Manso Vilallonga de Montornès

Manso Vilallonga, també es coneguda per la masia de Can Roca Umbert , esta situada en el camí antic de Martorelles, s/n. de Montornès.

Casa de finals del segle XVIII, època de grans construccions civils.

En aquesta masia destaca el gran pati pel qual s’accedeix a la casa principal i els laterals destinats a quadres i a la masoveria.

A l’amillarament del cadastre de 1861 hi consta el propietari Josep Vilallonga. D’aquí li vindria el nom tradicional que figura amb lletres de ceràmica a l’entrada principal.

L’any 1933 la finca va ser adquirida per Roca Umbert, una important  família d’industrials granollerins.

Més endavant, ja a mitjans del segle XX, el masover de la casa s’anomenava Pere Viñallonga.

Això ha fet que la casa sigui també coneguda com a can Viñallonga, recordant per una certa similitud i casualitat, amb el cognom del propietari Josep Vilallonga.

 

Recull de dades de l’Ajuntament de Montornès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església d’Arenys de Mar

L’església parroquial de Santa Maria és al centre de la població, en la plaça i carrer de l’Església, al costat de la Rambla d’Arenys de Mar.

Va ser construïda entre el 1584 i el 1628 per Jean de Tours.

La façana de la capella del Santíssim es va construir a mitjan segle XIX.

L’edifici, d’una nau amb capelles laterals, és una barreja d’estils.

L’estructura dels murs és renaixentista, però la coberta de la nau i les capelles són de volta ogival gòtica.

L’element més destacat de l’església és el retaule major d’estil barroc, construït entre el 1706 i el 1711 per l’escultor Pau Costa i considerat un dels tres retaules d’aquest estil més importants de Catalunya.

El 1755, el temple fou allargat per davant amb la construcció d’un tram més de volta i amb la façana barroca.

Flanquejada pel campanar,

la façana de la capella del Santíssim es va construir a mitjan segle XIX.

L’obra presenta, de manera didàctica i compartimentada, escenes de la vida de la Mare de Déu entre representacions d’altres sants.

Per una mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_d%27Arenys

L’Església parroquial de Santa Maria és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Informació extreta de : Catalunya.com i Viquipèdia.

Adaptat al Text i Fotografies : Ramon Solé

Viaducte de Vallcarca de Barcelona

El Viaducte de Vallcarca està situat entre l’Avinguda de la República Argentina, la plaça  Mons  i el carrer de  Gomis, 2 de Barcelona.

barri de Vallcarca a principis del segle XX

El Viaducte de Vallcarca és un Pont amb tauler de llosa que salva el desnivell de l’antiga riera de Vallcarca, actualment avinguda de l’Hospital Militar, per així va agafar el nom de Vallcarca; l’Avinguda passa  entre els turons del Coll i del Putxet.

No hi ha el Viaducta

El 25 d’agost del 1908, es va fer l’acte inaugural de les obres amb la col·locació de la primera pedra en el que l’alcalde de Barcelona, Albert Bastardes, va pronunciar un discurs on presentava el projecte del viaducte i destacava la dificultat de la seva realització.

És la principal via d’accés, des del 1923, al barri del Coll per la plaça de Mons i l’avinguda Argentina, tant per trànsit rodat com per a vianants.

El Viaducte de Vallcarca segons el projecte de Miquel Pascual havia de fer-se de ferro, però el 1917, moment en el qual les obres encara estaven en una fase inicial, es va canviar el ferro pel formigó armat, tècnica que estava començant a utilitzar-se feia poc a Catalunya.

Per a l’època era una obra d’enginyeria bastant avançada ja que l’estructura es va fer de formigó armat amb ferro, tècnica que permetia poder cimentar una obra de complexitat assentada a les lleres d’una riera.

Els elements de suport estan recoberts de pedra i maó vist formant uns balcons semicirculars a la part superior, a manera de mirador.

A l’espai entre els murs mitgers hi ha decoracions en relleu que representen l’escut de Catalunya i de Sant Jordi flanquejat per uns lleons alats;

per sobre la barana decorada amb cassetons geomètrics hi ha també uns pinacles.

El Viaducte de Vallcarca està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Postals Antigues

 

Informació : Jornada de Neteja Alegre en la Serra de Galliners

Una de les activitats destacables abans de finalitzar el present any i organitzades per Sant Quirze del Vallès Natura, es la que es portarà a terme el Diumenge 11 de novembre de 2018

Us detallo tota la informació que m’han passat :

 T’animes a participar amb nosaltres en una acció de neteja i alliberar a la natura de residus i deixalles ?

“Clean up Europe” és una jornada popular que es porta a terme a nivell Europeu en el mes de maig.

Tanmateix, aquesta activitat la realitzarem en el mes de novembre per no destorbar a la fauna de la Serra en plena època de nidificació i cria.

I més … hi haurà activitats i sorpreses per petits i grans !!!.

Durada: Matinal.

Llocs :

9´30 h Punts de Trobada

Parc de Can Feliu (Sant Quirze del Vallès)

Plaça Maragall (davant Centre Cívic de Bellaterra)

12,30 h Aperitiu i actuació amb grup Bufanúvols al Parc de Can Feliu (cloenda amb danses populars i photocall)

Cal portar: Calçat esportiu, aigua, esmorzar i guants protectors

Dificultat: Baixa. Adreçada a totes les edats.

Per més informació i reserves: sqvnatura@gmail.com

Activitat realitzada amb el suport de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès i la Unió Excursionista de Sabadell (UES).

Amb la col·laboració de : ArtBo, Autocars Fuentes, Cal Fruiter, Club Excursionista Sant Quirze del Vallès (CESQV ), Cor de Fruita, Diari de Sant Quirze, Figuerola, Forn Conxita, Fruites i Verdures El Mas, Fruites i Verdures Laura, Sant Quirze Empresarial, Unió de Veïns de Bellaterra.

 

Recull de la Informació : Ramon Solé

Monestir de Sant Cugat del Vallès – 2ª Part #

El Monestir de Sant Cugat, conté elements preromànics, gòtics i renaixentistes, cal destacar el seu gran Claustre.

Construït entre els segles IX i XIV, a l’església hi trobarem la clàssica planta basilical de tres naus i tres absis, que s’assenten sobre les restes d’un castrum romà.

El temple es caracteritza per la sobrietat del romànic en la falta de decoració i la poca llum, i la grandiositat del gòtic gràcies al cimbori del segle XIII: una construcció de vuit cares amb grans finestres.

La prosperitat del segle XII va propiciar la construcció del primer pis del claustre, format per llargues galeries amb arcs de mig punt que descansen sobre parelles de columnes i diversos pilars, amb 144 capitells.

En un costat del Monestir , podem veure la gran font – cisterna, que ja em dedicat en el seu dia un article al Blog : Fonts naturals, aigua, muntanya i mes.

Per últim, cal destacar  el que roman avui en dia de les seves antiquíssimes muralles.

Per mes amplia informació, podeu consultar a :

https://www.monestirs.cat/monst/valloc/vo16cuga.htm

i a :

https://www.cataloniasacra.cat/llocs/esglesia-de-sant-pere-d-octavia-de-l-antic-monestir-benedicti-de-sant-cugat-del-valles/155/l_ca

Article de Totsantcugat sobre la restauració del rellotge del Campanar del Monestir :

http://www.totsantcugat.cat/actualitat/cultura/l-ajuntament-restaura-el-rellotge-del-campanar-del-monestir_169933102.html

L’edifici Monestir de Sant Cugat del Vallès, va ser declarat bé cultural d’interès nacional l’any 1931 i forma part del Museu de Sant Cugat.

 

Dades : Ajuntament de Sant Cugat, Monestirs i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies

Monestir de Sant Cugat del Vallès – 1ª Part #

És una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès. El Monestir, va ser construït entre els segles IX i XIV, destaca pel seu claustre. Va ser el Monestir de major importància de tot el comtat de Barcelona.

Per mes amplia informació, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Sant_Cugat

L’edifici Monestir de Sant Cugat del Vallès, va ser declarat bé cultural d’interès nacional l’any 1931 i forma part del Museu de Sant Cugat.

Nota : Altres elements destacats del Monestir, els oferirem amb l’article de demà.

 

Dades : Ajuntament de Sant Cugat, Monestir i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies

El Blanc i Blau de les cases de Montgat

Montgat i la seva gent volen que el barri antic conservi l’essència d’un barri pescador, situat en el nucli històric de la població.

Mes de tres-cents segles en rere, els pescadors tenien com a cases unes cabanyes a peu de sorra, gent humil i que rebien freqüentment els atacs pirates i sequeixos, per això es va construir una Torre de Defensa, coneguda per Can Alzina del Segle XVI que ja us vaig fer un article fa unes setmanes.

Les dècades van anar passant i vora de la platja i del turó es va anar formant uns nombrosos grups de cases humils on tenien el seu habitatge els pescador, lloc on el que seria el poble de Montgat.

En el Barri Antic podem avui en dia veure que una gran part de les cases que les formen, estant pintades de Blanc i Blau, tot recordant al visitant que encara és un poble de mariners Montgat, baix la protecció de l’Església de Sant Joan.

A Montgat, encara disposa d’una  Llotja del Peix,  per la subhasta de peix capturat en el mateix dia.

Us passo un enllaç d’un article que crec que pot ser de interès  sobre Montgat :

http://www.chimisanas.cat/raco0411.htm

Es un plaer que al fer un tom per aquest barri tant antic, contemplar les cases baixes amb detalls que ens recorden en tot moment la vida marinera, cases que ven segur moltes vegades al passar amb el tren us han encantat…de colors Blanc i Blau.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Nous monuments al carrer, 1ª Part #

En qualsevol ciutat o poble d’arreu de Catalunya, podem trobar monuments en la via publica, sigui en un carrer, plaça, avinguda…el mes normal es  facin referencia a la població, un personatge il·lustre, un fet , un record, en definitiva el que es vulgui mantindrà pel la memòria.

En aquests últims anys s’ha instal·lat uns monuments que a vegades ens donen que pensar o no els entenem pot ser gaire la intenció de l’artista si no ens els explicant , en algun cas hi ha un cartell orientatiu.

Fem avui un petit mostrari de tres poblacions amb monuments de nova creació :

Esplugues de Lllobregat

La Roca del Vallès

Sant Cugat del Valles

Un altre dia us passare mes monument que son curiosos situat a la via pública.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Coll de Montornès del Vallès

L‘antiga masia de Can Coll és un dels masos més antics del terme, està situada a l’Av. Montserrat, 44 de Montornès del Vallès, la seva posició en un turonet sobre el torrent de Vinyes Velles és privilegiada.

Masia de planta més aviat quadrada amb carener perpendicular a la façana i teulada de dos vessants de llargada desigual, el cantó esquerra és més llarg en agafar sota el seu braç les quadres i cors aprofitant el desnivell del terra.

La porta principal és d’arc de mig punt i dovelles petites, a sobre hi ha una torre una petita espitllera. Les finestres són totes, excepte les de les golfes que són de mig punt, de forma rectangular, sense decorar, però tenen dates i inscripcions.

Al cantó nord de la casa hi ha una finestra en forma d’arc conopial i una espècie de roseta molt senzilla; en aquest mateix cantó arrenquen dues arcades, una de les quals arriba fins a un pou.

A la finestra de sobre la porta hi diu: “PAU COLL AGNES MULLER SUA 1702”. A la finestra de la dreta es llegeix: “PAU COLL AGNÉS MULLER SUA 1721”.  A la finestra de la planta baixa hi ha una creu amb el braços més amples a les puntes que el centre.

En l’actualitat Can Coll és propietat de l’Ajuntament i s’està reformant.

Can Coll està protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Montornès del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé

Creu de Terme de Montornès

Creu de Ferro que hi ha a l’encreuament del carrer del Riu Mogent amb l’avinguda de l’Onze de setembre a Montornès. L’indret on s’ubica havia estat l’entrada principal del poble des de la construcció de la carretera l’any 1913.

Va ser col·locada l’any 1944 per restituir la que havia existit abans de la Guerra Civil.

Antiga creu de Terme

Sustentada sobre una base metàl·lica en forma de con escapçat, la creu és molt estilitzada, té tres metres d’alçada i gairebé un metre d’amplada.

Va ser fosa a Barcelona, al tallers de Rafael Grau, industrial que estiuejava habitualment a Montornès i que la donà generosament al poble.

 

Recull de Dades: Ajuntament de Montornès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé