Vila Vella de Tossa de Mar

La Vila Vella de Tossa de Mar, està situada a peu de costa, en un promontori on havia hagut un poblat ibèric,es suposa, que a l’interior del recinte n’hi devia haver un altre, també emmurallat però de dimensions més petites, d’època romana.

Us passo la seva llarga historia :

  • El castell de Tossa fou erigit el 1187 per disposició de l’abat de Ripoll, que posseïa el lloc des de l’any 966 per donació del comtat de Barcelona al monestir de Santa Maria de Ripoll. L’abat de Ripoll concedí també el mateix any de 1187 una carta de poblament, que permetia de construir dins i fora del recinte fortificat, i que es troba a l’origen de la Vila Vella. La senyoria del monestir de Ripoll, molt rigorosa pel que fa als beneficis obtinguts de la pesca, perdurà pràcticament fins a la fi de l’Antic Règim.
  • Segons Enric C. Girbal, l’any 1240 és esmentat el castell de Tossa (castrum de Torsa) en un document d’un plet causat per drets de pastura.
  • L’any 1285, ran de l’intent d’invasió de Catalunya per part dels francesos, la població va ésser força malmesa.
  • Pel fogatjament dels anys 1365-70, sabem que en aquestes dates hi havia vuitanta-un focs a Tossa, tots pertanyents a l’abat de Ripoll.
  • El 1371 fou venuda pel castlà Arnau de Soler a Pere de Riera.
  • Hi ha també notícia d’obres que es feien a les fortificacions de Tossa el 1371.
  • No queda ben clar si la gent tenia un refugi al castell a més de casa a la Vila Vella o si l’anomenat castell correspon de fet a aquesta vila closa per les muralles.

La gran varietat en el tipus d’aparell, tant en la muralla com a les torres evidencia una constant transformació en tot el recinte amb obres, reparacions i restauracions.

Fins avui i en espera d’estudis més aprofundits i deixant de banda les etapes ibèrica i romana, es distingeixen tres fases :

Fase I, construcció d’un primer recinte al final del s. XII.

Fase II, reconstrucció de l’abad Descatllar el s. XIV.

Fase III, Reparacions i restauracions fins als nostres dies.

Actualment és l’únic exemple de població medieval fortificada que encara es conserva al litoral català.

Es va construir a inicis del segle XIII i es conserva gairebé la totalitat del seu perímetre original amb els seus murs emmerletats.

El pany de mur distribueix quatre torrasses i tres torres cilíndriques rematades per matacans.

Les torres més conegudes són :

  • La torre d’en Joanàs, que presideix la badia;
  • La torre de les Hores, situada a l’entrada del pati d’armes, i que deu el nom al fet que era l’únic lloc on hi havia un rellotge públic, i
  • La torre d’es Codolar, també coneguda com la torre de l’Homenatge, que presideix la platja d’es Codolar

En el punt més alt de la Vila Vella hi havia hagut el castell, que consistia en una torre de guaita i una estança de planta rectangular.

Actualment no existeix, ja que en el seu antic emplaçament s’hi va edificar l’actual far.

L’interior de la Vila Vella és un espai amb molt d’encant, format per carrerons estrets amb paviment de còdols i on encara s’hi poden admirar molts finestrals gòtics, bellament historiats.

En el moment de màxima esplendor (s. XV), la Vila Vella integrava unes vuitanta cases.

La majoria dels habitatges van aprofitar el mur de la muralla com a paret de fons.

A partir del segle XVI la població es va començar a expandir fora muralla.

Les primeres edificacions es van fer al barri de sa Roqueta i seguint el camí ral.

Cal destacar el magnífic portal dovellat que dóna entrada a la Vila Vella a través del pati d’armes.

A l’interior de la Vila Vella destaca especialment l’antiga església de Sant Vicenç.

Aquesta església d’estil gòtic tardà es va construir al segle XV damunt l’anterior església romànica, descoberta recentment i datada dels segles XI – XII.

Orientada nord-sud, i en una posició privilegiada sobre un penya-segat de cinquanta metres, el seu aspecte original resultava segurament molt imponent.

Té una sola nau, capçalera poligonal de tres panys acompanyada d’una sagristia i d’una capella lateral a tall de braç de transsepte a la banda oest; a l’est, possiblement l’espai s’eixamplava amb una filera de tres capelles.

Actualment, només l’absis i la sagristia conserven la coberta.

A la capçalera, la volta ogival està sostinguda per sis nervis que es reuneixen a la clau de volta decorada amb la imatge de Sant Vicenç.

S’han trobat restes d’una escalinata a la galilea a l’entrada.

En un dels nervis de l’absidiola esquerra, hi trobem el capitell dedicat a Sant Joan Baptista.

L’any 1931va ser tota la Vila Vella “ Declarat  Monument Històric Artístic Nacional.

 

 

Recull de dades gràcies a : Ajuntament de Tossa de Mar, Diputació de Girona, Patronat de Turisme de la Costa Brava de Girona, Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s