Monument del 11 de Setembre de Montgat

El 11 de setembre de 2002, es va inaugurar el Monument al 11 de setembre de 1714.

Esta al tocar de la platja de les Barques i el túnel de RENFE.  en la boca sud, on fa una rotonda.

En ell, podem llegir en una placa, i que diu així :

“En Commemoració al setge i drets perduts d’un poble”

“ En Homenatge a les dones i homes compromesos amb Catalunya”

“ Montgat , 11 de setembre de 2002”

Com a moltes altres ciutats, poblacions i pobles d’arreu de Catalunya, quan arriba la data d’avui, la gent es reuneix als monuments de la diada, per recordar i rendir homenatge al 11 de setembre de 1714, com el cas de Montgat.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament d’Arenys de Mar

L’Ajuntament d’Arenys de Mar, esta situat en la Riera del Bisbe Pol,  nº: 8, on hi ha la Plaça de la Vila.

Curiosament, aquest edifici de molt antic era un hostal, concretament en el segle XVII. L’any 1773 fou transformat en l’Ajuntament, i actualment encara té aquesta funció.

L’edifici consta de tres plantes amb un gran porxo d’arcs rebaixats a la façana principal, que dóna a la plaça. Als pisos hi ha obertures amb balcons de brancals i llindes de pedra. La teulada és a quatre vessants.

L’Ajuntament, forma un conjunt amb l’edifici del costat ,en el qual hi ha la Biblioteca i l’Arxiu municipal Fidel Fita.

L’Ajuntament d’Arenys de Mar està protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Dades : Ajuntament d’Arenys de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cementiri Municipal de Mollet del Vallès

Cementiri Municipal  està dins de la configuració del Parc de la Plana Lledó, és un parc tranquil que combina camins de terra amb pistes asfaltades, aptes per a tothom.

Us passo informació detallada del Parc La Plana Lledó :

https://www.molletvalles.cat/continguts/la-ciutat/llocs-i-edificis-dinters/parcs-i-jardins/parc-de-la-plana-lled/

Per accedir tant al Parc com al Cementiri, l‘entrada principal és l’avinguda del Parc, 2 (parc de la Plana Lledó), on podem deixar el cotxe a l’aparcament que hi ha just davant de l’entrada.

Des d’aquest punt podrem entrar al Parc i al Cementeri, llocs tant bonics a qualsevol estació de l’any, estan molt cuidats.

El primer que veiem és dos camins, que ens portarà fins a una glorieta o al cementiri.

També, tenim un seguit de camins de terra que s’entrecreuen amb les pistes asfaltades.

En el mur de l’entrada principal del cementiri,  veiem unes inscripcions, a l’esquerra l’any 1853

i a la dreta l’any1954.

No obstant, és un cementeri que no sembla pas que sigui antic, tot el contrari, molt ben cuidat, molt modern i silenci excepcional.

A la porta d’accés, i en semicírcol disposa d’uns seients per poder esperar la comitiva funerària.

Us passo altres imatges que estant escenificades al mur de l’entrada :

Durant els anys 2010 -11, és va procedir a ampliar el Cementiri, us passo una informació al respecta :

https://www.molletvalles.cat/continguts-es-es/actualitat-es-es/show/409

Cal dir que també hi ha una segona entrada alternativa per l’avinguda  Rivoli, 1.

 

Nota : No ofereixo fotografies internes del Cementiri,  per respecte als difunts.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Mas Teixonera de les Doedes d’Arenys de Mar

El Mas Teixonera de les Doedes, està situat a l’entrada principal del Parc Municipal de Nostra Senyora de Lourdes, d’Arenys de Mar.

Es va construir,  la segona meitat del segle XVI, coberta a dues vessants i estructura general de masia,

amb porta d’entrada dovellada i finestra superior d’estil gòtic d’arc conopial.

Consta de planta baixa i pis, no es una masia molt gran.

La Masia Teixonera de les Doedes a la llarg de la seva historia, ha estat transformada en diverses ocasions.

El seu estat de conservació és bo, donat que actualment es un Restaurant destacat d’Arenys de Mar

.

El Mas Teixonera de les Doedes, està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Arenys de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

L’antic Asil, previ a L’Hospital General de Granollers

El projecte de l’edifici de l’antic Asil, va ser de l’arquitecte Josep Maria Miró i Guibernau.

El conjunt d’edificis de reconegut interès arquitectònic es disposen a l’entorn d’un jardí en forma d'”U”, obert al migdia.

El cos central destaca per l’accés reforçat per dues torres mirador que sobresurten de la resta d’edificis;

s’havia anomenat pavelló de Sant Enric i acullia el convent de les carmelites de la caritat-Vedruna, la capella i avui és l’accés al nou edifici de consultes.

El pavelló de la dreta, que havia esta anomenat de Santa Faustina en principi era dedicat a asil. L’ala oest en un principi acollia pròpiament l’hospital.

La coberta és composta. Els elements formals i decoratius són representatius del llenguatge modernista.

Us passo una breu historia de l’evolució de l’Asil :

  • Per l’any 1328 va fundar un petit Asil el senyor Bertran de Seva .
  • Durant docents anys, el centre va ser regentat per la familia del fundador.
  • L’any 1521 l’establiment va passar a dependre del municipi.
  • L’any 1844, l’hospital es va traslladar a l’antic convent de Caputxins de Granollers.
  • El 25 de juliol de 1923, es va inaugurar un nou Hospital al peu de la carretera de Cardedeu, amb una capacitat per a 80 llits.
  • L’any 1971 s’inaugurava un nou pavelló de tres plantes,
  • L’any 1978 s’ampliaria en alçada amb quatre plantes mes.
  • L’any 1984 va entrar en funcionament el Centre geriàtric Adolfo Montañá, que substituïa l’antic asil.
  • L’any 1995 el centre va renovar i ampliar amb avenços tecnològics, noves plantes d’hospitalització, una unitat de cures intensives, nous quiròfans, sales de part i central d’esterilització, ..
  • El 20 de novembre de 2009 es va inaugurar el nou edifici de Consultes Externes, la darrera ampliació de l’Hospital.
  • L’any 2010 es van fer les darreres reformes que van introduir millores estructurals i funcionals en el Servei d’Urgències.

La Fundació Privada Hospital Asil de Granollers és el gestió d’aquest centre sanitari, on podem admirar l’edifici antic i el modern.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers, Hospital i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre de Can Nadal de Vilassar de Mar

La Torre de Can Nadal, és una torre de guaita i defensa, esta situada en la Plaça de Pau Vila de Vilassar de Mar.

És l’única que resta de les tres que hi havia a l’antic Veïnat de Mar de Vilassar , les altres eren les de Can Mir i la de Can Brufau que protegien altres dos masos.

No han delimitat mai cap recinte emmurallat sinó que van ser tres torres de guita i defensa aïllades.

La torre de Can Mir era de planta quadrada , per obres va ser enderrocada; la torre de Can Lledó o Rufau era de planta circular, més gran que la Torre d’en Nadal, i va ser enderrocada el 1882.

La Torre de Can Nadal, és cilíndrica de planta circular amb corsera. Consta d’una planta baixa i tres pisos.

Comunica directament amb la casa de Can Nadal, que té un façana reformada al segle XIX, a través d’un petit pont a l’alçada del primer pis.

La Torre d’en Nadal va ser edificada el 1551 per la família Sala.

Se sap l’any d’inici de les obres perquè s’ha conservat el document en què es demana el permís per edificar-la.

La Torre de Can Nadal esta protegida com a bé cultural d’interès nacional.

 

Dades : Ajuntament de Vilassar de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Convent de Santa Clara d’Arenys de Mar

El Convent de les Clarisses esta situat en el carrer de Santa Clara, 16 d’Arenys de Mar.

Era un convent de clausura de les germanes clarisses en un carrer d’urbanització recent, al costat de l’edifici nou dels jutjats, prop de l’asil Torrent i de l’edifici Xifré d’Arenys de Mar

.

Petita església amb façana al carrer i dependències conventuals al llarg d’aquest. Teulada a dos vessants, amb el cos de l’església sobresortint de la resta. Les obertures, cornises superiors i el cos de l’església estan remarcats per obra vista de totxo massís de color vermellós, formant ressalts.

Edifici de l’any 1905 que combina l’acabat llis blanquinós amb el color rogenc de l’obra vista, utilitzada per emmarcar les obertures, les cantoneres i el sòcol. La porta de l’església és d’arc ogival, amb una escena religiosa de ceràmica al timpà. Al seu damunt hi ha una rosassa. la porta del costat té un emmarcament esglaonat típicament modernista.

Aquest any l’ha comprat el Convent de Santa Clara, l’Ajuntament d’Arenys, podeu llegir l’article que fa referencia a aquest fet, en la Vanguardia, i que us adjunto l’enllaç  :

https://www.lavanguardia.com/local/maresme/20180102/434031734041/arenys-de-mar-compra-convento-clausura.html

El Convent de les Clarisses esta protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades: Ajuntament d’Arenys de Mar, Viquipèdia, La Vanguardia.

Adaptació al Tex i Fotografies : Ramon Solé

El Túnel del tren i l’arribada del Tren a Sant Pol de Mar

Crec que com esta explicat de forma clara i precisa, he pensat en reproduir l’explicació que l’Ajuntament de Sant Pol de Mar ens fa en els cartells de la via publica, sobre : El Túnel del tren i l’arribada del Tren a Sant Pol de Mar. ( En el temps aquests cartells s’han deteriorat i fotogràficament no es pot llegir el seu contingut)

El Túnel del tren a Sant Pol de Mar :

“ El 1854 començaven les obres per a posar les vies, que a partir d’aleshores dividirien el territori en dues parts: la platja i el poble. L’obstacle més gran va ser travessar el turó de Sant Pau, doncs va caldre enderrocar dues cases per poder obrir el túnel, es varen succeir diverses esllavissades del sostre que hagué de ser reforçat amb branques, taulons i terra i es van haver de desallotjar les cases de dalt del turó de Sant Pau per precaució davant del perill aparegut. 

Més tard, el 1859 es va enfonsar la meitat de la mina emportant-se una de les tres cases de dalt del turó i les escales de Sant Pau. Es va tapar el forat col•locant un mur darrera de les tres cases i es referen les escales de l’ermita, que tenen un aire ferroviari perquè la companyia de ferrocarril es va fer càrrec dels desperfectes.

El túnel a Sant Pol l’anomenaven ”la Mina”, probablement perquè era un túnel de grans dimensions per aquella època o potser perquè, segons explica  la llegenda, des del Monestir de Sant Pau -situat just a sobre del turó- hi havia un soterrani (o alguns soterranis) que baixava fins a la platja, el qual guardava el tresor d’una gran estàtua d’un dimoni d’or massís. “

L’arribada del tren a Sant Pol de Mar :

“La segona meitat del segle XIX va suposar una sèrie de canvis cabdals per a la vila, la qual va començar a transformar-se en el que avui en dia és. Aquests grans canvis es poden agrupar en dos esdeveniments: l’arribada del ferrocarril i l’adquisició dels terrenys de la Punta per part de Pau Simon, cosa que va produir una transformació progressiva del paisatge de Sant Pol des de mitjans del s. XIX i durant tot el s. XX.

Abans que hi hagués tren, les mercaderies de certa quantia i volum s’enviaven per mar, en unes barques conegudes com “barques de tràfec”. Per terra el transport es feia amb carros i diligències. A la península, el primer tren va ser el que va fer el trajecte Barcelona-Mataró. I ja el 4 de gener de 1856 es va inaugurar el trajecte Mataró-Arenys.

Per a construir el tram per Sant Pol primer van haver de mirar per on el feien passar, si per la costa o pels garrofers (per darrere del poble), per temes logístics, van decidir construir-lo per la costa, així l’estació no estaria tan allunyada. El fet de dividir el poble en dos y col·locar la via i la estació davant de la platja va provocar enfrontaments entre els pescadors i la Companyia del Ferrocarril, com que la via estava tant a prop del mar i de la costa (on els pescadors guardaven les seves barques)

Quan hi havia tempesta l’aigua i les barques s’enfilaven damunt de la via i, si en un inici això no havia suposat cap problema, ja que si hi havia tempesta els trens no circulaven, cap el 1880 va esclatar el conflicte en projectar-se un mur de pedra per a  evitar que el mar malmetés la via, una solució que no agradà gaire als pescadors, que en ser una important majoria comptaven amb el favor de la classe política.

Arrel d’aquest conflicte sorgí la publicació mensual “El Sanpolench” (1890 – 1894) totalment enfrontada a la Companyia del Ferrocarril.”

Sigueu prudents si passegeu per aquesta zona, donat que encara avui en dia, cal creuar les vies, que estant senyalitzades.

 

Text : Estret dels cartells de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Sant Hilari de Cardedeu

Ermita situada al Mas de Sant Hilari o can Ros, on havia un assentament d’un reducte romà, dins del municipi de Cardedeu.

No és pot precisar  la data del seu origen, per ho hi ha constància escrita de l’existència d’una capella en l’ant 1347, també, a la llinda d’entrada, s’hi llegeix la data de 1795, que indica l’any d’una de les reformes de l’Ermita de Sant Hilari.

Les pintures de l’interior són obra del pintor local Josep Castells i Planas.

Cal destacar que s’hi celebra l’Aplec de Sant Hilari el segon diumenge de gener, congregant molta gent  del Municipi i de la Comarca.

Si voleu saber mes de la masia i l’ermita podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cal_Ros_de_Sant_Hilari

Lloc esta envoltat d’arbres destacables, és un lloc molt tranquil la resta de l’any.

I podem anar caminant des de Cànoves, Cardedeu i Corro d’Amunt, entre altres lloc.

Desposa d’una pista d’accés molt ben conservada des dels municipis indicats.

És una bona excursió a peu per poder fer amb tota la família.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’església Sant Fèlix de Canovelles, és una verdadera joia

L’Església Sant Fèlix està situada al nucli antic de Canovelles, al carrer de l’Església.

És un carrer molt estret  i s’hi arriba travessant la rotonda  de l’avinguda de Canovelles de la Ronda Nord de Granollers en el tram que passa per Canovelles.

L’Església parroquial de Sant Fèlix de Canovelles és un dels pocs edificis de Catalunya del primer art romànic probablement edificat en la segona meitat del segle XII.

i construïda amb una sola nau allargada amb bandes llombardes al voltant de tota la façana.

A l’interior s’hi conserven dos quadres dedicats a Sant Roc i a Sant Andreu de finals del segle XVI.

A la rectoria hi ha dues taules procedents d’un retaule on hi ha representats Sant Llorenç i Santa Puríssima.

La parròquia posseïa un notable tresor d’orfebreria que va desaparèixer el 1936 amb la guerra civil espanyola.

Actualment es conserva una naveta del segle XVII i una imatge de la Mare de Déu del Roser feta d’ivori.

L’Església de Sant Felix de Canovelles és una església de Canovelles (Vallès Oriental) protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Canovelles

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé