Nucli antic de l’Ametlla del Vallés

El nucli antic de l’Ametlla del Vallés, està a tocar de l’església de Sant Genís, a cap de munt del carrer major.

La Plaça Vella es on podem trobar dues cases destacables  i històriques de la població, can Bachs i Can Viver.

 

També, cal destacar les cases del carrer Poeta Maragall i carrer Gaudí.

Can Bachs , aquesta gran casa està situada en la Plaça Vella, 1.

És una antiga masia situada a la sagrera de l’antic nucli històric de l’Ametlla. Actualment és fruit de la reforma realitzada per l’arquitecte municipal M. J. Raspall, el qual féu una interpretació força moderada de l’arquitectura rural.

A la façana ens trobem els elements típics de la masia pròpia de mitjan segle XVI: portal adovellat de mig punt, finestres d’arc pla de carreu i rellotge de sol al segon pis, a l’eix del carener. La casa es compon de planta baixa i dos pisos.

L’aportació raspalliana es veu en l’element d’ornamentació de maó que envolta el rellotge de sol, en la balustrada també de maó de la part superior esquerra del capcer. Es pot considerar com una reforma dintre de l’estil modernista en la seva branca popularista.

La reforma de Can Bachs s’efectuà a principis del segle XX. Obeeix a les noves necessitats del poble en el moment d’ampliació i transformació de centre agrícola en centre d’estiueig.

Així ho confirma el fet que fou pagada per un llogater que passà l’estiu a l’Ametlla, el Sr. Guarro de la fàbrica de paper.

 Can Viver , és una important casa situada en la Plaça Vella, 3.

Can Viver conegut també per  Mas Viver de la Plaça, és una masia orientada a migdia. Edifici de planta baixa, pis i golfes. La planta és rectangular amb coberta a dues vessants amb proporcions considerables.

Enfront hi ha un pati o era tancada per una portada d’arc rebaixat de llenguatge eclèctic.

El portal d’entrada de la façana és de mig punt adovellat i les finestres d’arc pla de pedra. A la façana est, que dóna a la plaça Vella, hi ha una balconada i una finestra d’estil gòtic.

A la talla feta a mitjan segle XVII (1656) es classifica el Mas Viver de la Plaça a la segona categoria, pagant 16 sous.

Els Viver de la Plaça eren amos també del Mas Arenys.

Can Bachs i Can Viver, són edificis  protegits com a bé cultural d’interès local.

Moltes son les masies o casals, repartits pel municipi, com cal Millet, can Xammar, can Draper, can Muntanyola… que l’expandir-se el municipi, s’han integrat dins del cas urbà.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Casa del doctor Bassa o El Cafè de l’Ametlla del Vallès

La casa del Doctor Bassa o El Cafè, esta situat en el carrer de Torregassa, 25, de  L’Ametlla del Vallès.

Cafè i residència del Dr. Sebastià Bassa i Barbany, metge i alcalde de l’ Ametlla del 1902 al 1915 i promotor de la transformació urbanística de la vila com a centre d’estiueig.

El Cafè de l’Ametlla és l’obra més rellevant de l’arquitecte Raspall a l’Ametlla del Vallès. Raspall era llavors l’arquitecte municipal i com a tal intervingué en molts dels projectes de començaments de segle.  Era el moment de transformació de l’Ametlla com a centre d’estiueig al qual acudia la burgesia barcelonina.  Durant l’any 1906, és va crear La Sala-Teatre i el Cafè del Dr. Bassa .

És un edifici entre parets mitgeres, compost de planta baixa i dos pisos, cobert a dues vessants amb façana plana de composició simètrica. La façana està realitzada amb diferents materials: paredat, maó vist i ceràmica. Tots ells juguen un paper important en la composició i decoració. L’arc de les obertures està conformat amb maons i es recolza sobre unes sanefes de ceràmica. Els ferros de les baranes i del balcó són també significatius per quant representen l’element més identificatiu de la primera etapa modernista d’en Raspall: el motiu de “corda”, estilització vegetal que sobrepassa el brancal i s’endinsa orgànicament en la mateixa obra. Així doncs, els elements formals (barbacana, sòcol, llindars) corresponen al llenguatge modernista de la primera etapa d’en Raspall.

Actualment  esta funcionant en la part baixa,  com a Bar Bassa,  conserva els arrambadors ceràmics originals i l’estètica de cafè de primers de segle, funció que avui encara conserva.

La Casa del doctor Bassa està protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament de l´Ametlla del Vallès

L’Ajuntament està situat en la Plaza de l’Ajuntament, nº 1 de l’Ametlla del Vallès. Forma part dels edificis del Modernisme de principis del segle XX en aquesta població.

És una de les obres de l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall que hi ha en la població, de la que va ser arquitecte municipal, i va projectar aquest edifici durant l’any 1910,  seguint l’estètica modernista del moment.

S’estructura en tres cossos, el central de planta baixa, pis i golfes i amb coberta de dues vessants, mentre que els laterals, originàriament  van ser destinats a les escoles municipals, són d’un únic pis i de carener paral·lel, era una edificació per a noies i un altra per a nois.

El porxo d’accés és d’arcs de mig punt i el maó vist separa els pisos i emmarca les obertures i les sanefes al coronament.

De fet, conformava un conjunt molt propi i característic de principis del segle XX.

L’arquitecte Manuel Joaquim Raspall, va seguir el model propi de construcció de cases, també en altres poblacions com Figaro, Cardedeu, Granollers i  La Garriga.

L’Ajuntament  va ser reformat durant l’any 1991. Cartell al costat de l’Ajuntament.

 

Recull de dades: Ajuntament de l’Ametlla del Vallès i altres

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Cal Barber de l’Ametlla del Vallès

Cal Barber està situat al carrer de Torregassa, 5 de l’Ametlla del Vallès.

Us passo la seva historia :

Aquesta casa, és una de les primeres que es van construir al carrer Torregassa, va ser a càrrec de l’arquitecte  M J. Raspall,  com el Cafè de l’Ametlla o la Casa Consistorial. Forma part del conjunt d’edificis del primer eixample, corresponent al moment de transformació de la vila en punt important d’estiueig per a la burgesia de Barcelona.

Cal Barber, pertany a la primera etapa modernista de M J. Raspall i pel seu estil es pot datar entre 1905 i 1914.  Va ser un encàrrec de Jaime Alerm i Monrós per instal·lar una barberia.

Cal Barber, és un edifici amb una paret mitgera amb coberta plana i composta de planta i pis. Està edificada en un terreny ortogonal. La façana és de pedra vista i maó, amb un petit sòcol de pedres sense tallar. Té composició asimètrica.

Les obertures del primer pis són unes peculiars finestres geminades amb una columna de maó al mig. La finestra de la planta baixa forma un arc curvilini amb un senzill i acurat reixat propi de la primera etapa de Raspall, amb el motiu decoratiu de “corda”. Al ventall d’aquesta finestra hi ha una vidriera de colors.

Cal Barber està protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Barberia de l’Ametlla del Vallès

Aquesta setmana la dedicaré a l’Ametlla del Vallès, avui parlarem de  La Barberia,  està situada en el carrer de Sebastià Torres, 1 de L’Ametlla del Vallès.

No hi ha que confondrà en l’edifici Modernista cal Barber,  que es troba a prop, realitzat per l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, i que demà dedicarem l’article.

La Barberia, es una casa mes aviat petita, i em va sorprendre la seva construcció, tota la fatxada està arrebossada amb pedres de tres colors, unes columnes com si aguantessin amb força la casa i dos aparells que donant el símbol d’una antiga barberia.

Per últim, en el triangle de dalt de la façana, es pot llegir ” Caixa de Pandora”.

Per saber que és la caixa de pandora, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Caixa_de_Pandora

L’interior es troba decorat amb un disseny entre antic i molt modern. Una casa curiosa,  per una Barbería de la línea Encanto.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Nota : El Blog no forma part de la Marca, Barberías Encanto

 

L’església parroquial Sant Joan de Viladecans

L’església parroquial Sant Joan, està situada en el carrer de Sant Joan, 16 de Viladecans.

Us passo un resum de la seva historia:

  • Les obres d’edificació de la que fou la primera parròquia a Viladecans, començaren el 8 de setembre de 1728.
  • En l’any 1738 fou acabada i beneïda, estava situada en el mateix lloc que l’actual.
  • Curiosament, aquesta església va dependre de la parròquia de Sant Climent fins l’any 1746.
  • Durant la guerra civil, en 1936 va ser completament destruïda.
  • S’edificà de nou segons projecte de Josep Puig Jané una vegada acabada la guerra.
  • El 8 de setembre de 1945 es consagrà el nou temple.
  • La rectoria i els locals parroquials van ser edificats entre els anys 1948 i 1950.
  • La façana, projectada per Joan Amat, no s’enllestí fins l’any 1956.

L’església parroquial Sant Joan, es tracta d’un edifici de planta basilical de tres naus i absis quadrat cobert per volta de canó. La façana principal presenta una estructura neoclàssica, amb pòrtic d’arcades de mig punt sobre columnes de fust cilíndric, amb capitells historiats, i precedit d’un tram d’escales. Al damunt s’obre un òcul circular i a dalt hi ha un frontó triangular, amb relleus que representen el baptisme de Crist, coronat per una creu. L’exterior de l’església és ornat amb esgrafiats.

A l’interior, la separació de les naus s’aconsegueix mitjançant arcades de mig punt sobre columnes de fust cilíndric de maó. La nau central és més ampla i alta, s’il·lumina per finestres laterals i es cobreix per un enteixinat de fusta pla amb cassetons ornats. Tot l’interior de l’església és pintat per motius florals i religiosos damunt un fons veig. L’absis, quadrat i cobert amb volta de canó, conserva un entaulament classicitzant.

El campanar, de planta quadrada, és situat a la dreta de l’absis. Al costat de l’església hi ha l’edifici de la rectoria, del mateix estil.

L’església parroquial de Sant Joan, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Dades recollides de l’Ajuntament de Viladecans i de Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Ca la Lola de Teià

La Masia de Ca la Lola, està situada en el carrer Narcís Monturiol, 14 de Teià.

Hi ha constància d’una casa en aquets lloc, en el Segle XIII; com a Ca la Lola, va ser coneguda en el segle XVI.

Masia que conserva el portal adovellat i tres finestres conopials gòtiques, característiques del segle XV. El cos lateral de la dreta va ser sobrealçat modernament, per atendre les necessitats de la masia.

Us passo breument la seva historia :

  • En 1515, el primer propietari documentat pertanyia a la família Madalmay.
  • El 1617 era propietat de Gabriel Madelmay
  • Al 1859 continuava a mans de la mateixa família.
  • Durant l’any 1860, la masia va ser venuda a Tomàs Castanyé.

La Masia de Ca la Lola , està inscrit com a Bé Cultural d’Interès Local,  en l’Inventari del Patrimoni Cultural de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Teià i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Els carrers antics del Masnou

En el cas antic del Masnou podeu trobar l’essència d’aquesta antiga vila marinera.

Son els diferents carrers del Masnou que es caracteritzant en ser estrets, d’allargada mes aviat curta, ven rectes,

i axó si, totes les façanes de les cases van ser construïdes  mirant cap a la mar Mediterrània.

Algunes d’aquestes cases,  es caracteritzen per tenir entrada per dos carrers, una porta principal a la banda que dona al mar i una altra al carrer del darrere, que pot donar al safareig de la casa.

Aquestes cases, per norma general, estan formades per dos pisos i un terrat, que s’hi accedeix a través d’unes escales, el terrat pot ser descobert, era per estendre la roba.

En alguns casos, com passa en diferents poble del Maresme, aquestes cases i front de la part davantera

i a l’altra banda del carrer, disposa d’un espai delimitat,

on es pot veure que es va fer un jardí mes

o menys dens de vegetació,

un hort,

un lloc per prendre el sol,

o l’ombra, segons va voler el propietari.

També, com que esta situat El Masnou en una muntanya o turó, hi ha un desnivell, en un carrer i l’altra paral·lel,

s’han construït en algun cas,  alguna glorieta per observar millor la mar.

La casa típica del Masnou data de la meitat del segle XVIII-XIX fins al primer quart del segle XX, especialment construïdes durant i després de la gran expansió marinera, per ho que s’han conservat fins els nostres dies.

El prototipus de casa del Masnou està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de El Masnou i Ramon Solé

Adaptació Al Text i Fotografies : Ramon Solé

Petit monument al Dr. Félix Rodríguez de la Fuente de Teià

El Petit monument al Dr. Félix Rodríguez de la Fuente, esta situat en l’avinguda José Roca Suarez Llanos amb confluència amb el Passeig de Massarosa de Teià; de fet es la carretera BV-5026 de El Masnou a Teià.

Félix Rodríguez de la Fuente, va ser un gran estudiós de les ciències de la vida i de la natura, antropòleg, viatger i comunicador i que va morir en un accident d’helicòpter.

En la inscripció es llegeix: “En recordatori del Dr. Félix Rodríguez de la Fuente i als seus dos companys. Teià, 1982”.

Amb  el  pas  dels  anys  es  van  anar malmetent i escapçant tres de les ales de les àligues,  per  bretolades incíviques, també algú va arrencar literalment el bust gravat del personatge  amb  el  llop,  peça  de relleu que es va tenir de fer de nou, un  cop  restaurada,  es va reubica  l’escultura  al  jardinet  dels Eucaliptus, a la zona verda amb l’àlber que  hi  ha  entre  el  començament  del passeig de la Riera i l’inici de l’avinguda Roca Suárez Llanos, a tocar del parc públic de can Llaurador.

 

Recull de dades : Ajuntament de Teià i altres.

Adaptació a Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Modernista : Alqueria Cloelia de Cardedeu

La casa Alqueria Cloelia, està situada en la Gran Via de Tomàs Balbey 40, de Cardedeu.

L’Alqueria Cloelia, va ser una petició de Mercè Espinachs de Graner al jove arquitecta Joaquim Raspall, va demanar que fora com a casa d’estiueig; va començar a construir-se el 1904, de fet , era el primer encàrrec per  construir una casa de Joaquim Raspall.

El projecte presentat a l’Ajuntament per la propietària Mercè Espinachs, està datat l’1 de novembre de 1904 i es tractava d’un conjunt format per una casa-torre, un cobert, un colomar, tres fonts i una torre d’aigües.

El 30 de setembre de 1908, Mercè Espinachs va incorporar un terreny de 50 x 30 metres comprat a Manuela Sormaní, vídua d’Amat, de la Torre Amat, promotor de la urbanització de la zona, que va rodejar amb una extensió de la tanca de l’edifici original.

Aquest conjunt constituïa l’única mançana Raspall, de Cardedeu, però a finals del segle XX el terreny afegit, dedicat a hort, es va segregar i urbanitzar amb un conjunt de cases unifamiliars i un aparcament subterrani que conserven com a tanca de jardí l’original de Raspall.

Com a curiositat, el nom de Cloelia, es d’una mítica heroïna romana,  és adoptat per la propietària al produir-se el descobriment de l’asteroide 661 Cloelia en 1908, és a dir, posterior a la seva construcció.

Us passo una detallada descripció de com es la casa :

  • Edifici de tipologia ciutat jardí, volumètric, en planta baixa, pis i torreta.
  • Decorativament és pobre: planta baixa amb encoixinats estucats i pis amb estuc llis.
  • La torreta hi ha esgrafiats amb tema floral i geomètric de relleu blanc sobre fons de color ocre.
  • També disposa de rajoles amb dibuix mecànic que s’utilitza en successió uniforme en flancs horitzontals.
  • Sobre la llinda de la porta hi ha un bonic ròtol d’una cal·ligrafia modernista.
  • Al jardí hi ha una font decorada amb trencadís de rajola, alterant els colors blau, blanc i verd.
  • Els dos cossos de l’edifici tenen planta baixa i un pis i teulada a una sol vessant; al vèrtex de la “L” s’ubica una torre d’aigües que té un segon pis i teulada piramidal, a quatre aigües.
  • Com diem, dins el jardí i separada de la casa hi ha una torre d’aigües que explota el pou d’aigua que es feia servir per a les terres de regadiu de l’hort, ara urbanitzades, que explica el nom d’alqueria.
  • Disposa de varis magatzems
  • Totes les teulades són de teula aràbiga i rajola ceràmica.

L’arquitecta Raspall, va utilitzar en La casa Alqueria Cloelia els elements que seran el seu segell d’estil durant el període modernista : medallons amb cintes verticals, esgrafiats geomètrics, forja i trencadís.

La casa Alqueria Cloelia, està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Cardedeu i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé