Barri antic de Canovelles

Com a complement a l’article d’ahir, on us vaig presentar l’Església de Sant Felix, situada dins del barri antic de Canovelles, avui , us presento unes imatges d’aquest barri.

Tot venint de la part mes nova de Canovelles, podem iniciar el recorregut a l’altura de l’Ajuntament I dirigir-vos a la ronda Nord, on trobareu una rotonda i la senyalització per on entrar  el nucli antic de Canovelles.

Us trobeu davant de Ca la Rosalia, seguiu pel carrer de Sant Fèlix, on a la dreta teniu una mostra d’una casa molt antiga.

Passareu, a l’esquerra, per davant de Can Valls,

tota la façana en blanc, us agradarà aquesta edificació de masia típicament catalana amb el rellotge de sol és present.

Seguiu travessant el nucli antic del poble, passareu a tocar de l’equipament municipal :

“El Campanar”,

on curiosament hi ha un allargat campanar i

no està adossat en una església, les campanes estan en funcionament i donen les hores.

La caseta del costat podeu veure la data de 1908 i curiosament el gravat de la figura d’un gos.

Al seguir, arribareu a l’Església de Sant Félix, on ahir vàrem dedicar l’article del dia. Edifici que data de finals del s. XI i inicis del s. XII.

Si seguiu carrer amunt hi ha els murs de la gran mansió de Can Castells, gireu a la dreta fins a l’antiga Era de Can Castells,

avui convertida en mirador i jardí públic.

Podeu veure la portalada de Can Castells, que cal destacar el escut heràldic, unes lletres i la data que ens sembla que digui de1820.

Bàsicament , com heu vist sols el barri antic es concentra en un sol carrer.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de l’Escola Pia de Granollers, sols és un record…!

Església de l’Escola Pia de Granollers, esta situada en el carrer de Sant Josep de Calassanç de Granollers.

També és coneguda per la Capella del Col•legi dels Escolapis.

Els pares Escolapis arribaren a Granollers l’any 1933 i s’instal•laren a l’antic Col•legi de Germans de la Doctrina Cristiana (Maristes). El 1936 aquesta residència quedà totalment destruïda. El rector P. Julián Centelles, aconseguí de l’Ajuntament la venda de l’actual edifici per un preu molt baix. Es tractava d’un edifici llogat per l’Ajuntament per a l’Institut de Segona Ensenyança, que passà a un local de l’actual Biblioteca. les classes l’1 de setembre del 1939 a l’antic edifici de l ‘Institut i es projectà la capella per al nou Col•legi Escolapi (1940), que fou beneït el 3 de juliol del 1945. La creació dels Escolapis fou impulsada per la burgesia industrial de Granollers, de manera que noms com Estebanell, Trullàs i Roca Umbert van cooperar econòmicament.

La Capella del Col·legi dels Escolapis és un oratori a la ciutat de Granollers, catalogat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La capella del Col·legi de segona ensenyança dels pares Escolapis és em un angle de la part posterior de l’edifici.

Es tracta d’una estructura quadrangular, amb una torre a la cantonada, envoltada per arcs de tipus llombard. Presenta finestres geminades, una gran arquivolta de poca profunditat i una columna que sosté el timpà amb dues finestres d’ull de bou a sobre.

Tot el conjunt és un revival de l’arquitectura religiosa romànica. Per altra banda, és l’única part de tot el Col·legi que guarda semblança amb el projecte original.

Va sorgir la noticia som Granollers,  que amb les obres aquest estiu de l’Escola Pia de Granollers, s’enderrocaria l’Església :

https://www.somgranollers.cat/noticia/42806/lesglesia-dels-escolapis-senderrocara-aquest-estiu

Església Escola Pia de Granollers, sols es un record !

Us passo un petit article de el9nou del Vallès Oriental, on podem veure l’enderroc d’aquesta Església :

http://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/lescola-pia-de-granollers-enderroca-lesglesia-del-centre/

Foto som Granollers – Fotografia: Xavier Solanas

Amb les obres, l’escola Pia guanyarà 2.000 metres quadrats d’aules.

 

 

Recull de dades i Informacions : Viquipèdia, som Granollers, 9nou del Vallès Oriental.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Sole

Fotografia de l’enderroc inicial : som Granollers – Fotografia: Xavier Solanas

Mercat Municipal d’Arenys de Mar

El mercat està situat en la Riera del Bisbe Pol, 86, en el centre d’Arenys de Mar, front de l’església.

La construcció de l’edifici es va dur a terme entre 1925 i 1929.

L’autor del projecte és l’arquitecte Ignasi Mas i Morell.

Gran construcció de maó vist i pedra, amb escalinata i porxo d’entrada en corba.

Cal destacar els següents elements en l’estructura interior :

  • Coberta amb cavalls de ferro vistos.
  • Interior d’una sola nau dividida en tres carrers -tants com portes d’entrada- per a facilitar la compartimentació de les parades.
  • Al centre disposen en una rotonda, on hi ha les parades del peix.
  • Finestrals, donen una il·luminació, laterals.
  • Un gran finestral central a la façana a nivell del pis, sobre el porxo.
  • Ornamentació amb rajoletes i motllures als elements de pedra situats al sòcol, a l’arrencada dels arcs d’entrada i als pinacles.
  • Cada parada esta enumerada per ordre i molts es el mateix des de la seva inauguració.
  • Obra postmodernista.

El Mercat d’Arenys de Mar és una obra del municipi d’Arenys de Mar protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament d’Arenys de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Vallhonrat de Cornellà de Llobregat

La Masia de Can Vallhonrat, esta situada en el carrer Jacint Verdaguer, 9-13, de Cornellà de Llobregat, molt a prop de l’Ajuntament i de l’Església.

La Masia Can Vallhonrat fou construïda entre 1620-25. Probablement  en substitució d’una edificació anterior. A mitjan segle XVII va ser adquirit pels senyors del castell de Cornellà al tornar de la Guerra de Successió. No es coneix la trajectòria posterior i en els anys vuitanta del segle passat estava mig en runes. Va ser adquirida per l’Ajuntament de Cornellà, que procedirà a la seva restauració i a donar-li utilitat pública.

Aquesta Masia, és de planta quadrada amb coberta de teulada a quatre aigües, consta de planta baixa, pis noble i golfes obertes a l’exterior per una filera de finestres disposades a manera de pòrtic d’arcades de mig punt, sobre la cornisa i cobrint tota l’amplada de la façana.

La porta principal, de mig punt, és adovellada amb pedra ben escairada, igual que les pedres que formen les llindes i els muntants de les finestres de la façana. Estilema força barroc coherent amb l’època de construcció de l’edifici.

L’antic jardí ha estat substituït per una plaça pública. Can Vallhonrat esta  inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cornella de Llobregat i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Un Pont del tren sense tren, a Sant Pol de Mar

Sant Pol de Mar, te al Parc del Litoral  prop del seu nucli urbà i de les platges, està obert a la gent que vulgui anar a peu fent un passeig, amb bicicleta  i /o amb vehicle.

S´hi pot accedir des de quatre entrades, les dues principals des de la riera de Sant Pol, l´entrada on hi ha el poliesportiu o la petanca i per la platja.

Hi ha dos ponts, un d´ells construït amb fusta per on podem accedir directament als carrers principals del poble o per anar a la platja.

L´altre es el Pont de Ferro, per on passava el tren antigament. És bàsicament per accedir al Parc i a l’aparcament que hi ha allí.

Aquest Pont de Ferro, molt ben conservat, dona accés tant per vehicles amb un sol carril, d’anada o tornada i disposa d’un pas per la gent que va a peu.

Va ser una manera per aprofitar una estructura solida que perdurarà per mols anys…

 

Test i Fotografies : Ramon Solé

L’Antic Escorxador de Sant Celoni, avui és la seu de la Biblioteca municipal

Aquest edifici, esta situat entre el carrer d’Esteve Cardelús i el Passeig de la Rectoria Vella, 10  de Sant Celoni.

Edifici va ser dissenyat per Josep Domènech i Mansana, i es va construir  l’any 1926, com a Escorxador.

Des de fa 18 anys, és la seu de la Biblioteca municipal.

L’edifici segueix la forma típica de masia basilical, amb el cos central més elevat que els laterals, permetent una bona il·luminació, per portar a terme les funcions en aquells temps com a l’Escorxador del municipi.

El portal principal és un arc de totxo, i tot l’edifici descansa sobre un sòcol de les característiques pedres de riera.

Fem una mica d’història de com va passar a ser Biblioteca, us passo l’enllaç :

http://www.santceloni.cat/document.php?id=319

La seu de la biblioteca municipal :

És un centre local d’informació que atén consultes sobre qualsevol qüestió. Un centre de cultura que facilita l’accés lliurement i gratuïtament a tots els seus usuaris. La seva missió és garantir l’accés universal a la informació facilitant la difusió del coneixement humà a través de serveis i fons bibliogràfics d’alta qualitat, per aconseguir una formació cultural i de lleure integral i creativa per a tots els membres de la comunitat. El seu horari és els dimecres i dissabtes al matí de 10 a 13:30 hores i les tardes de dilluns a divendres de 15:30 a 20:30 hores.

 

Dades : Ajuntament de Sant Celoni

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Torre d’en Llobet d’Arenys de Mar

La Torre d’en Llobet,  és un edifici situat en el carrer d’Avall, 43, d’Arenys de Mar.

Es tracta d’una torre del segle XVI, concretament construïda durant l’any 1560 segons consta els escrits de l’època.

El seu nom inicial era de Torre de la Boada.

Es de forma cilindrica i consta de tres plantes,  conserva a la part alta les mènsules de la corsera i actualment esta adossada a dos edificis moderns.

S’hi troba una obertura en forma de finestra-balcó i altres finestres molt més petites.

La Torre d’en Llobet , és un edifici declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Arenys de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Ciutat – Jardí de Sivatte en La Trinitat Nova de Barcelona

Si aneu pels carrers d’Aiguablava i Palau-Solità i l’avinguda de Vallbona en el Barri de la Trinitat Nova de Barcelona, us cridarà l’atenció una casa en runes, es tracte de l’antic xalet de la Trinitat.

A primers de segle passat Manuel María de Sivatte Llopart (1865-1931), Marqués de Vallbona i propietari dels terrenys d’aquella zona, va projectar  i promoure la construcció d’una Ciutat – Jardí de Sivatte en La Trinitat Nova.

Seria uns xalets amb jardí i serveis, la primera casa del projecta va ser inaugurada el 12 d’octubre de 1915. Seria la primera mostra d’un conjunt d’habitatges unifamiliars destinats a les classes mitjanes i populars previstos a construir a la serralada de Roquetes.

Problemes econòmics va impedir que el projecte s’arribés a fer realitat. Acabada la Guerra Civil, els xalet va quedar deshabitat i abandonat fins l’actualitat.

Aquesta casa se l’ha conegut per varis noms, com : El xalet de la Trinitat, La Granja, i també popularment, com la casa de la Bruixa.

L’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris reclama la seva preservació per a la memòria històrica del barri i com a patrimoni històrico-arquitectònic del districte, tot atorgant-li algun tipus d’ús social o municipal que garanteixi la seva rehabilitació.

A finals d’octubre de 2015, apareixia aquesta noticia a La Vanguardia :

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20151026/202435943364/xalet-trinitat-nova-nou-barris-casa-de-la-bruixa.html

Ens preguntem, realment la veurem restaurada i quina finalitat pública li poden donar …?

 

Text, recull de Postals antigues i Fotografies  : Ramon Solé

Rectoria de Cànoves

La Rectoria de Cànoves, esta situada en un costat del aparcament que disposa Cànoves i al front del CAP.

És un gran edifici construït en diverses etapes que, en altre temps, devia ser una masia de pagès, donat que te grans dimensions i esta allunyada de l’església parroquial.

Té portal rodó de tretze dovelles i cinc finestretes rectangulars a la façana principal.

En una d’elles hi ha la data de 1704.

L’edifici està format per quatre cossos amb una complicada teulada de cinc aiguavessos.

Disposa d’un rellotge de sol molt malmès situat en una paret lateral.

Ja mes en els nostres dies, va servir per a activitats de jovent, projeccions de pel·lícules, obres de teatre, festes … i per guardar material d’excursionisme.

Actualment son diverses les activitats musicals que és celebrant per les rodalies de La Rectoria .

i també, estan situades varies escenes del Pessebre Vivent que es celebra a finals d’any que és porta a terme a Cànoves.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cànoves i Samalús

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Can Sanpera de l’Hostal, actualment Escola Anna Mogas a Granollers

L’edifici en l’any 1926 es coneixia com “Can Sanpera de l’Hostal”, casa modernista de Joan Sanpera, obra d’Albert Juan de l’any 1912, i va ser casa d’estiueig.

És des de fa dècades  l’escola Anna Mogas,  situada en el carrer de Corró, 321.

Concretament, l’any 1958 s’inaugura com col•legi Maria Anna Mogas i Fontcuberta, situada en Les Franqueses del Vallès, posteriorment va passar a ser del municipi de Granollers.

Té planta baixa, dues plantes pis i coberta composta a vàries vessants. Les façanes estucades estan decorades amb motius florals que, juntament amb la porta d’entrada, la coberta de teula vidriada, els merlets de les baranes del terrat i els elements de ferro forjat, són representatius del llenguatge modernista.

A la cantonada de ponent sobresurt una torre mirador amb coberta de pavelló a quatre vessants, al seu costat la capella.

La Congregació de Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor són una congregació religiosa de germanes, fundada el 1872 per la beata de Granollers Maria Anna Mogas. Les seves membres, també anomenades Franciscanes de la Divina Pastora, fan servir les sigles F.M.M.D.P., conegut popularment per les “monges grises”.

Si voleu saber mes sobre aquesta Congregació de Franciscanes de la Divina Pastora, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Franciscanes_Missioneres_de_la_Mare_del_Div%C3%AD_Pastor

Per les rodalies de l’antic edifici, es van construir noves i modernes instal·lacions del col·legi.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé