Fàbrica de la Font de l’Escot de Granollers

La Fàbrica de la Font de l’Escot de Granollers, sols es un record per la ciutat de Granollers.

Estava situada on ara son els carrers de La Font de l’Escot, Ramon Llull i de Corró a Granollers, i que ocupant els que forent els terrenys de la Fabrica tèxtil.

En 1850 havia una fabrica que es subministrava per fer girar una gran roda, de l’aigua d’una font, per aquest motiu popularment es deia “la Fabrica de la Font”.

Temps mes tard, en 1864 va passar se a dir, La Fàbrica de la Font de l’Escot , donat que per tenir aigua suficient per la seva industria tèxtil va posar en funcionament maquinaria a vapor, per aquest motiu, Francisco Ciuró va arrendar l’aigua de l’abundant Font de l’Escot a M.Sans.

L’any 1880, formaven l’empresa la unió de diversos propietaris, com Clariana, Ciuró i Auge i Cia., per així, poder ser mes competitius en el mercat tèxtil.

Als anys 20 del segle passat,  s’hi va instal·lar de manera provisional  un forn de vidre, propietat de Josep Sans important empresari de Barcelona.

En l’any 1925, dintre del recinte havien diverses empreses, com  una fusteria, un magatzem de fustes, de coles, diverses petites empreses de teixits i de confecció de camises, entre altres.

En els últims cent anys, van ser el propietaris de l’edifici de la Fabrica Font, la família Tomas Salvany, anys mes tard les germanes Alsina i per últim van ser els senyors Valls.

Es va portar a terme l’enderroc de tot el conjunt de la Fabrica La Font en l’any 2004.

Actualment sols queda el record  de la Fabrica La Font, amb la Xemeneia 

i l’espai Porxat.

 

 

Recull de Dades : Ajuntament de Granollers

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església parroquial Sant Jaume de Sant Pol de Mar

L’Església parroquial Sant Jaume, està situada en el carrer Abat Deàs, 47, de Sant Pol de Mar

.

L’actual Església de Sant Jaume fou construïda sobre una petita capella que hi havia al lloc, també sota l’advocació de Sant Jaume.

A la zona oest del conjunt parroquial actual hi ha una característica Torre de defensa de planta circular edificada al segle XV per ordre de Bertran d’Armendaris, a redós de la qual es va bastir posteriorment l’església l’any 1590 en estil gòtic tardà.

Aquesta Torre es conserva en tota la seva alçada, i fa 10 m d’alçada i el mur fa un gruix de 2 m. Té porta dovellada d’arc de mig punt, i presenta vestigis d’elements defensius: espitlleres i troneres.

És coneguda com la Torre Forta.

Va ser reutilitzada posteriorment com a campanar, afegint un cos quadrat a la part superior, amb les campanes a la part de dalt.

A l’interior de l’església hi ha un petit tresor artístic format per una custòdia d’argent, una talla de la Mare de Déu del Roser del segle XVII i un grup escultòric de La Pietat de l’escultor barroc sevillà Juan Martínez Montañés (1568-1649), 

i també cal destacar, del presbiteri la pintura mural de J.M. Aragonès, amb escenes de la vida de sant Jaume.

L’Església, no disposa de cap rellotge com és habitual en molts dels campanars d’arreu. La coneguda expressió, “Sant Pol quina hora és?”, fa perfecta justícia a la calma que es viu en aquest poble del Maresme.

L’horari de les misses és el següent:

  • El dissabte: a les 18:30h
  • El diumenge: a les 9:30h i a les 12h.
  • Entre setmana no n’hi ha misses

L’Església parroquial Sant Jaume de Sant Pol de Mar està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Dades : Ajuntament de Sant Pol de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antic Mercat Municipal de Mollet del Vallès

L’Antic Mercat Municipal, també se’l coneix com el Mercat Vell de Mollet del Vallès.

Està situat en la Plaça Prat de la Riba 6, Mollet del Vallès.

L’edifici, dissenyat per l’arquitecte Manuel Cases, té decoracions de maçoneria i esgrafiats al·legòrics.

Va ser construït entre els anys 1948/49 i fou inaugurat el 19 d’agost del 1949 i el 27 de gener del 1996 va tancar com a mercat.

Posteriorment es va restaurar en un espai cívic i cultural i el 5 de febrer del 2005 va tornar a obrir les portes.

L’actual Mercat esta situat en l’avinguda Llibertat, 14 i també disposa d’entrades pel c/ Mercat, pl. Major i av. Burgos.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Mollet de Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Farmàcia Amadó de Mollet del Vallès

La Farmàcia Amadó , està en la Plaça de Prat de la Riba, 17, de Mollet del Vallès.

És una de les farmàcies més antigues de la ciutat, situada en un edifici singular pel seu portal neogòtic.

La Farmàcia Amadó és un element històric de la ciutat de Mollet del Vallès,  que per la seva llarga trajectòria s’ha convertit en quelcom més que un establiment.  La farmàcia data del 1890 i des dels seus inicis ha tingut diversos propietaris. L’any 1943 en Joan Amadó i Gual va comprar la farmàcia a Ricardo Canals. El 1975 la seva filla, Margarita Amadó, es va llicenciar, especialitzant-se en anàlisis clíniques, i més tard va completar la seva formació amb un doctorat.

La Farmàcia Amadó destaca per ser pionera i haver-se dedicat durant molts anys a les anàlisis clíniques, així com a l’elaboració de fórmules magistrals per crear productes únics. També, la farmàcia disposa de l’última tecnologia per atendre als seus clients amb la màxima eficiència i eficàcia. Gràcies al robot de farmàcia, que porta al mostrador el producte del magatzem, el client s’estalvia temps i guanya contacte directe amb el farmacèutic.

No en va,… se sentia dir que “si no ho trobes on l’Amadó, no ho trobaràs enlloc”.

 

 

Recull de dades : Clicama i Ajuntament de Mollet

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Els jardins o “Els Horts”, dels carrers Manzanillo i Abat Deàs de Sant Pol de Mar

Avui us presento uns carrers molt cèntrics i populars de Sant Pol de Mar, els de Manzanillo i Abat Deàs, son per tindre uns edificis neoclàssics, els van fer la gent de Sant Pol de Mar que van fer les “Amèriques”,

i van tornar al poble entre els anys 1870 i 1880.

També, son característics, per  les terrasses peculiars que tenen front de les seves cases.

Son com a jardins particulars,  orientats al mar, tancats amb porta i reixa, a l’altra vorera de la casa; era un lloc per poder divisar  la Mar, i evitar construccions que impedissin la seva vista.

I poder estar a l’estiu a la fresca, dinant o sopant, fent la xerrada entre la família i/o amics.

Com veiem, hi ha qui te molta vegetació o qui no te ninguna…!

Aquests espais o jardins, es coneixent com “Els Horts”, son molt característics del Maresme.

Hi ha un mur que separa els dos carrers de Manzanillo i d’Abat Deàs, on està ple de flors, sobre tot a l’estiu.

També, en troben d’aquestes terrasses a nivell de les vies del tren, en el carrer  Consulat del Mar, en aquest cas son sols quatre, un d’ells amb un pou.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Platja de les Barques de Sant Pol de Mar

La Platja de les Barques és popularment coneguda com platja dels Pescadors, aquesta platja està situada al costat del Club Nàutic de Sant Pol de Mar, davant de l’estació de Tren i del nucli urbà.

És de sorra de gra gruixut i presenta un desnivell d’entrada al mar bastant pronunciat. Disposa de nombrosos serveis. Te una longitud de platja de 347 metres  i d’amplada d’uns 50 metres.

Abans i ara ja poques, s’utilitza per avarar les barques de pesca i forma part del paisatge tradicional de Sant Pol de Mar.

Us passo una Web de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar, on donen informació de totes les platges del municipi :

https://santpol.cat/platges-de-sant-pol/serveis

I sobre la caseta de la “Maquinilla” :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Caseta_de_la_Maquinilla

Duran el segle passat era una de les platges mes importants del maresme, en relació a nombre de pescadors i barques de pesca, aquesta  era molt abundant,

per tant aquesta platja era plena de barques i els seus estris.

Actualment, es mes d’embarcacions d’esbarjo a vela.

 

Dades : Ajuntament de Sant Pol de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga masia de can Lledó de Mollet del Vallès

La masia de can Lledó està situada en el carrer de Comte d’Urgell, 26, de Mollet del Vallès.

Es una masia molt antiga de Mollet, era de gran extensió les terres de la seva propietat, eren pràcticament conreades en la major part.

Els primers propietaris varen ser la família Lledó, d’aquí ve el nombre de la masia. Anys mes tard, va ser la família Monger que la restaura i va portar a terme la divisió en habitacions i altres dependencies.

A partir del any 1920 la masia passa a dir-se popularment “ El Quartelillo” perquè fou La Caserna dels Mossos d’Esquadra.

Es una casa de planta quadrada, de dos pisos, destaca la fatxada amb arc de mitja punta. Te la característica particular que es la única masia de Mollet que disposa d’un pati central amb un pou.

Hi ha constància que es van realitzar canvis estructurals en la masia en els anys: 1920, 1930,1992 y 2007.

Llegim en una pagina Web de l’Ajuntament de Mollet del Vallès :

“El safareig de Can Lledó, en que al principi fora privat, va passar a ser un  safareig públic en la zona de camps de Mollet a principis del segle XX. Fou reformat als primers mesos de l’any 1910 per en Miquel Rosés i els seus paletes, i d’immediat assolí gran acceptació entre les dones del poble, que entre cops de picador i ensabonada a la roba s’explicaven tot el que havia passat, el que passava i l’esdevenir en veu prou alta per tal de que tothom en quedés assabentat. Va ser enderrocat a la dècada de 1960. 

SOLÉ TURA, J. (1981) Mollet, la història que segueix. Gràfiques Aster. 219 p. Mollet del Vallès.”

Una vegada rehabilitada la masia de Can Lledó, va obrir el gener del 2007 com a centre de serveis per a la ciutadania de Mollet i del Baix Vallès. Acull serveis d’àmbit comarcal de sectors ben diversos, i dels quals us passo informació :

https://www.molletvalles.cat/index.php/continguts/la-ciutat/equipaments/cvics-culturals-i-de-serveis/show/1276

Va donar a mitjans del segle passat el nom a un nou Barri, que és diria “de la Plana Lledó”, situat on havans foren els camps, horts i granges que antigament gestionava la masia de Can Lledó.

 

Recull de dades : Ajuntament de Mollet del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Torre Gabriel Folcher de Castelldefels

La Torre Gabriel Folcher, esta situada en el carrer  Arcadi Balaguer, 106, de  Castelldefels, on hi ha un gran aparcament per tota les seves rodalies.

És de planta quadrada amb accés pel primer pis. La planta baixa es feia servir com a magatzem o quadra i tenia una entrada independent.

En dues façanes es conserva el matacà.

Té un carreu esculpit amb la inscripció :

“IXS-XPS. GABRIEL FOL- CHER PER ELL E PER LOS SEUS. MDLX”.

La Torre es corona amb merlets que van ser afegits en una restauració dels anys 50 del segle XX.

És una torre situada a 80 metres de la Torre de Climent Savall, que us dedicaré un article properament.

Us passo un article que crec prou interessant sobre l’historia de Castelldefels i els Pirates :

http://castelldefelshistoria.blogspot.com/2018/04/piratas-en-castelldefels-historias-del.html

La Torre Gabriel Folcher és un edifici del municipi de Castelldefels que és declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Dades : Ajuntament de Castelldefels i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Sant Francesc de Pàdua d’Olot, sobre d’un Volcà, al Montsacopa

Sant Francesc d’Olot esta situada a dalt del Volcà de Montsacopa, dins del municipi d’Olot, les cases estan a peu del volcà, on hi ha varis camins que si pot pujar fàcilment.

Us passo una cita del pioner de l’excursionisme Cèsar August Torras i Ferreri, on fa referencia de principis de l’ermita de Sant Francesc :

“ … …En el planell del cràter hi aixecaren els francesos, en 1814, a l’emparar-se d’Olot, el castell de Montsacopa, en el lloc que ocupaven fins aleshores tres capelles dedicades a Sant Francesch, al Sant Crist y a la Verde del Carme. A l’abandonar la població enderrocaren el castell. Aleshores fou quan se construí a l’actual capella del Sant Crist, alçada vora del cràter, en lo costat que mira a Olot… La capella, a la que precedeix un bon pati, és bastant capaç. El Sant Crist que s’hi venera és majestuós. En canvi, uns quadros que hi ha a les parets són molt dolents…”

Cal dir, amb les lleis del Comte-duc d’Olivares, Catalunya entrà al segle XVII en una crisi econòmica profunda. Com a conseqüència d’aquests trasbals no es pot parlar a Olot d’una penetració arquitectònica del Barroc.

Per tant, les construccions són escasses; es limiten pràcticament a la capella de Sant Francesc de Pàdua al Montsacopa, a compte de l’apotecari Gabriel Nadal, guarit de la pesta de 1629-30, i al convent de caputxins fundat el 1627.

Durant la primera meitat del segle XIX, després de la Guerra de la Independència Espanyola, es reedifica la capella (any 1817). És una capella d’una sola nau, amb creuer que es pronuncia a l’exterior, cobert amb cúpula i campanar de torre.

Els murs foren arrebossats. Annexes a la capella hi ha una masoveria.

Sant Francesc d’Olot és una obra del municipi d’Olot protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Olot i Viquipèdia

Adaptació al Text  : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador i Postals antigues

Casa Xicu de l’Òpera d’Arenys de Mar

La Casa coneguda com can Xicu de l’Opera, està situada en el carrer de la Torre, 2 d’Arenys de Mar. Va ser construïda a principis del segle XX, concretament en l’any 1915, per l’arquitecte senyor Joan Bruguera i Roget. La casa és d’estil modernista, però té un cert aire de Secessió Vienesa.

Es tracta d’una casa de tres plantes de petites dimensions. A la planta baixa hi ha un petit jardí a l’entrada, al segon, un balcó i al tercer, unes golfes amb quatre petites finestres. La teulada és a dues vessants.

A una de les façanes hi ha una finestra al primer i segon pis, i al tercer, dues finestretes. Totes les obertures s’estrenyen a la part alta i les llindes són lleugerament arquejades. El pati de davant està tancat per uns pilars  i que, igual que la façana, estan decorats amb esgrafiats florals de color i reixes de ferro.

Can Xicu de l’Òpera és una casa d’Arenys de Mar, protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Dades : Ajuntament d’Arenys de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé