Masia de Can Padellàs de Teià

L’antiga masia de Can Padellàs està situada en el Passeig de la Riera de Teià.

No hi ha dades exactes, però només pel tipus de construcció es pot deduir que es tracta d’un edifici de inicis del segle XVIII.

Va pertànyer als senyors de Castellà i posteriorment a la família Figueras.

És una masia de planta baixa, pis i golfes, coberta amb una teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, tant la porta, d’arc de mig punt adovellat, com les obertures estan realitzades amb carreus de pedra de granit.

Modernament i en un dels annexes es troba instal•lat el restaurant amb una destacada i elaborada cuina; disposa d’un ampli jardí, jocs per infants i una font.

Can Padellàs és una obra del municipi de Teià que està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Tomeu de Martorelles

A

questa antiga casa de can Tomeu, està situada en el  carrer de Josep Anselm Clavé i amb cantonada amb el carrer de can Sunyer a Martorelles.

Can Tomeu,  es té poques dades sobre aquesta casa situada en la part mes antigues de Martorelles.

Podria estar construïda a la primera meitat del segle XIX. De munt de la façana arrodonida i que fa cantonada amb el carrer de Can Sunyer , es troba la inscripció “ CAN TOMEU 1836”.

En un nivell inferior i al costat d’una finestra, ens crida l’atenció, com si fora una porta pintada de color blanc i dues petites circumferències …

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat Central de Sabadell

El

Mercat Central de Sabadell és un edifici de Sabadell obra de l’arquitecte municipal Josep Renom situat a la plaça del Mercat.

Us passo detalls de la seva construcció :

  • L’Ajuntament de Sabadell encarregà a Renom el nou projecte de plaça del mercat en els terrenys del que s’havia anomenat Camp de la Sang.
  • El 2 de març de 1927 es presenta un avantprojecte que és definitivament aprovat el 28 del mateix mes.
  • A partir d’aquí el projecte es desenvolupà amb rapidesa.
  • El 2 de maig ja es posa la primera pedra.
  • Les obres de construcció van finalitzar el 1930 i l’edifici va ser contemplat a l’època com un model de mercat municipal.

Dades del Mercat  Central :

L’alçada al centre de la nau de 22 m s’aconsegueix amb un complex sistema d’estructures metàl·liques. La coberta de l’edifici té unes mesures mitjanes de 52,5 x 65 m.

De planta quadrada irregular, té un nivell destinat a allotjar les cambres i els magatzems (sota el qual hi ha ara, un aparcament), i un de superior, amb les parades de venda.

Són remarcables les entrades dels quatre punts d’accés, als vèrtexs, amb portes de grans dimensions amb escales d’alçada i disseny variable adaptades al desnivell del terreny.

En un dels xamfrans hi ha una cúpula que té estructura de fusta recolzada sobre una anella octogonal de murs d’obra i el dipòsit de l’aigua que hi ha a l’interior.

El 2 de març del 2004 s’hi van dur a terme obres de rehabilitació per adaptar-lo als nous temps i respectant l’estructura antiga.

Per a mes informació sobre el Mercat Central, podeu consultar a :

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-la-construccio-del-mercat-central-1927-1930/

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella del Sant Crist de Badalona

La capella del Sant Crist està situada en l’avinguda Salvador Espriu i font de l’entrada a can Cabanyes (actualment és Centre Cívic), que data del segle XVII.

can Cabanyes

A la part frontal, damunt la porta, hi ha una creu i també, hi figura la data de 1860 probablement l’any d’una de les moltes reformes que ha tingut al llarg dels temps.

Cada Dijous Sant, la capella s’omple d’espelmes i llantions, ofrena de devots de Badalona i rodalies d’aquest Sant Crist.

Us passo informació del blog “ Goigs i devocions populars”, on hi ha els Goigs i Laments a la imatge del Sant Crist :

https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/07/goigs-i-laments-la-imatge-del-sant.html

Segons la tradició popular o llegenda :

Després d’una gran avinguda d’aigua per la riera de Sant Joan la gent veié que mig colgada pel fang, i a l’indret mateix de can Cabanyes , s’havia dipositat una bella talla de Jesús crucificat. Recollida pels masovers l’entraren a la masia, però el matí següent, sorpresos, veieren que no es trobava on l’havien deixat. Després de cercar-la, algú la descobrí de nou, al mateix lloc on l’havia deixat abans l’empenta de la riuada. Deduint que era voluntat de Déu que allí fos venerada la imatge, hi fou construïda la capelleta, de fortes parets, perquè resistís les possibles avingudes de riera.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Badalona, Viquipèdia i Altres

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Carrer del Xipreret, un carrer amb poesia, de l’Hospitalet de Llobregat

El carrer del Xipreret és un dels carrers més emblemàtics de l’Hospitalet de Llobregat. Al llarg de poc més de 100 metres hi ha representada la història arquitectònica de la ciutat.

Hi ha 27 elements protegits al carrer pel Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic.

Us passo un article sobre aquest carrer de l’any 2006 aparegut al elpais :

https://elpais.com/diario/2006/10/15/catalunya/1160874447_850215.html

Per ho avui voldria que veieu i llegiu, els diversos poemes que hi trobareu en les façanes d’algunes de les cases del carrer del Xipreret :

Si no coneixeu aquest racó antic de l’Hospitalet de Llobregat, us el recomano.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ramon Solé

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Creu de Terme de la Creu Alta de Sabadell

La Creu de la Creu Alta és un monument situat a la plaça de la Creu Alta de Sabadell, que dóna nom al barri.

Podeu consultar sobre el barri de la Creu Alta a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Creu_Alta

Us passo informació sobre l’historia d’aquesta Creu de Terme :

  • La seva història es remunta a principis del segle XVII, quan apareix citada en un document notarial.
  • Va ser col·locada en aquest lloc, abans que hi hagués cap poblat, perquè era un punt estratègic i el més transitat de la parròquia de Jonqueres, que pertanyia a l’Ajuntament de Sant Pere de Terrassa. Aquí era on es trobaven el camí ral de Terrassa a Barcelona i el de Castellar del Vallès. Aquests camins són avui l’avinguda de l’Onze de Setembre i el carrer Major.
  • Era una “creu alta”, la més alta del rodal.
  • Terrassa era una vila dividida en dos termes (el de la vila i el forà) i 7 parròquies, de les quals Sant Vicenç de Jonqueres n’era una.
  • Cap al 1772, es van començar a construir cases al voltant de la creu alta, i va ser aquesta, precisament, la que va donar nom a la petita població. Els primers carrers van ser el carrer Major i el carrer de Castellar.
  • L’any 1904, la Creu Alta deixava de pertànyer a l’Ajuntament de Sant Pere de Terrassa per a passar al de Sabadell com un barri més.
  • L’any 1933, amb la República, la creu va ser destruïda: primer van treure la imatge del Crist, després van tirar la creu a terra i es va trencar. Uns veïns la van portar al Museu per reparar-la.
  • La plaça va estar 6 anys sense creu, fins que els veïns n’hi van posar una de nova, que es va construir amb la mateixa forma i dimensions que l’anterior.
  • L’any 1954, la plaça es va urbanitzar i s’hi va col·locar una nova creu de 5,5 metres d’alçada. Era de base de pedra calcària i un pilar de pedra de llosa sorrenca en dos tons (roig i rosa) i a dalt una creu de ferro amb un Sant Crist.
  • Durant els anys 80 del segle XX, la plaça va ser remodelada i es va tornar a col·locar l’antiga, però ara més “baixa” que mai.

Ara és merament un monument de l’historia de Sabadell.

 

Recull de Dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Antiga església de Santa Maria de Puigcerdà

L’antiga església de Santa Maria, està situada en la Plaça de Santa Maria a Puigcerdà.

L’església de Santa Maria de Puigcerdà va ser l’antiga parròquia de la vila, de la qual les úniques restes conservades són el campanar, ascendible des de finals del s. XX, i una portalada, traslladada a l’església de Sant Domènec.

Us passo detall de la seva historia :

  • Sembla que l’inici de la construcció del temple és el març de 1178, i l’11 d’octubre del mateix any el papa Alexandre III va concedir-ne al bisbe Arnau la possessió.
  • Va començar sent un edifici romànic ampliat i reformat a finals del XIII en estil gòtic.
  • Les reformes més important s’hi feren durant els segles XIV i XVIII, en l’últim cas a causa d’un incendi documentat, l’1 de juny de 1785, que afectà l’altar major, el presbiteri, les sagristies, l’arxiu i l’orgue; és a dir, la totalitat de l’església.
  • Tristament l’any 1936 va ser enderrocat per la CNT-FAI durant la guerra civil espanyola.

L’antiga església de Santa Maria era formada per tres naus i un atri campanar als peus. L’edifici va ser ampliat i remodelat des de l’inici, en un procés que esdevé força complex. Les naus laterals, fetes amb volta de creueria, tenien diverses capelles entre els contraforts, catorze a finals del segle XIX.

Del conjunt era destacable la portalada d’entrada de ponent, del segle XIV, que actuava com a atri, feta amb marbre vermell d’Isòvol i en què hi havia diverses làpides a terra.

L’entrada comunicava amb el cor i la nau central. S’hi observen arquivoltes ogivals, amb motllures pentagonals i rodones, que se sostenen sobre deu columnes rodones culminades amb capitells, decorats amb motius vegetals, com dues pinyes. A la dreta encara és visible el baix relleu d’un traginer.

La porta de migdia, feta amb el mateix tipus de pedra que l’anterior, tenia uns esglaons que baixaven a l’alçada de l’actual campanar, ja que la plaça actual es construí sobrepujada amb les runes de l’església. Constava de cinc arquivoltes ogivals de motllura rodona amb cinc columnes, del mateix estil, i els capitells estaven decorats amb caps de gatons.

Una de les arquivoltes es restaurà i es va reinstal·lar a l’església de Sant Domènec de Puigcerdà, al costat de la porta principal, que dóna pas al baptisteri.

El campanar era quadrat i ample, amb un acabament de plom l’arranjament del qual va causar un incendi el 6 de juliol de 1650, amb què es van fondre campanes i rellotge. La coberta era coronada amb un motiu daurat. L’accés era una escala de cargol de granit i s’hi conserven les obertures originals i ogivals a banda i banda. A les altres dues bandes i hi ha dues rosasses de granit.

Al tram superior, que és més llarg i fou construït durant les reformes del XVIII, el campanar passa a ser octogonal i només apareixen carreus als angles del polígon. El coronament és del XIX.

En l’actualitat és l’oficina Municipal de Turisme de Puigcerdà.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Puigcerdà, Viquipèdia i altres

Adaptació al text i recull de postals antigues : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia

 

Masia de Can Sumarro de l’Hospitalet de Llobregat

L’Antiga masia de Can Sumarro està situada en el carrer de la Riera de l’Escorxador i la Plaça de can Sumarro de l’Hospitalet de Llobregat.

Can Sumarro és una masia del segle XVI situada al centre del nucli urbà de l’Hospitalet de Llobregat.

Us passo la seva historia :

  • Va ser enviada a construir el 1580 per en Montserrat Cerdanya i es mantingué en les mans dels Cerdanya fins al segle XVII
  • A les hores passà a mans dels marquesos de Castellbell,
  • Possiblement a les acaballes del segle XVIII s’instal•la a Can Sumarro la nissaga dels Prats que comencen com a masovers, després com a llogaters per acabar sent propietaris l’any 1924.

Com us deia, des de finals del segle XVIII, Can Sumarro ha estat ocupada per la família Prats i el seu últim representat la va cedir a la ciutat per usos culturals o assistencials.

Des de llavors s’han instal·lat dues biblioteques.

A més, disposa d’arbreda on hi ha representades nombroses espècies típiques de Canal de la Infantamediterrani i Pi, ara és un Parc Públic.

La masia disposava de camps de conreu, treballats fins fa pocs anys.  Encara s’hi conserva el canal de reg que portava l’aigua des del Canal de la Infanta que passava a pocs metres de la finca.

 

Masia de Can Sumarro de l’Hospitalet de Llobregat, és un Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Farmàcia Argelaguet de Sabadell

La Farmàcia Argelaguet, està situada en el carrer Sant Antoni Maria Claret, 21 amb cantonada amb carrer Pedregar, 20 de Sabadell.

Us passo la seva historia :

  • L’any 1880 en Josep Antoni Obradors, mestre d’obres, va construir l’actual edifici de tres cases i dues plantes on es troba la farmàcia.
  • El fundador de la farmàcia fou el sabadellenc Josep Argemí i Calvet, doctor en Farmàcia que la regentà des de 1881 al 1930.
  • El va succeir el seu gendre, el farmacèutic Joan Comas i Ribatallada del 1930 al 1961
  • Des del 1962 el farmacèutic Jaume Argelaguet i Vila nascut a Esparreguera (1930-2005).
  • Des del 2005 Santi Argelaguet Argemí, l´actual propietari.

De la façana cal dir i destacar , les majòliques de la façana foren fetes per l’artista local Modest Casademunt, l’entrada del carrer Sant Antoni Maria Claret data del 1920 i la del Pedregar del 1921.

A l’esquerra, hi ha representat en un bust  Hipòcrates, a sota un albarel.lo amb la inscripció Borat. Sòdic. –bòrax, usat com antisèptic. A sota a l´esquerra hi ha uns motius florals que representen la belladona (atropa belladona) usada com antiespasmòdica i antiasmàtica.

A la dreta, hi ha Galè, a sota hi ha la copa envoltada per la serp. A sota de tot a la dreta hi ha representat el jusquiam o herba queixalera (hyoscyamus niger) usat com antiespasmòdic, antiasmàtic i antisecretor. Com la belladona aquesta també és tòxica.

 

Dades Recollides a : Blog Farmàcia Argelaguet i Viquipèdia

Adaptació al Text I Fotografies : Ramon Solé