Convent de Sant Sebastià de la Bisbal d’Empordà

El Convent de Sant Sebastià, també anomenat Convent dels Franciscans, es troba en un petit turó a l’extrem sud-oest de la Bisbal d’Empordà on antigament hi hagué una petita capella dedicada a Sant Sebastià.

Tot i que el Convent va ser fundat el 1850, l’església del Convent dels Franciscans va ser iniciada el 1590, i el temple va ser ampliat el 1791. El conjunt arquitectònic està format per l’església i el claustre. Benedetto di Tocco, bisbe de Girona és considerat el seu fundador, i des dels seus inicis albergava la comunitat franciscana.

Durant la guerra civil fou saquejat i els objectes de culte i els altars foren cremats i quatre frares assassinats. També va ser refugi de fugitius de la zona franquista. Més endavant els frares hi pogueren tornar. A partir de donacions de famílies i subvencions de les autoritats, el convent i el calvari van poder ser restaurats.

Però l’any 2003 hi va haver un canvi d’activitat molt important, ja que els últims franciscans varen cedir a la Fundació Acollida i Esperança l’edifici per a ús social, i és a partir de llavors que és un centre d’acollida. La missió de la fundació és promoure espais d’acollida per a persones en situació d’exclusió social, amb la finalitat d’acompanyar-los i donar-los oportunitat de canvis.

Com a anècdota intrigant,  el 4 d’octubre del 2007, coincidint amb la festivitat del seu patró, Sant Francesc d’Asís, i també que l’últim franciscà que hi quedava, en Francesc Costa, que aquell dia l’havien traslladat a un altre indret, un llamp va caure al cim del seu campanar, el qual va quedar totalment destrossat, així com altres dependències del recinte, havent-se de construir de cap a peus.

  • Fotografia molt antiga del convent, extreta de la publicació del llibre L’Abans. És la comunitat de franciscans a principis del segle XX en el claustre de l’edifici.

Us passo un enllaç de Monestirs de Catalunya, on podreu veure fotografies interiors del Convent de Sant Sebastià  :

https://www.monestirs.cat/monst/baemp/bp04seba.htm

Poema : El convent

 Dalt d’un petit turó,

a redós de les muntanyes,

tu, el convent dels franciscans,

tot altiu i orgullós,

la nostra vila acompanyes.

No fa gaire temps,

un llampec esgarriat,

tot cercant el seu camí,

al teu cim va aterrar.

Campanes i campanar,

a fer punyetes se’n van anar.

Fou la caiguda d’un llampec

turmentat pel desamor,

defallit per la manca d’esperança.

Fou un llampec enamorat,

de quelcom que tu tenies.

Ell, per tu, va perdre l’erma.

Avui, per fi, el mal d’amor està arranjat,

i, el convent, de nou, tot altiu ens acompanya.

Avui, ja repiquen les campanes.

 

 

Text, Fotografies, Pintura i Poema : Joaquima Pellicer  i Solà

 Agraeixo aquest bonic article del dia d’avui que ens a regalat al Blog i a tots els seus seguidors,  la Joaquima.

Ramon Solé

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s