Els antics Banys o “Xiringuitos” de la Platja de Sant Joan i de les Barques de Montgat

Des de l’Església , on esta el magnífic nucli antic de Montgat , us podeu dirigir a línia de platja tot creuant les vies del tren per algun dels passos subterranis.

La Platja de Sant Joan i La Platja de les Barques de Montgat hi trobareu encara l’antiga costum d’anar a la platja per fer un bon àpat durant el dia o nit, en els banys Emporium i els banys del Carme,

que s’omplen a l’estiu d’estiuejants degustant les amanides, paelles, fideuas, bones carns i sobre tot el protagonista, la diversitat de peix en que contant.

Aquets banys conserven la part exterior que dona a la sorra i a la mar, igual com fa cent anys en rere i totes pintades de blanc.

Son platges que podeu veure sobre la sorra les barques dels pescadors, i també, una petita llotja oberta a tocar de les vies del tren on venen les seves fresques captures de peix.

Us passo el llistat dels “Xiringuitos del Maresme” mes destacats :

http://www.panxing.net/maresme/activitats/xiringuitos-i-terrasses-del-maresme

També, teniu els bars o berenadors a la sorra de la platja, per prendré un refresc, un entrepà, unes tapes o dinar.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Muntaner de Dalt en el Park Güell a Barcelona

Can Muntaner de Dalt és l’antiga masia, coneguda com a Casa Larrard, que Eusebi Güell va comprar per a la seva família.

Va ser rehabilitada per Gaudí, amb l’afegit d‘un porxo nou, un arc d’accés a la capella i un hivernacle.

A l’interior es van col·locar teles neoclàssiques de Francesc Pla amb figures d’Apol·lo, Mercuri i altres déus grecs, seguint la simbologia maçònica.

Després de la mort del comte Güell, l’arquitecte Josep Godany va ampliar la masia i es va convertir en una escola. Inaugurada durant l‘Exposició Universal del 1929, avui en dia continua acollint infants sota el nom d’Escola Baldiri Reixach.

Baldiri Reixac, va ser un pedagog empordanès nascut l’any 1703 i un dels primers difusors a Catalunya de nous sistemes pedagògics.

Podeu consultar informació de l’Escola Baldiri i Reixac  a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Escola_Baldiri_Reixac

Les Columnes

 

Recull de Dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antigues Escoles Públiques de Samalús de Cànoves i Samalús

Les antigues Escoles Públiques de Samalús, estan a peu de la carretera BP-5107, km 37 a Samalús de Cànoves i Samalús.

Les escoles es van construir al voltant del 1919, sota la direcció de l’arquitecte Manuel Raspall; de fet, van ser una donació del senyor Flaqué el qual ja havia encarregat a Manuel Raspall una intervenció a Can Flaqué uns anys abans.

Edifici de planta baixa rectangular amb coberta a quatre vessants. A la base hi ha un sòcol de paredat. La banda esquerra sobresurt una mica, aquesta té un capcer amb formes geomètriques.

A la façana principal hi ha diverses obertures de diferents mides, al damunt d’elles hi ha un fals arc sobreposat, en relleu, i pintat de color blanc. A la imposta dels arcs hi ha una franja horitzontal que fa la volta a tot el perímetre de l’edifici, aquesta és de ceràmica de colors, igual que els ampits de les finestres.

L’Escola Pública Xavier Flaquer de Samalús va ser tancada el 31 d’agost de 1993. Fa uns anys l’Ajuntament va portar a terme la seva restauració tot conservant les característiques històriques i arquitectòniques de l’edifici.

L’equipament va estar inaugurat el dia 20 de març de 2010. Actualment es la seu del Centre Cívic de Samalús.

Les antigues Escoles Públiques de Samalús és una obra de Cànoves i Samalús  inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cànoves i Samalús i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Asil Torrent d’Arenys de Mar

L’Asil Torrent està situat en la Riera del Pare Fita 67 d’Arenys de Mar.

Antoni Torrent i Carbonell, indià arenyenc , una vegada que va fer una gran fortuna, va tornar a Arenys de Mar i va fer construir l’any 1897 un asil o hospital per als ancians de la seva vila natal i va crear un patronat de socors a malalts i famílies pobres, fet pel qual se li va concedir el diploma d’honor de la Societat Barcelonina d’Amics del País, i també un monument el recorda a l’entrada del recinte.

L’Asil Torrent  és un edifici aïllat en forma de U, rodejat per un gran jardí. El cos allargat té tres plantes i els braços dues. La capella ocupa el centre de la composició, amb un cos de façana un xic més avançat.

Hi ha un porxo a la part central de la planta baixa i galeries amb vidrieres als laterals i al primer pis. Hi ha cornises per sota el coronament, de barana d’obra i calats. Les baranes de les galeries tenen elements de ferro colat.

En tenien cura un grup de religioses Les Germanetes dels Pobres, actualment per manca de religioses ho porta la gestió una entitat privada i continua sen una Residencia per a Gent Gran amb tots els element moderns per portar ho a terme.

Us passo un article de elpuntdiari sobre l’Asil dels Pobres d’Arenys de Mar :

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/999930-lasil-dels-pobres.html

L’Asil Torrent és una obra d’Arenys de Mar  protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament d’Arenys de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Sant Pau de Sant Pol der Mar

L’Ermita de Sant Pau conformava un dels elements de l’antic monestir de Sant Pol del Maresme, el qual va donar posteriorment origen i nom a la vila de Sant Pol de Mar.

Per testimoni documentat el monestir ja existia des del segle X, els primers documents daten del 955 dC i tan sols en conservem aquesta Ermita, que fou construïda al segle XI.

El conjunt presenta una diversitat d’estils segons l’època, des del període visigòtic fins al segle XVIII.

L’ermita és del segle XI, d’estil romànic, tot i que de l’edifici original sols en queda l’absis i una de les finestres de la façana nord.

La casa és del segle XVII i els 3 absidioles, que son interiors i irregulars, del segle XVIII.

L’espai interior l’ocupa una única nau coberta amb volta de canó que descansa sobre dos arcs formers i un absis semicircular que enllaça amb la nau mitjançant un arc de mig punt.

Interiorment l’absis presenta tres nínxols irregulars, de punt rodó, oberts amb finestres d’època tardana.

Exteriorment la part més antiga, sense arrebossat, mostra carreus irregulars i materials ceràmics  aprofitats de l’època romana.

L’absis s’ornamenta amb un fris d’arquets a la manera llombarda, que va ser realçat quan va esdevenir torre fortificada.

La part més important a nivell artístic és la cambra romana –visigòtica, del segle VI, situada al soterrani de l’ermita a mode de cripta.

És una cambra rectangular amb una arcada central, quatre arcosolis laterals posats dos a dos a cada banda i teules romanes que fan de dovelles a l’arcada.

L’interior del conjunt alberga una imatge de l’apòstol Sant Pau, obra de Joaquim Renart i un retaule barroc del segle XVIII, dedicat a Sant Pau.

Cal destacar la zona enjardinada de la casa a un nivell inferior a l’Ermita i el Pou dins d’una arcada.

També, te una vista privilegiada de Sant Pol i el Mar.

Edifici catalogat com a Bé cultural d’Interès Nacional del patrimoni català i Bé d’Interès Cultural del patrimoni espanyol.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Pol de Mar i Viquipèdia

Adaptat al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga Masia de Mas Ombert, “La Marineta”, de Mollet del Vallès

La Masia de  Mas Ombert “La Marineta” està situada en la Plaça de l’Església, 7, de Mollet del Vallés.

Us detallo l’historia d’aquesta antiga Masia de Mas Ombert :

• L’origen històric de l’edifici es remunta al Mas Ombert de Mollet del segle xvi, d’estil gòtic-renaixentista i ubicada a l’actual plaça de l’Església.
• La primera menció de les terres data de l’any 1429, quan les terres de la sagrera de l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Mollet foren cedides a Jaume Ombert.
• L’any 1520 les terres eren propietat de Bernat Mascaró, com a usufructuari, i de Clara Ombert, la seva muller, propietària hereva de Jaume Ombert
• Qui feu construir l’actual casa l’any 1567.Bescanviat el nom més tard pel de Mas Umbert, fou venut, conjuntament amb el Mas Masó de Parets de Vallés, a favor de Pau Bosch, corredor del noble Francesc de Calderó i Resplans, pel preu de 4.800 lliures. La venda fou signada per Francesc Vidal, pagès usufructuari, i Caterina Masó, propietària del mas, i fou autoritzada per «lo discret Francesc Maurici» el 4 de juliol de 1687
• La casa, propietat de la família Calderó, fou reformada a finals del segle XVII, però durant la Guerra del Francès fou cremada.
• Rehabilitada per Jeroni de Calderó i Conesa l’any 1828.
• La masia fou arrendada a un hostaler i comença a ser considerada com hostal a partir de l’any 1863, ja que servia de parada i fonda de viatgers i diligències del camí ral de Barcelona a Vic.
• Durant el segle XVIII, l’edifici, conegut amb el nom d’Hostal d’en Calderó, tenia una planta baixa i un pis de tres cossos, la cotxera al costat dret i un pati a l’esquerra.
• En el decurs dels anys es desmillorà l’hostal, per aquest motiu, l’any 1920 el seu propietari, Miquel Bosch de Calderó, va encarregar les obres de restauració a l’arquitecte Josep Goday i Casals, parent seu. I portaren a terme l’adaptació del passatge de la Marineta i de l’estable com a cotxeres de carros, cavalleries i primers automòbils, per altra banda, va remodelar-se l’escala de fusta amb balustrada i galeria al pis, així com van redistribuir-se les habitacions.
• 
• L’hostal fou arrendat a Salvador Canals entre 1921 i 1929, i posteriorment, per Salvador Llavina.
• Durant la meitat del segle XX, l’Hostal La Marinette fou un centre de vida social i cultural de Mollet del Vallès, també acollí la seu de diverses entitats culturals i esportives locals, com per exemple la Societat Coral El Clavell o el Club de Futbol Mollet, entre d’altres.
• 1952, Llavina traspassà el negoci al seu nebot Josep, i, anys més tard, fou traspassat a Jaume Marc i Regina Agudo, darrers hostalers de l’edifici.
• L’any 1968 Margarida Rabasa i Negre, conjuntament amb Jaume Masferrer i Pujal, va comprar l’hostal i, posteriorment, el ven a l’Ajuntament l’any 1984 per un preu de 5.5 milions de pessetes.

El Centre Cultural La Marineta és un equipament cultural municipal de Mollet del Vallès inaugurat l’any 1987. Deu el seu nom a l’antic Hostal La Marinette.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Mollet del Vallés

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Santa Eugènia de Nerellà

L’Església de Santa Eugènia de Nerellà és una església romànica del segle XII que es troba a l’entitat de població de Santa Eugènia de Nerellà que pertany al municipi de Bellver de Cerdanya a la comarca de la Cerdanya.

Us passo la seva història :

• El lloc de Nerellà s’esmenta a l’Acta de consagració de la Catedral de la Seu d’Urgell l’any 839.
• Surt citada com església per primer cop el 1003 com a Sancta Eugenia qui est in Neriniano.
• Va ser edificada al segle xii sobre l’anterior església preromànica.
• Posteriorment fou totalment reformada entre els segles XV i XVIII quedant només íntegre de la construcció romànica el campanar de torre de tres pisos, que es troba perillosament inclinat. A les reformes s’enderrocà l’absis, situant al seu lloc la porta d’entrada a l’església i quedant el presbiteri al cantó oest.
• L’última restauració de l’any 2002 es va descobrir, buidades en el mur corresponent al que fou presbiteri una absidiola a cada banda.

Las característiques de l’Església,  és d’una nau dividida en tres trams, amb presbiteri quadrat i tres capelles laterals. La nau és coberta amb volta de llunetes i les capelles amb volta d’aresta. Als peus de la nau hi ha un cor enlairat, al qual s’accedeix per una escala buidada en el mur lateral.

Es va aixecar una cúpula barroca al mig de la nau que, al llarg del temps, ha perjudicat l’estructura de l’església. Les parets romàniques no han pogut suportar les pressions i la torre campanar s’ha anat inclinant lentament (1,4 m de la vertical). A la façana destaca només un òcul a la part superior, i una porta d’arc de mig punt, dovellada, amb la data 1784, que és quan devia fer-se la darrera intervenció. La nau està apuntalada amb encavallades de fusta i a la torre campanar també hi ha uns forts tirants de subjecció.

De la construcció romànica original només es conserva el campanar,  original és de torre de planta quadrada de 3,40 m de costat amb quatre nivells, el de la base llis amb una petita espitllera, el segon és de tres arcs cecs d’estil llombard i les cantoneres sobresortides com a pilastres, el tercer cos està format amb un gran arc cec i una finestra d’espitllera continuant les cantoneres igual que al segon nivell, l’últim pis presenta a cada cara un finestral d’arc de mig punt d’1,50 x 1,90 m. i cobert a dos vessants

.

La seva singularitat és que està fortament inclinat cap a sud-est amb 1,20 m de desplom per una alçada de 18,50 m. Per aquesta característica se’l coneix com la torre de Pisa de la Cerdanya.

Com que Olià i Nas no tenen església, la gent d’aquests pobles depenen de l’església de Santa Eugènia on també hi tenen el seu cementiri.

Fou declarada monument historicoartístic nacional l’any 1984, destacant el fet que constitueix l’únic campanar de torre romànic conservat a la Cerdanya.

 

Recull de dades : Ajuntament i Viquipèdia

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Casino Club de Ritme de Granollers

El Casino de Granollers va ser fundat l’any 1880 com a societat per a reunir la classe benestant conservadora de la ciutat de Granollers i rodalies.

Amb el pas del temps, a l’any 1957 es produeixen canvis i es realitza una reestructuració de l’entitat, doncs es fusiona amb el Club de Ritme.

En aquest moment es transformen les bases i s’aconsegueix l’obertura a gent de tota mena de condició social.

A partir d’aquest moment, el Casino de Granollers dota a la ciutat de tota una sèrie d’activitats socials, culturals i recreatives sense cap ànim de lucre.

Us passo la seva amplia historia :

https://casinodegranollers.com/el-casino/

Per a mes informació sobre activitats podeu consultar a :

https://casinodegranollers.com/

 

Recull de dades : Casino Club de Ritme i Ajuntament de Granollers

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Bassa de Vilassar de Mar

La casa Bassa, està situada en el carrer de Sant Pau, 3-4 de Vilassar de Mar.

És dels edificis més característic  i destacat del passeig de Vilassar, va ser obra de l’arquitecte Eduard Ferrés i Puig en l’any 1899, data que figura sobre la llinda de la porta d’entrada principal.

El projecte de reforma fou encarregat per Pere Sitges Bassa que va néixer a Vilassar de Mar el 1852 en el si d’una família humil. Els Bassa eren sagristans i campaners i vivien al carrer del Carme. Pere Sitges es va embarcar cap a Montevideo i un cop allà exercí de barber fins que va conèixer Aurèlia Pasqual i Miquel filla del propietari d’un servei de llanxes de salvament. Gràcies a la fortuna dels sogres pogué endegar diversos negocis.

Can Bassa, és una construcció de soterrani, planta baixa, golfes i terrat amb una torre quadrada que queda a la part central de la façana. Es caracteritza per la gran profusió d’elements escultòrics de tipus ornamental que coronen les obertures , com trencaaigües amb escuts, florons, garlandes, figures humanes; impostes i capitells amb elements florals i animals; gàrgoles animals als angles de la torre. S’accedeix a la planta principal a través d’una escala de dos trams amb les baranes esculpides.

La façana està esgrafiada. Hi ha un jardí a la part anterior de la casa, tancat amb un reixat de ferro també treballat amb elements florals.

Can Bassa és un edifici que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Vilassar de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre de Ca l’Alsina de Montgat

La Torre de Ca l’Alsina està situada al costat del carrer de Mar, 4. Montgat  al Maresme.

Aquesta torre, es va construir per protegir-se dels atacs dels pirates que en aquesta època eren molt freqüents a les costes de Catalunya.

Com diem, és una torre de defensa i de guaita, que formava part de la masia de Ca n’Alzina  del segle XIV.

Aquesta torre va ser afegida a Ca l’Alzina al segle XVI, quan la casa era propietat de la família Matheu. La casa va ser enderrocada l’any 1987.

La Torre té una planta absidal, per un costat és rectangular i per l’altre és semicircular, i està formada per planta baixa i dos pisos. A la façana de ponent hi ha dues finestres, una a cada planta, amb les llindes i brancals de pedra.

L’accés a la Torre es feia per una poterna situada al primer pis a la que s’accedia amb una escala de mà; actualment hi ha una porta a la planta baixa. Queden les mènsules de pedra i uns forats de dos matacans, un a sobre de la porta original i altre al terrat.

També es conserva una senzilla gàrgola pel desguàs del terrat. El parament és de pedra sense treballar excepte les finestres, matacans i les cantonades que són de carreus de pedra.

La Torre de Ca l’Alsina és un monument del municipi de Montgat (Maresme) declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament de Montgat i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé