabada amb merlets.

En el projecte, la decoració de la façana contemplava diversos elements, apart de l’escultura de Sant Gabriel, que probablement no es feren per motius econòmics com un rellotge de sol, impostes ceràmiques amb creus i la inscripció Avé Maria Puríssima, esgrafiat amb fals carreuat, vitralls…

Si passeu pel centre de Cerdanyola del Vallès, us cridarà molt  l’atenció l’edifici de la Rectoria.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, Església de Sant Martí i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga masia de ca n’Amell Gran de Barcelona

L’ Antiga masia de ca n’Amell Gran de Barcelona està situada sobre el carrer de Marie Curie de Barcelona, darrera de la Seu de districte de Nou Barris.

Popularment aquesta masia reformada, també és coneguda com “La Masia de la Guineueta “.

En ple funcionament d’aquesta masia, antigament estava rodejada de camps conreats i de vinyes. En la mateixa masia, s’elaborava vi per ser repartit entre als amos i masovers.

 

Antiga masia de ca n’Amell Gran

Curiosament un error va canviar el nom de la masia de ca n’Amell Gran com a Ca N’Ensenya, podem veure un article referent a aquest fet :

http://www.noubarris.net/web40/?p=66498

Actualment la masia de ca n’Amell Gran és propietat de l’Ajuntament de Barcelona, es va portar a terme la seva rehabilitació i així, ser la seu d’un casal infantil, la de joves i en la seu d’entitats, com ara, els Diables de la Guineueta,  l’Ateneu de la Guineueta, entre d’altres.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris i altres.

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

 

L’església de l’antic Institut Mental de la Santa Creu de Barcelona

Com a continuació de l’article d’ahir, avui veurem L’església de l’antic Institut Mental de la Santa Creu, que està situada en el carrer de Marie Curie, 8-14, en la part de darrera de la seu del Barri de Nou Barris de Barcelona.

L’església de Sant Rafael pertanyia al recinte de l’Institut Mental de la Santa Creu, creat pel doctor Emili Pi i Molist i basat en centres psiquiàtrics pioners. L’arquitecte Josep Oriol i Bernadet va dissenyar el sanatori l’any 1859 i es va construir sota la direcció dels arquitectes Josep Artigas i Elies Rogent.

Després d’anys d’obres, el manicomi va entrar en funcionament el 1889, juntament amb l’església. Es tracta d’un temple simètric d’estil neoclàssic que estava situat al cos central del manicomi. Va ser batejat en honor a Sant Rafael perquè el nom d’aquest arcàngel significa “Déu sana” o bé “medicina de Déu”.

L’església era el centre religiós de les persones ingressades al sanatori i del personal que hi treballava. Era lloc de pregària i d’oració, i els diumenges i festius s’hi feien les misses. Amb l’esclat de la Guerra Civil, uns milicians republicans la van saquejar i se’n van endur tota mena d’objectes de valor.

Durant la postguerra va tornar a funcionar, però, a mesura que l’Institut Mental va iniciar el procés de decadència i l’enderroc progressiu dels pavellons, el temple va anar perdent activitat per la disminució del nombre de pacients ingressats.

L’església de Sant Rafael, és la darrera peça pendent de restaurar del Mental, us passo una informació de beteve :

https://beteve.cat/general/esglesia-sant-rafael-mental/

Finalment, l’Institut Mental va tancar l’any 1986. El temple va ser abandonat i va començar un lent procés de degradació que encara perdura actualment.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris, Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé