Casa del Marquès de la Manguera de El Masnou

La casa del Marquès de la Manguera, està situada en el Pg. Prat de la Riba, 16 en El Masnou.

La casa del Marquès de la Manguera, també se l’anomena Casa Sensat-Pagès o Villa Rosa.

Us passo referencies de la seva historia :

  • Els primers propietaris de la casa foren Jaume Sensat i Sanjuan i la seva muller Rosa Pagès i Orta. Jaume Sensat i Sanjuan procedia d’una família marinera i va comandar el seu propi vaixell durant una dècada fins que s’instal•là a Buenos Aires on va fer la seva fortuna com a agent de borsa.
  • A les darreries del segle XIX, un cop casat amb Rosa Pagès i Orta, va tornar al Masnou i van comprar i remodelar la casa com casa d’estiueig. La reforma es van encarregar al mestre d’obres Pere Andreu. Els elements àrabs van ser proposats pel mateix Jaume Sensat i Sanjuan, que havia viscut dos anys a Egipte.
  • A començament del segle XX la casa era coneguda com a Villa Rosa, tant pel nom de la propietària com pel color exterior de la casa.
  • L’edifici també era conegut popularment com la casa del Marquès de la Manguera, pel costum de Jaume Sensat i Sanjuan de regar cada dia davant de casa amb una manguera (manega).

Només vinculat a un altre edifici per la banda dreta, el que permet veure tres dels seus murs. Està formada per una planta baixa, dos pisos, golfes i terrat.

Exteriorment tot l’interès recau en l’ornamentació, que podria ser considerada completament eclèctica, amb detalls àrabs, com els arcs de ferradura de l’entrada o els arcs lobulats del primer pis, i elements gòtics o medievals com és el cas dels arcs del tercer pis o les petites obertures circulars mostrejades de les golfes.

A l’angle esquerre de la façana destaca la tribuna mirador amb cúpula que fa cantonada, amb els arcs lobulats i la coberta d’escames ceràmiques. El seu interior és més modernista que eclèctic.

La casa va ser cedida al municipi l’any 1975 i restaurada el 1988 per convertir-la en la Casa de Cultura, amb sales d’exposició i l’Oficina de Turisme.

La Casa del Marquès de la Manguera és un monument protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de El Masnou i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cal Raurich de Viladecans

La casa de Cal Raurich està situada en el carrer de  Sant Joan, 4 de Viladecans.

Es coneix també com Cal Fusteret, on segons diuen la gent gran, hi havia una fusteria.

És un habitatge unifamiliar entre mitgeres construït l’any 1920, dirigit per Agustí Planella Poletti que va ser l’arquitecte.

Es tracta d’un edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb planta baixa, pis i terrat i una mena de torreta a un dels costats. Cal destacar els denticulats que decoren la part superior de les finestres i portes, així com l’acabament ondulat de la torre i les decoracions semicirculars de la barana del terrat.

També hi ha una cornisa esglaonada, amb mènsules del mateix tipus, sota el terrat, mentre que les mènsules es repeteixen sota el balcó. Són molt interessants els elements de ferro forjat del balcó i la finestra de la planta baixa aquesta destacada per sis rajoles.

Cal Raurich està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Imatge de la casa antiga del costat

 

Recull de dades : Ajuntament de Viladecans i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Casa Benèfica de El Masnou

La Casa Benèfica  situada en el carrer del Rector Pineda, 12 en El Masnou.

La Casa Benèfica del Masnou va ser un Asil del municipi del Masnou fundat per l’alcalde Pau Estapé i Maristany.

Veiem pas per pas la seva historia :

  • L’edifici principal fou construït l’any 1901 en uns terrenys cedits per Josep Maria Malet i Font al costat de l’antic cementiri.
  • Una part del finançament per a la seva construcció va provenir de l’Ajuntament però major part s’obtingué de donatius particulars, destacant-ne el de l’industrial Pere Grau Maristany, i també de les quotes periòdiques dels membres de la Sociedad Benéfica del Masnou, que es va constituir el 1899.
  • L’asil s’inaugurà el 14 de setembre de 1902. Aleshores estava dedicat a l’assistència de malalts pobres a domicili, asil de vells, nens desemparats i indigents.
  • El 25 de desembre de 1902 el rei Alfons XIII va atorgar a la vila del Masnou el títol de “vila benèfica” per haver construït la Casa Benèfica.
  • L’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó va dirigir un seguit d’obres menors que es van fer a l’edifici després de la construcció de l’asil, com ara la restauració de la cúpula del cos central a l’any 1910 i l’acabament del mur de tanca.
  • L’any 1921 l’industrial Romà Fabra i Puig patrocinà la construcció d’un pavelló hospitalari per als soldats ferits en la Guerra del Marroc. Gràcies a aquesta acció el rei Alfons XIII li va atorgar el títol de marquès del Masnou.

L’edifici és d’estil modernista de l’arquitecte Gaietà Buïgas i Monravà.

A la seva part frontal té una torre de planta quadrada coberta amb una cúpula feta amb escates de ceràmica vidriada.

Té portada ogival i un gran finestral neomedieval. Al seu darrere hi ha un cos rectangular cobert a doble vessant i obert als laterals amb finestres motllurades.

Actualment és una residència geriàtrica de titularitat privada.

L’edifici de la Casa Benèfica de El Masnou està protegit com a bé cultural d’interès local.

Jardí amb una cova amb la verge

 

Recull de dades : Ajuntament : El Masnou i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Castell de Samalús a Cànoves I Samalús

El castell de Samalús, també conegut com a Castell d’en Bori o Casa Bòria, és un edifici dins del municipi de Cànoves i Samalús. En un principi era una antiga Masia, es desconeix la història de l’antic mas Bori, propietat de la família Puig de Carcer des del segle XIX.

A principis del segle XX, l’antic mas es va transformar en un castell de gust medieval, fruit dels historicistes de l’època. Del mas només es conserva algun tros de mur i dues finestres del segle XVI.

El castell està situat prop del nucli de Samalús, de planta rectangular, consta de tres pisos, el darrer coronat amb merlets, matacans i gàrgoles.

A la façana de pedra destaca el cos central amb portal d’arc apuntat, al seu damunt tres finestres neogòtiques separades per fines columnes i a la part superior una finestra trilobulada flanquejada per dues torres adossades al mur i cobertes de pissarra. A dreta i esquerra del cos central presenta unes obertures disposades simètricament, les del primer pis d’arc conopial.

A l’esquerra de l’edifici s’alça una gran torre rodona.

El Castell de Samalús, està declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

 

Com una petita capella a peu de carrer a Mollet del Vallès

En la paret lateral esquerra segons mirem la porta d’entrada a l’església parroquial de Mollet del Vallès, hi ha una gran imatge de la verge maria amb el nen, tot formant un petit jardí.

Donat la gran devoció existent, sempre hi ha una senyora que ven flors, per la gent que vulgui comprar i col·locar-ne a peu de la imatge.

Sembla que es forma un petit altar de flors, sense realment ser-ho.

També em pogut observar que molta gent durant uns minuts prega amb gran devoció a la Verge.

És un petit racó de silenci el vell mig de Mollet del Vallès…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Caves Rekondo en El Masnou

L’entrada veiem que és un Restaurant, per ho la particularitat  és que a demés són unes Caves.

En aquest edifici del carrer de San Cristòfol, 4,  es conserven les Bodegues excavades en la pedra, son galeries amb sostre en forma de corbada, estan sota del nivell del maramb una temperatura excel·lent.

Daten  del 1796, en els seus inicis sols era de vi, posteriorment  de Cava, procedent de les vinyes del propi el Masnou i  de la veïna Alella.

Foto de bodega-caves-rekondo

Actualment, reposen les botelles de cava Rekondo. Si és sol·licita podent ser visitades.

Antic edifici

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La intervenció arqueològica de la plaça de la Font del Lleó de Caldes de Montbui

La intervenció arqueològica, realitzada degut a la reurbanització de la plaça de la Font del Lleó, està finançada per l’Ajuntament de Caldes, sota la supervisió del Departament de Cultura.

Fruit d’aquesta intervenció, s’han trobat algunes troballes important com el cap d’una escultura de l’època Romana.

De la Tribuna Arqueològica- gentcat.cat, us passo una explicació sobre aquesta important troballa portada a terme durant 2017 :

http://tribunadarqueologia.blog.gencat.cat/2017/05/26/trobat-el-cap-duna-escultura-depoca-romana-en-la-intervencio-arqueologica-a-les-termes-romanes-de-caldes-de-montbui-valles-oriental/

Amb troballes com aquesta donant peu a conèixer mes l’historia de Caldes de Montbui d’aquella època.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Església de Santa Magdalena d’Esplugues de Llobregat

L’Església de Santa Magdalena està situada en la Plaça de Pere Miquel, ( Barri antic) d’Esplugues de Llobregat.

És un edifici d’una nau amb capelles laterals construïdes entre els contraforts.

A la façana s’obre una rosassa de vidres acolorits.

Porta amb llinda i un timpà de mig punt.

Al costat esquerre s’alça el campanar, quadrat, amb quatre finestrals de mig punt, amb l’esfera del rellotge davant i un cimal de ferro per sostenir les campanes.

Us passo la seva antiga historia :

  • Està emplaçada en els alous que foren antigament propietat del Monestir de Sant Pere de les Puelles.
  • La trobem ja documentada al segle XI amb el nom de Capella de Santa Magdalena.
  • Al segle XVI fou engrandida, alçant-se el campanar i la nova rectoria.
  • Reconstruïda diverses vegades, no hi ha restes de les antigues construccions.
  • L’església actual està emplaçada al mateix lloc que les altres dues.
  • Fou refeta entre el 1863 i 1869.
  • Va ser cremada el 1936, durant la Guerra Civil.
  • Tornada a reconstruir l’any 1939, les obres de decoració interior. L’obra és tota de maçoneria.
  • I la nova rectoria s’allarguen fins al 1945.

L’església de Santa Magdalena és un temple parroquial d’Esplugues de Llobregat, està protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament d’Esplugues de Llobregat

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Can Milans d’Arenys de Mar

Can Milans esta situada en la Riera del Bisbe Pol, 5 amb cantonada el carrer d’Avall. Arenys de Mar.

Can Milans també és coneguda com a Can Ramis.

És un edifici gran de tres plantes, del segle XVIII, amb elements aprofitats del segle XVII.

Les seves dimensions són considerables, la seva forma és rectangular, les obertures estan emmarcades amb pedra, simètricament col·locades, la teulada és a tres vessants.

Balcó amb la cadena reial

Té tres façanes, una de les quals dóna a un jardí interior que també té accés pel carrer lateral. Les cantonades de l’edifici també són de pedra. Està situat en la confluència del carrer d’Avall amb la Riera, i amb la façana principal a aquesta via, forma un bell conjunt i és representatiu dels edificis de tipus noble que va tenir la vila durant aquest segle.

A la planta baixa hi ha obertures que són finestres i altres portes, aquestes tenen una motllura cilíndrica que discorre per brancals i llinda.

Al segon pis les obertures són totes balcons, aquest també tenen aquesta decoració, al tercer i darrer pis les obertures són més petites i són finestres. Hi ha una cornisa que tanca la façana.

Can Ramis-Milans és una casa d’Arenys de Mar protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Creu de Terme d’Horta de Barcelona

La Creu de Terme d’Horta està situada en una petita zona enjardinada del carrer de Campoamor amb l’ Avinguda de l’Estatut de Catalunya de Barcelona.

Va ser construïda el 1952 per l’arquitecte Adolf Florensa, en substitució d’una anterior destruïda durant la Guerra Civil Espanyola. Segons altres fonts apunten que el seu autor va ser Joan Fontbernat.

Us passo la seva trajectòria històrica :

  • Horta va ser un municipi independent fins al 1904, data en què va ser agregat a Barcelona.
  • La creu de terme que se situava a la seva entrada va haver de ser confeccionada en diverses ocasions.
  • el 1835 va ser destruïda en el transcurs dels motins anticlericals d’aquell any.
  • I de nou el 1936, a l’inici de la Guerra Civil.
  • El 1952 es va instal·lar l’actual creu al carrer de Campoamor, obra de l’arquitecte municipal Adolf Florensa.
  • Va ser inaugurada el 21 de setembre d’aquest any pel bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, amb l’assistència del tinent d’alcalde Manuel Jaumar de Bofarull, el governador militar, el general Galvís, i el coronel Antonio Salgado en representació del governador civil.
  • L’obertura de l’avinguda de l’Estatut de Catalunya, poc abans dels Jocs Olímpics de 1992, va obligar a desplaçar la creu uns metres.
  • El 1999 va ser objecte d’un acte vandàlic, però poc després va ser restaurada.

D’inspiració medieval, la creu es troba sobre una graderia vuitavada de tres esglaons, sobre la qual se situa una base prismàtica igualment octogonal, amb un plint i el fust de la columna també octogonals.

El capitell conté un tambor amb quatre personatges separats per escuts heràldics i fulles d’acant: es tracta d’un bisbe, un rei —possiblement Pere IV d’Aragó, pel punyal que porta—, un falconer i sant Andreu, recognoscible per l’atribut del seu martiri, una creu en aspa.

Finalment es troba la creu, que és llatina i flordelisada, decorada també amb fulles d’acant, i amb la representació de Crist crucificat en un costat i de la Mare de Déu en l’altre.

La Creu de Terme d’Horta està inscrita com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) en l’Inventari del Patrimoni Cultural Català.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé