La Muralla de Caldes de Montbui – 1ª part

A Caldes de Montbui, podem contemplar  una part de La Muralla que és d’origen medieval.

En 1102, es documenta l’existència d’una muralla que protegia la vila, encara que ha sofert al llarg de la història moltes destruccions i posteriorment reconstruccions i restauracions.

Els portals primitius eren els quatre que marcaven els quatre punts cardinals, però al segle XVIII eren cinc;

tots els portals tenien una capella on es deia missa.

Es conserva un document gràfic que mostra el traçat de les muralles poc abans que fossin enderrocades; és el “Plan Geométrico de la Villa de Caldes de Montbuy”, del 1840.

Sabem que a mitjans del segle XIX s’emprengué la remodelació i l’engrandiment del recinte urbà perquè havia crescut molt el nombre d’habitants i part tant, d’un nombre d’edificacions.

Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1875), es va elaborar un pla de fortificació de diferents viles entre les quals es troba Caldes de Montbui; per fer això es va encarregar un informe al cos d’enginyers, concretament a Buenaventura Muñoz. Possiblement alguns panys de muralla que es conserven correspon a aquesta fortificació, construïda després de l’any 1874.

En el projecte de millora urbana de la zona del Molí de l’Esclop de fa pocs anys en rere, va comportar l’execució d’un seguiment arqueològic dels moviments de terres que s’anaven efectuant.

L’extracció dels nivells d’enderrocs i runa va permetre recuperar totalment la planta del molí de l’Esclop i un nou tram de 27,40 metres de Muralla, incloent una bestorre i les restes del portal de Santa Susanna, que ja vàrem dedicar un article a aquesta capella.

Nota : Totes les Fotografies corresponen a la part de la Muralla entre la Capella de Santa Susanna i el Molí de l’Esclop.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Not de Lliçà d’Amunt

Can Not és una casa antiga de poble, del segle XVIII rehabilitada l’any 2000; actualment està totalment rehabilitada amb molt d’encant i totalment preparada.

Situada al centre del poble de Lliçà d’Amunt,  a un costat de l’Església Parròquial, amb un carrer estret que fa un bon conjunt.

Al estar dins de Lliça d’Amunt, està ben comunicada, a 21 km de Barcelona, a 10 minuts de Granollers i 30 de la platja, amb tota mena de serveis propers i al mateix temps en un entorn rural amb espais de gran interès natural i paisatgístic molt pròxims, dels que us he anat indicant dins d’aquest Bloc.

Can Not, és tipus casa rural per allotjament, sense animals ni hort.

Estètica molt acurada sense oblidar la comoditat i el confort. 2 lavabos, sala d’estar amb llar de foc i llenya inclosa en el preu, ampli menjador, cuina totalment equipada, wi-fi, sala de jocs amb billar, …etc. És una antiga casa posada al dia !

 

Nota : Aquest Blog no forma part de l’empresa de Can Not !.

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

La Miranda, una torre – xalet amb vocació de servei públic al barri de Gràcia a Barcelona

La Miranda, és una antiga torre situada just al costat del Parc Güell, en l’Avida. Coll del Portell nº 74, és una entitat privada del barri de La Salut de Gràcia de Barcelona.

Un indret envoltat de vegetació i espais a l’aire lliure, amb vistes sobre Barcelona i la mar al fons. La Miranda, és la seu d’una associació privada amb vocació de servei públic, fundada a l’any 2002. Actualment son uns 100 socis de diferents edats, nacionalitats i cultures, el que permet créixer i enriquir,  compartint la pluralitat de tots els associats, basant-se en el respecte i els valors.

Te l’objectiu social de fomentar la interrelació personal, potenciar la creativitat i convivència entre totes les persones del barri  un lema és : “LA SALUT” i voltants.

El objectius son ven clars :

  • la convivència
  • les bones costums
  • l’amistat
  • l’ecologia
  • l’art en totes les seves manifestacions
  • potenciar el moviment sociocultural del barri
  • oferir diferents tipus de tallers, concerts, projeccions de “cinema a la fresca”, horts urbans, festes populars
  • i, sobre tot, un espai on conèixer gent nova i gaudir de moments únics i relaxants.

La Miranda vol ser un espai de tots, amb cessió gratuïta d’espai per entitats I ONGS, amb Botiga I biblioteca gratis, per  compartir i reutilitzar els  llibres i la roba.

Mireu activitats d’aquesta Associació :

https://www.facebook.com/associacio.lamiranda/

Crec que es una manera NOVA de veure la VIDA de tots/es d’un barri.

Mireu un article de El Periódico de Barcelona, sobre La Miranda :

https://www.elperiodico.com/es/gracia/20161102/entidad-la-miranda-barrio-la-salut-5604077

Esta OBERT : De dilluns a diumenges, de 16:00h a 20:00h

 

Recull de dades,  adaptació al Text, Fotografies : Ramon Solé

L’Ermita de la Mare de Déu del Remei de Caldes de Montbui

L’Ermita de la Mare de Déu del Remei, està situada en el passeig del Remei de Caldes de Montbui,

i front del restaurant.

Restaurant

Es una església d’una nau amb un transsepte poc marcat, cúpula al creuer i absis semicircular.

A la façana principal es pot veure la porta d’entrada que està flanquejada per dues pilastres llises que aguanten l’entaulament que té un arquitrau dividit amb tríglifs i mètopes, amb decoració escultòrica, i per sobre un timpà triangular buit.

La porta té la inscripció “AVE MARIA_ 1548 _GRACIA PLENA”.

Per sobre hi ha una petita rosassa de forma polilobulada i el coronament de la façana té una forma escalona per acabar en un arc rebaixat. 

A la dreta de la façana s’aixeca el campanar, de planta quadrangular amb una finestra apuntada a cada cara per ubicar les campanes.

La cúpula exteriorment té un tambor cilíndric; la part superior és una línia recta que es trenca regularment per una forma triangular que correspon a les finestres que s’obren en el tambor;

aquestes són d’arc apuntat i estan fetes amb maó, a l’igual que la cornisa que ressegueix el tambor, mentre que la resta és de pedra. del tambor sobresurt la cúpula que té forma apuntada.

Us faig un breu comentari de l’historia d’aquesta Ermita :

  • Al lloc on s’aixeca l’ermita actual s’han trobat abundants vestigis d’època romana.
  • El 3 de juliol de 1548, es porta a terme la construcció de la capella, i es va fer gràcies a la donació d’un tros de terra per a l’edificació que feu en Joan de Planas Cassanyes Ferrer.
  • I posteriorment, una donació feta per Anna Setmenat i Doms, a l’any 1553, va fer possible edificar la casa de l’ermità.
  • El 1577 hom demana permís al bisbe per canviar el portal vell.
  • El portal però, porta la data 1548.
  • L’obra primera va ser dirigida pel primer ermità, fra Nicolau.
  • El 1736, la capella tenia tres altars.
  • La imatge que s’hi venerava, de terra cuita, es perdé en el segle XIX.
  • L’any 1893 s’iniciaren importants reformes en el santuari.
  • Des d’aquella data i fins al 1935 s’hi van fer millores.
  • Va ser incendiada l’any 1936.

Per a mes dades, consulteu a :

http://www.cataloniasacra.cat/llocs/santuari-de-la-mare-de-deu-del-remei/653/l_ca

En aquest edifici, trobem dos rellotges de sol.

La Mare de Déu del Remei , que està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Arnús o “el Pinar” de Barcelona

La Casa Arnús o el Pinar, està situada en el carrer Manuel Arnús, 1-31 i la Plaça del Doctor Andreu de Barcelona, a peu del Tibidabo i al costat del Funicular, correspon al Districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.

Va ser construït inicialment com a habitatge unifamiliar aïllat, és un edifici de considerables dimensions envoltat per una pineda enjardinada amb paraments de rocalla.

La finca és limitada per un sòlid mur que la rodeja i la protegeix,

al qual s’adossa en un extrem, la casa destinada a porteria.

Té l’aspecte de palau-castell i disposa d’una petita capella per al culte.

Format per un cos central de planta de creu amb les quatre ales cobertes a dos vessants revestides de rajoles, i diversos cossos amb coberta plana adossats entre les ales, així com dues torres, una quadrada amb teulat piramidal i l’altra octogonal i emmerletada, rematada per una coberta cònica.

A l’interior, una noble escalinata a la dreta de l’espaiós vestíbul dóna accés a la planta superior

Aquesta casa també te la seva pròpia historia, i us la passo :

  • Aquest edifici majestuós, el va fer construir Manuel Arnús i Fortuny, metge , en el període dels anys 1852-1930.
  • Axó si, durant la guerra civil del 1936 al 1939 va acollir refugiats i després va quedar abandonat i es van malmetre tant l’interior com l’exterior.
  • Més tard va passar a mans de la comunitat religiosa Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül.
  • L’any 1976 fou adquirit per la Fundació Asepeyo, que encarregà la restauració a l’arquitecte Josep M. Armengou i Vives.
  • La restauració, molt reeixida, procurant restituir l’aspecte original, s’acabà l’any 1991.

 La Finca i l’Edifici,  pot quedar il·luminat els caps de setmana.

La Casa Arnús o el Pinar, és un edifici modernista d’Enric Sagnier i Villavecchia protegit com a bé cultural d’interès local del municipi de Barcelona.

La Casa Arnús o el Pinar, a  principis del Segle              passat…

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Església de Santa Maria de Caldes de Montbui

És l’Església parroquial de Caldes de Montbui,  és al centre del nucli urbà de Caldes de Montbui, a l’extrem meridional del centre històric, just al lloc on hi hagué el Portal de Barcelona, davant de la porta principal del temple s’obre la plaça de l’Església, en el costat nord el carrer de Roma

i la plaça de l’Om, i en el costat de llevant comença el carrer de Font i Boet i pel costat de ponent i sud-est, l’església dóna a una placeta damunt de la timba de la riera de Caldes.

Podem destacar de la seva historia :

  • En el 1002, hi ha el document més antic on apareix citada l’antiga església romànica de Sant Maria.
  • El 1589, i donat al mal estat d’aquesta, es començaren les obres de la nova i actual església, damunt i al voltant de l’antic Palau Reial.
  • El 1622 mancava encara la façana, diverses capelles laterals i la gran capella al capdavall de la nau, així com molts detalls interiors.
  • De 1623 al 1678 quasi no es construí res, ja que hi havia una gran manca, tant de diners, com de personal.
  • Més endavant s’enllestí el campanar començat 1614 i algunes capelles laterals.
  • El 1679 el mestre de cases Miquel Fiter reprengué les obres d’una manera seriosa.
  • Aquell mateix any el rei Carles II havia concedit a la vila una franquícia d’allotjament i contribució per poder acabar les obres de l’església.
  • El 1699 fou enllestida la capella de la Santa Majestat. Mentrestant el projectista i escultor francès Pere Ruppin deixava començat el portal barroc que seguí el Calderí Pau Sorell coronant-ho amb l’escut de la vila el 1701.
  • L’any 1714 el nou mestres d’obres Joan Fiter rematava els darrers detalls de l’edifici.
  • Es van portar a terme al 1800 els Vitralls
  • En 1907 es van fer els Esgrafiats
  • Dins la capella principal es conserva la Majestat de Caldes, talla policromada romànica del segle XII, que fou cremada durant la guerra de 1936 i només se salvà el cap, a partir del qual es va fer una rèplica.

L’església és d’una sola nau amb capelles laterals. L’estructura és amb voltes de creuer i contraforts. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants.

El campanar és de base octogonal i està adossat a l’absis.

La façana és de línies simples i llises, fonamentalment plana, fent ressaltar la portada i el coronament del parament.

Està rematada per un frontó i unes motllures, destacant-hi el rosetó i el portal barroc, format per tres columnes salomòniques a cada costat de la porta amb decoració vegetal, coronades amb capitells compostos que sostenen un entaulament sobre el que es recolza un arc trencat rebaixat.

El conjunt està rematat per l’escut de Caldes, flanquejat per dos lleons.

Tota la construcció és de pedra picada. Les estructures bàsiques de la nau, les capelles i l’absis, romanen fidels a les tècniques del gòtic.  

En tot el seu conjunt els elements estan tractats amb un gran equilibri de volums, forma i composició.

L’Església de Santa Maria de Caldes de Montbui  està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

“El Cor dels Arbres”… a Sant Feliu de Llobregat

Son tres escultures ven originals de l’escultor Jaume Plensa situades en la Plaça de la Vila de Sant Feliu de Llobregat.

Aquest conjunt de tres obres, està amb el títol :

                                                                       El Cor dels Arbres

De fet, van prendre el relleu en l’any 2009, a una altra peça de Jaume Plensa, instal·lada a la plaça de la Vila des del 1998, que era  “L’Armari del Desig”; l’artista les va cedir a la ciutat en la que hi té el seu taller.

Com podem veure, són tres figures característiques de l’escultor, “vestides amb noms”, fent referència a grans compositors musicals, com Tchaikovski, Mozart, Beethoven, Bach. ; les figures son de bronze, els tres son homes i estan asseguts abraçant uns arbres sobre una peanya.

L’artista mateix, Jaume Plensa,  va inaugurar, va estar en la inauguració coincidint amb l’inici de la Festa de Tardor.

Per a mes informació :

http://www.elbaix.cat/2013/11/27/lescultor-afincat-al-baix-llobregat-jaume-plensa-guardonat-amb-el-premi-velazquez-darts-plastiques/

Si voleu saber mes de l’escultor , podeu consultar aquí :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Plensa_i_Su%C3%B1%C3%A9

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El carrer de Sabadell de Sant Cugat del Vallès, perdura la dècada de 1830

Des de les hores quantes generacions deuen haver  viscut … i passat per aquest estret carrer de Sabadell , un dels mes importants del centre de Sant Cugat ?

Han passat 188 anys, de l’historia senzilla d’aquest carrer… !

Amb, vivències, festes, alegries, tristesa, enyorança … i molt mes.

És un carrer diferent, amb cases no gaire grans, per ho si va ser i és molt apreciat per la gent de Sant Cugat del Vallès.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Miquel Blanxart de Granollers

L’edifici de la casa Miquel Blanxart, està situada en el carrer Joan Prim, 11, cantonada amb el carrer de Torras i Bages de Granollers.

Prové del que es el primer eixample, de finals del XIX, i és l’actual eix principal del casc urbà on trobem representats els moviments arquitectònics dels darrers cent anys, amb varies edificacions destacades,  una d’elles la casa Miquel Blanxart.

És fruit de la reforma d’un antic edifici, que dóna als dos carrers i amb una mitgera, consta de planta baixa i dos pisos.

La façana principal de composició simètrica; el balcó és corregut al llarg de les dues façanes. La façana està decorada amb esgrafiats geomètrics florals de llenguatge modernista. J. M. Barnardas fou l’encarregat de la decoració.          

Les finestres del segon pis porten un guardapols molt original, en forma de cercle.

A la planta baixa hi ha les típiques finestres modernistes amb traceria de motius vegetals i animals

.

En destaca una figura femenina que aguanta la tribuna.

La Casa Miquel Blanxart està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Santuari de la Mare de Déu de Lourdes la Nou de Berguedà

El Santuari de Lourdes la Nou, és una església del municipi de la Nou de Berguedà, s’inaugurà el 1885,  entre 1880-1889 es realitzen obres destacades.

El Santuari marià de Lourdes La Nou de principis del XIX és un altre dels atractius del poble.

    

És un gran edifici de línies neoclàssiques, amb un hostal, fonts i una piscina per a malalts.

Es dedicat a la Mare de Déu de Lorda, essent un dels molts testimonis de l’extraordinària popularitat que assolí aquesta devoció a la Mare de Déu arreu del món, i també a Catalunya.

Conjunt d’edificació singular dins de l’esquema clàssic de santuari marià de muntanya, constituït sobre la base d’un espaiós temple que disposa del cambril corresponent, així com la casa ermita-hostal, tot situat en un forçat relleix per sobre d’un torrent.

Forma un conjunt o una petita unitat, en un paratge esquerp, integrat en el sistema de major entitat compost en els planells elevats de l’antic poblament de la Nou.

En els anys vuitanta, la casa ermita passà a ser la seu d’un actiu centre de “colònies d’estiu” per a infants.

  

El Santuari de Lourdes la Nou, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades, adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez