Església de Sant Andreu de Samalús del municipi de Cànoves i Samalús

L’Església de Sant Andreu està situada en la plaça de  l’Església, en Samalús del municipi de  Cànoves i Samalús.

Està situada en el petit nucli de Samalús, al costat de migdia de la carretera BP-5107, a migdia del Castell d’en Bori, a ponent de la capella de la Mare de Déu de la Salut.

Us passo detall de la seva historia :

  • Se suposa que fou construïda a la segona meitat del segle XI, possiblement sobre les restes d’una esglesiola primitiva.
  • La parròquia de Sant Andreu de Samalús es cita per primera vegada l’any 1060, formant part d’un feu que el bisbe de Barcelona, Guislabert (1034-1062), cedí a Guilia i als seus fills.
  • El document en el qual els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis de la Marca, confirmaven que la parròquia pertanyia al noble Mir Geribert i que formava part del feu comtal del castell de Montbui.
  • Un any més tard, un altre document tornava a parlar de Samalús.
  • L’any 1218 apareix esmentada en una donació.
  • Als segles XVI i XVII es van fer importants ampliacions com la construcció de les capelles
  • El 1580, tal i com demostra una inscripció a la façana principal de l’església, es va obrir o modificar la porta d’entrada.

És una església d’una sola nau amb absis rodó i capelles laterals.

Està coberta per volta de canó seguit i encapçalada amb un absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera.

A la banda de l’esquerra té dues capelles cobertes amb voltes ogivals i en les claus de volta es representa la Verge del Roser i Sant Francesc Xavier.

A la dreta hi ha una capella que se situa sota el campanar.

Té una portada rectangular i al seu damunt una fornícula d’arc conopial i una finestra d’ull de bou.

A l’absis hi ha tres finestres de doble esqueixada, centrades exteriorment entre bandes llombardes separades per quatre lesenes que divideixen les dues arcuacions de cada tram.

L’absis va ser sobrealçat amb un aparell més regular, on es van obrir cinc espitlleres.

Del campanar primitiu es conserva la part baixa, el primer cos, rematat amb tres arcuacions llombardes a cada cara i amb una finestra central.

El segon cos del campanar també és romànic. I el tercer cos, més modern, possiblement del segle XVI, té un finestral amb un arc de mig punt a cada costat per a les campanes, i està acabat amb merlets i gàrgoles.

Cal mencionar a Ramon Garriga (Vic, 1876 — Samalús, 1968) va ser ordenat sacerdot el 1901. El 1915, després de passar per la parròquia de Cerdanyola del Vallès, decidí retirar-se a Samalús.

Des de llavors fou conegut com l’Ermità de Samalús. Vivia en una casa prop de la parròquia, el mas Cuní, per on passaren al llarg dels anys amics poetes que amb els seus textos han fixat el record del personatge, el seu tarannà ben peculiar.

Els podem llegir per l’entorn de l’església romànica documentada al segle XI, que conserva íntegre l’absis primitiu, juntament amb dos poemes seus fondament preocupats per la transcendència espiritual.

L’Església de Sant Andreu de Samalús, es una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades gràcies a : Endrets, Viquipèdia, Ajuntament de Cànoves i Samalús i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s