Finca i Casa de Pedro i Pons

D’una de les Webs de l’Ajuntament de Barcelona , podem llegir sobre la Finca i Casa de Pedro i Pons :

“Situada al Peu del Funicular, la magnífica Finca Pedro i Pons ―incorporada al patrimoni de la Universitat gràcies a la donació del mateix Dr. Agustí Pedro i Pons― és un mirador excepcional de la ciutat de Barcelona.

L’element característic que presideix aquest conjunt és la façana, decorada amb vistosos esgrafiats del segle XVIII.

Però també destaca pels espais verds, on prolifera una rica varietat botànica.

Pel que fa a la masia, conserva bona part de l’habitatge original i de la col·lecció d’art atresorada pel Dr. Pedro i Pons, i així evoca la vida quotidiana del segle passat. “

Per poder descobrir tots els espais i racons que amaga, podeu fer la visita a la Finca que tenen una durada aproximada d’una hora i mitja, i un aforament màxim de vint persones,

l’adreça es Avinguda de Vallvidrera, 25 de Barcelona.

Calendari de les properes visites :

  •     Dijous 11 d’abril de 2019 a les 17 h
  •     Dijous 16 de maig de 2019 a les 17 h
  •     Dijous 20 de juny de 2019 a les 18 h
  •     Dijous 4 de juliol de 2019 a les 18 h

La Universitat de Barcelona va portar a terme la rehabilitació de l’edifici de la Finca de Pedro i Pons, us passo informació detallada de la propia UB en aquest enllaç i la Fundació :

http://www.fpedroipons.ub.edu/index.php?option=com_content&view=article&id=99&Itemid=381&lang=ca

Us passo la Biografia  d’Agustí Pedro i Pons :

Agustí Pedro i Pons (Barcelona, 9 de maig de 1898 – Barcelona, 17 de març de 1971) va ser un metge català.

Catedràtic de Patologia i Clinica mèdiques de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona des del 1927, esdevingué el gran clínic català de la seva generació. Presidí l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1939-58) i l’Acadèmia de Medicina de Barcelona (1957-71). El seu tractat Patología y clínica médicas, on col·laboraren nombrosos especialistes, fou obra de consulta bàsica durant molts anys.

Molt vinculat a la vida cultural catalana, va ser un dels prohoms que adquiriren el Teatre Romea de Barcelona per evitar la seva desaparició, i reuní una biblioteca molt important, que a la seva mort passà a la Biblioteca de Catalunya. És enterrat al Cementiri de Montjuïc.

 

 

Recull de Dades : Ajuntament de Barcelona, Universitat de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

 

Pont de Pedret de Cercs

L’accés al Pont de Pedret, es fa des del Passeig del Vall de Berga, al final del qual en direcció al cementiri, en la carretera de Manresa a Berga en direcció Guardiola de Berguedà, tot passant per la variant de Berga, cal agafar l’entrada “Berga Centre” i seguir el camí que passa per davant l’institut Guillem de Berguedà, que de fet, és una pista senyalitzada i que al cap d’uns 3 quilòmetres, ens porta al Pont Medieval de Pedret.

És l’únic pont per accedir a l’església de Sant Quirze de Pedret.

L’origen del Pont de Pedret, és medieval, formaven part la major part dels fonaments de construccions, avui desaparegudes. Degut al caràcter segurament popular d’aquestes construccions, no tenim massa notícies històriques que ens en parlin.

Us passo la seva historia :

  • L’alou de Pedret és documentat des de l’any 983 com una de les propietats del monestir de Sant Llorenç prop Bagà.
  • L’any 1168 es va identificar amb l’actual església de Sant Quirze de Pedret, a precs de Bertran d’Avià.
  • La família Avià, aleshores residents a Berga devien protegir el lloc l’any 1286
  • Ramon d’Avià deixà en el seu testament sis diners per l’obra del pont de Pedret “et operi pontis de Pedreto. VI. denarios”. Gràcies a aquesta notícia s’ha pogut datar el pont.
  • Es creu que les parts més antigues del pont poden correspondre al segle XIII, coincidint amb el primer esment del monument a les fonts antigues.
  • A més, s’observen reformes importants probablement fetes a la centúria següent, i d’altres en època moderna, potser del segle XVII.
  • La intervenció arqueològica no afecta la caixa del pont sinó que es limita a la neteja de l’entorn immediat i a l’excavació aigües avall dels sediments de terres que podien haver quedat estratificades, com també als dos caps del pont on s’hi han acumulat terres.

És un Pont de pedra format per un gran arc apuntat central i altres tres, dos a la dreta i un a l’esquerra, de petits i de mig punt, un xic irregulars i rebaixats. És un element típic d’exemple de pont en esquena d’ase. S’eleva considerablement per sobre d’un estret obert sobre una plataforma rocosa on s’engorja el riu. Té una barana i un paviment de pedra.

En un paisatge clàssic de vora riu, en despoblat, condicionat per la carretera que hi duu, refeta i asfaltada, i pel traçat de la via del carrilet, avui desaparegut.

Sota el pont gòtic de Pedret hi ha una gran quantitat de forats que corresponen a diferents construccions medievals. Una primera sèrie de trenta forats col·locats paral·lelament i que travessen el riu a banda i banda. Podrien ser els orificis on s’encaixaven les bigues que sostenien un pont de fusta construït en època romànica.

Una mica més apartats d’aquest primer grup clarament diferenciat, trobem una altra sèrie de 12, 51 i 22 forats més que semblen correspondre a una reclosa d’un molí medieval de finals del segle X o començaments del segle XI. Es feien servir per encabir-hi les bigues d’una rústega resclosa de fusta.

Prop d’aquests forats hi ha restes del que deuria haver estat una canalització o  Consta que en aquest lloc hi havia un molí fariner al segle XVII i XVIII del que avui no en queden restes perquè les successives obres del ferrocarril les han destruït.

El pont i els forats que hi ha a sota són dues obres incloses en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya de manera independent.

 

 

Recull de Dades : Ajuntaments de Cercs i Berga i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Ajuntament de Terrassa

L’Ajuntament de Terrassa, està situat en el Raval de Montserrat, núm. 14-20 de Terrassa.

L’Ajuntament de Terrassa és un edifici neogòtic , va ser una obra de Lluís Muncunill dels anys 1900-1902, construïda al solar de Can Galí en substitució de l’antiga casa de la vila, on va tenir posteriorment la seu el Centre Excursionista de Terrassa, al mateix Raval, al número 13, davant per davant de l’actual Ajuntament. Constitueix una de les primeres obres terrassenques de l’aleshores arquitecte municipal, que seguia les tendències historicistes medievals que més tard el van conduir cap al modernisme.

Us passo dades històriques de l’Ajuntament :

  • L’encàrrec data de 1900, any en què es va enderrocar l’edifici existent al solar.
  • Muncunill va presentar el projecte en tres fases: el projecte d’estructures, el 1900; la façana, la galeria i la decoració interior el 1902, i el plec de condicions i el pressupost per als acabaments interiors el 1903.
  • Quan, el 16 de juliol de 1903, Muncunill va ser destituït com a arquitecte municipal, ja estava construït fins al primer pis; el saló de sessions s’havia inaugurat oficialment el 6 de juliol d’aquell any.
  • L’obra la va continuar el nou arquitecte municipal, Antoni Pascual i Carretero. El projecte va ser respectat, en línies generals, si bé la galeria amb deu buits d’aire neogòtic que Muncunill havia dissenyat per al segon pis i el gablet central que havia de contenir un rellotge varen ser eliminats.
  • En una restauració de 1986 es va poder recuperar el pinacle central i els que coronen la façana.

El material principal és pedra sorrenca de la muntanya de Montjuïc, un material que es troba a tota la façana i a bona part de l’interior, especialment el vestíbul, l’escala i la sala de sessions. L’ornamentació, esculpida també en pedra, s’inspira en el moviment organicista que obté les seves referències a la natura i que va ser impulsada pels teòrics Viollet-le-Duc, clarament medievalista, i Ruskin, impulsor del simbolisme anglès.

L’edifici consta de planta baixa i dos pisos, amb una façana profusament decorada on es combinen diversos elements arquitectònics i ornamentals propis de l’estil gòtic com els tres arcs apuntats de la portalada que configura un atri, les finestres del pis principal, les balustrades, els pinacles, els gablets o els relleus de temàtica vegetal.

El primer pis compta amb una gran balconada a la qual s’obren cinc portes d’arc apuntat molt decorades. Al segon pis hi ha només quatre finestres amb una decoració menys profusa i el gablet projectat originalment i construït el 1986, que al centre allotja l’escut de la ciutat i un rellotge.

A l’interior hi destaca la gran escalinata de pedra coronada amb una claraboia amb vitralls, així com els enteixinats de guix de Jeroni Ablabó que guarneixen els sostres del saló de sessions i la sala de l’alcaldia. Del saló de sessions cal esmentar-ne també la triple portalada gòtica d’ingrés, els treballs de fusteria de l’arrambador i les motllures apuntades de les portes d’accés, obra de Pau Güell i la Galeria de Terrassencs Il·lustres, amb els retrats dels personatges destacats de la ciutat, segons una iniciativa sorgida el 1914 amb motiu de l’homenatge a Joaquim de Sagrera. En aquesta zona noble del primer pis s’ubiquen, als dos costats del saló, l’alcaldia, la secretaria, el despatx de l’arquitecte municipal i la comptadoria.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Quadra del Vapor Ventalló de Terrassa

El Vapor Ventalló , esta situat al carrer de la Rasa 16, fent cantonada amb al carrer de  Sant Llorenç, 1 de Terrassa.

Fotografia : Viquipèdia

Us passo la seva historia :

  • El Vapor Ventalló fou construït per l’arquitecte Lluís Muncunill. Segons la fitxa del Catàleg d’Edificis d’Interès Històric i Artístic de Terrassa, data del 1897, mentre que els autors Francesc Bacardit i Josep Giner atribueixen l’obra l’any 1917.
  • És probable que la primera data sigui la de construcció i la segona la d’una remodelació feta pel mateix Muncunill, cosa molt freqüent en l’obra d’aquest arquitecte.
  • D’aquest vapor se’n van conservar tres quadres fins a l’any 1998.
  • Actualment només en queda la que és obra de Muncunill.
  • És una nau industrial de dues plantes on s’utilitzà l’estructura metàl•lica de pilars de fosa i bigues d’acer, la qual és fàcilment visible, ja que la nau només conserva les parets que donen als dos carrers, mentre que per les altres dues bandes està oberta i forma un espai públic, la plaça del Vapor Ventalló.
  • L’edifici actual és una nau industrial que forma part d’un conjunt fabril. És de planta rectangular i amb coberta a dos vessants.

El Vapor Ventallón consta de dos pisos, amb estructura de pilars de ferro fos a la planta baixa i el pis, que serveix de suport de les voltes atirantades de canó rebaixat de la planta baixa i de les jàsseres metàl·liques transversals.

A nivell de la coberta hi ha encavallades de fusta. Les façanes mostren finestrals dobles d’arc molt rebaixat separats per fines columnes de ferro.

A la façana del carrer de Sant Llorenç, abans de la remodelació actual, les obertures de la planta baixa havien estat tapiades.

Conjunt escultòric : Família Vapor – Autor : Xavier Corberó

El Vapor Ventalló és un antic edifici industrial del centre de Terrassa, protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella dels Sants Metges de Lloret de Mar

La Capella dels Sants Metges està de l’Hospital Vell, 16 de Lloret de Mar.

Us passo detall de la seva historia :

  • La capella pertanyia al primer hospital de la vila, situat prop de la plaça del Carme, l’anomenat Hospital de beneficència.
  • A mitjan segle XV, el paborde representant de la Catedral de Girona a Lloret, Narcís Oliveres, comença el projecte de crear un hospital que es va fundar el 1445.
  • El 1870 es construí un nou hospital més gran i modern.
  • L’edifici antic es va vendre però la capella passà a les monges del Cor de Maria, instal•lades en un edifici colindant.
  • Amb la inauguració del nou hospital, aquesta capella annexa va ser posada a la venda per l’Ajuntament.
  • La va adquirir, el 21 de juny de 1881, el canonge Dr. Narcís Domènech i Parés, per cedir-la a la parròquia.
  • L’any 1912 va ser restaurada, per iniciativa del canonge Dr. Agustí Vilà i sota la direcció artística de l’arquitecte lloretenc Bonaventura Conill i Montobbio. En les obres de restauració, es van incorporar a la capella les actuals voltes de creueria de rajola, típiques del Modernisme català.
  • Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), la capella va patir desperfectes. La majoria d’elements de l’interior es cremaren el 1936.
  • Gràcies a la devoció dels lloretencs pels Sants Metges –Cosme i Damià–, va ser reconstruïda després de la guerra.
  • Més endavant, es van encarregar de la seva conservació particulars i entitats com el Xino-Xano (que van dotar-la d’una nova campana anomenada Marina).
  • Els darrers anys, la Confraria de Sant Elm (patró de navegants i mariners) ha tingut cura de la conservació i manteniment de la capella.
  • La capella ha estat renovada, tant a l’interior com a l’exterior, amb un aire mariner, i la confraria l’ha adoptat com a seu social.
  • Sense abandonar el seu ús religiós, se li està donant també un ús cultural per a concerts, exposicions, conferències…entre altres

Es tracta d’una capella d’una sola nau, la qual consta d’un portal, d’accés, d’arc de mig punt; un ull de bou de grans dimensions i campanar d’espadanya d’un sol ull, equipat amb una campana i coronat per una gran creu. Sota la campana es poden llegir les grans inicials fusionades en un sol pla de “M V”.

Aquest portal, equipat amb muntants de dimensions mitjanes, però això si, ben treballats i escairats els quals tenen com a matèria primera la pedra, concretament el granit, sobresurt especialment per dos factors: per una banda, pel sumptuós tractament a que s’ha sotmès la porta, la qual està treballada en un repujat de fusta.

Concretament en la part esquerra superior, podem observar un relleu molt atractiu constituït per garlandes i motius florals. Mentre que per l’altra, al costat esquerre del portal trobem una inscripció molt interessant, gravada sobre una placa de ceràmica, la qual fa al·lusió a les obres de restauració que es van dur a terme en la capella.

La façana està emmarcada a ambdós costats per dues pilastres – una per banda-, les quals descansen sobre un basament i que estan coronades per sengles capitells, els quals s’ajunten constituint una cornisa sobre la qual trobem les inicials anteriorment citades de “M V”. Posteriorment les pilastres es prolonguen en un segon estrat i estan coronades amb uns petits pinacles de tall vegetal i floral. Però la cosa no acaba aquí, ja que els capitells tornen a ser prolongats fins al punt d’esdevenir la motllura externa del campanar d’espadanya.

Tot aquest entramat no és de pedra sinó tot el contrari, ja que simplement està arrebossat i pintat.

Us passo informació sobre la Fira dels Sants Metges :

https://www.lloret.cat/seccions/festes-tradicions/identitat-i-tradicions/fira-dels-sants-metges

La Capella dels Sants Metges , forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recopilació de dades : Ajuntament de Lloret de Mar, Viquipèdia i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Masia de Ca l’Armant de Sant Despí

La Masia de Ca l’Armant esta situada en el carrer de Bon Viatge, 37 de Sant Joan Despí.

Us passo detall de la seva historia :

  • La Família de Joaquin Casas, va comprar al segle XVIII uns terrenys que eren propietat de la Marquesa de Armant.
  • En el Segle XIX, va poder construir el Mas que li donarien el nom de Ca l’Armant.

En l’actualitat en La Masia de Ca l’Armant estan instal·lades diverses entitats publiques i recreatives i el Jutjat de Pau.

Llistat de la seu d’entitats:

  • Colla de Gegants
  • Laud’ars. Orquestra de lauds
  • Club ciclista Sant Joan Despí
  • Caminos Solidarios
  • El Bolet, asociación miológica de Sant Joan Despí
  • DACMA, asociación de mujeres afectadas de cáncer de mama
  • Asociación de Comerciantes ACTIVA DESPÍ

Informació extreta gràcies a  “Les masies de Sant Joan Despí”, i us passo l’enllaç perquè podeu veure totes les masies enregistrades :

https://es.slideshare.net/Dolors25/les-masies-de-sant-joan-despi

 

Recull de complement de dades : Ajuntament de Sant Joan Despí

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Joan Baptista de Sant Joan Despí

L’Església de Sant Joan Baptista està situada en la Plaça de l’Església 1, amb carrer de Catalunya (Santa Oliva) de Sant Joan Despí .

Us passo la seva historia mes destacada :

  • L’origen de l’església es remunta del segle XI.
  • Inicialment romànica, s’engrandí al segle XVI.
  • L’any 1781 s’hi instal•là el campanar.
  • Fou enderrocada i tornada a reconstruir nombroses vegades.
  • A finals de segle XIX se li dóna una façana neoclàssica.
  • Fou enderrocada l’any 1936, excepte el campanar (el campanar actual encara és el neoclàssic construït al segle XIX).
  • La seva reconstrucció fou encarregada a l’arquitecte Josep Maria Ayxelà i Tarrats i la direcció artística a Josep Maria Jujol.
  • La làpida, datada el 1259, ens parla de l’ingrés a l’orde del presbiterat de Pere Romaní. Actualment es troba al terra de la rectoria, sota el porxo obert però originàriament es trobava a la façana de la parròquia.
  • Hi ha nou línies de text en lletres capitals separades per línies fines com la que forma el rectangle que delimita la inscripció. La làpida és partida en tres trossos i s’hi veuen alguns cops, per la qual cosa s’han perdut moltes lletres.
  • Les dues talles romàniques originàries de l’església són, des de la guerra civil, desaparegudes.

Presenta planta de creu llatina i tres absis i no té decoració externa.

Se li han realitzat restauracions continuades fins al segle XX.

Té una plaça al davant i s’hi accedeix mitjançant una escalinata semicircular feta amb esglaons de poca alçada.

A la façana s’hi poden distingir les diferents èpoques.

Els treballs de guix del púlpit i de forja en les reixes són obra de Josep Maria Jujol. També ho és la urbanització de la plaça lateral.

Sant Joan Baptista de Sant Joan Despí és la principal església de Sant Joan Despí  i és inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de Dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Camprubí de Cornellà de Llobregat

Casa Camprubí  és situada en la ctra. de Sant Joan Despí i dins del Parc de la Infanta de  Cornellà de Llobregat.

Us passo la seva història :

  • La casa va ser construïda l’any 1927 per l’arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert a petició de la família Camprubí, coneguts cultivadors de roses de jardí.
  • La casa continua rodejada de camps de flors dins el parc del Canal de la Infanta.
  • Està inclosa al Pla Parcial Fatjó de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat per protegir l’edifici i el seu entorn immediat.

És una casa unifamiliar de tipus burgès formada per tres cossos cúbics juxtaposats a diferents alçades de manera gradual i un cos cilíndric més petit adossat al cos principal.

Les cobertes són de teula romana formant teulades a quatre vessants i les finestres es disposen de forma asimètrica.

L’estil és propi de la seva cronologia, tot cercant els volums rectilinis i quadrangulars contrastats en dimensions, dins un noucentisme no exempt d’historicismes, com el neomedievalisme, i imitant els volums d’un castell medieval, amb l’esmentada torre semicilíndrica a la torre quadrangular més alta.

En la decoració exterior destaca la ceràmica esmaltada i trencadís.

També són elements destacables les baranes típiques de Jujol a base de barres torçades i els esgrafiats amb motius florals i camperols.

Casa Camprubí  es troba inclosa dins l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita o Capella de Santa Maria del Bon Viatge de Sant Joan Despí

L’Ermita o Capella de Santa Maria del Bon Viatge està situada a la plaça de l’Ermita davant mateix de l’església de Sant Joan Baptista de Sant Joan Despí.

Us passo breument la seva historia :

  • Segons documentació de l’arxiu diocesà, en aquesta capella s’hi venerava la Verge des del 1262.
  • Els vianants que passaven per Sant Joan Despí s’hi aturaven per demanar a la Verge un bon viatge.
  • L’ermita fou malmesa per les guerres i les successives inundacions i en anar aixecant el nivell del vial s’ha anat enfonsant el nivell del sòl de la capella respecte al carrer i per tant s’han hagut d’instal•lar uns esglaons a fi d’accedir-hi sense dificultat.
  • Va fer també d’allotjament,

És un edifici religiós de planta rectangular i coberta amb embigat sobre arc diafragmàtic. Està recolzada en contraforts, presenta obertures circulars i està rematada per un campanar d’espadanya.

Pràcticament resta tancada tot l’any i s’obre per Nadal per allotjar-hi l’exposició de pessebres.

La Capella de Santa Maria del Bon Viatge, està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de Dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Farmàcia Serentill de Badalona

La Farmàcia Serentill està situada en el carrer de Mar, 23 de Badalona.

Us passo la seva historia :

  • Els orígens del negoci es troben al segle XIX, el 1888 Eduard Serentill i Tebé va associar-se amb el Dr. Vergés, un farmacèutic que tenia la seva oficina al barri de Dalt de la Vila, el nucli antic de Badalona.
  • Des d’allà el negoci es va anar traslladant a carrers més cèntrics de la ciutat i va acabar aturant-se el número 23 del carrer de Mar, el més comercial dels carrers del centre de Badalona i on continua actualment.
  • El negoci ha continuat en mans de la mateixa família al llarg de quatre generacions que han passat de les fórmules magistrals del segle XIX –de les quals encara se’n fa alguna actualment– als productes de parafarmàcia com cremes o tractaments capil•lars.
  • Després del fundador, se’n va encarregar primer el seu fill, Salvador Serentill i Costa, que va ser alcalde de Badalona entre 1940 i 1945, que va ordenar la seva reforma a l’arquitecte modernista Joan Amigó i Barriga als voltants de 1924, aleshores en una etapa més noucentista, que li va donar el seu aspecte actual a l’establiment.
  • El fill de Salvador va ser el successor, Eduard Serentill i Domènech, que era especialista en anàlisis clíniques que feia a la rebotiga i, finalment, el 1992 va començar a encarregar-se’n el fill d’aquest, Salvador Serentill i Tost, que va decidir ampliar-la i apostar pels productes de parafarmàcia, derma estètica i dietètica.

És un establiment per a farmàcia perfectament conservat, especialment pel que fa als mobles: el taulell i les portes d’accés són fets de caoba, i els armaris de pi i melis.

A més, en perfecte estat de conservació també és la col·lecció de pots de vidre de la  del fons, rere el taulell.

El sostre o cel ras té un enguixat preciosista decorat amb un relleu de flors i la façana és tota de marbre. Les addicions modernes no desmereixen de l’estil clàssic recarregat de la farmàcia.

La Farmàcia Serentill és un establiment comercial de farmàcia que pel seu caràcter històric i arquitectònic patrimonial està protegit com a bé cultural d’interès local de Badalona

.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé