Església dels Josepets de Gràcia a Barcelona, amb molta historia…!

L’església de la Mare de Déu de Gràcia i de Sant Josep, coneguda popularment com els Josepets de Gràcia,

és l’església de l’antic convent dels carmelites descalços de Santa Maria de Gràcia, situada a la part alta de la plaça de Lesseps del districte de Gràcia, on és l’edifici més antic.

L’església de la Mare de Déu de Gràcia i de Sant Josep, va ser construïda entre el 1658 i el 1687 i projectada per fra Josep de la Concepció, anomenat  popularment com el Tracista.

L’església es configura com un temple de nau única, amb volta de canó amb llunetes, nàrtex sota el cor i cúpula al transsepte. Entre els contraforts hi ha situades les capelles laterals, intercomunicades entre elles i cobertes amb cúpules dotades de lluerna.

Sobre de la portalada central es disposen dos escuts que flanquegen la fornícula central on es disposa una escultura feta en pedra.

A la clau de l’arc de la portalada d’entrada al temple se situa un rellotge solar.

A sobre de la dita fornícula i delimitada per una cornisa de pedra, s’obre una finestra que com les rosasses medievals, dóna il·luminació a la nau del temple.

Us passo un resum de la seva llarga historia :

  • Els frares carmelites descalços, coneguts com “els Josepets”, es van establir el 17 de gener del 1626 prop del camí que anava de Barcelona a Sant Cugat del Vallès i hi van fundar el convent de Santa Maria de Gràcia, construït gràcies al generós donatiu de Josep Dalmau, conseller de la ciutat de Barcelona i benefactor l’any 1586 del primer monestir de l’Ordre dels Carmelites Descalços a Barcelona, i de la seva esposa, Lucrècia Balcells, que van passar pel dolor de perdre els seus set fills: foren sebollits en l’església de la fundació. El convent acabaria donant nom a la vila que hi va néixer al voltant; entorn del convent, de fet, inicialment van anar sorgint-hi una sèrie de masies, la més important de les quals era Ca n’Alegre de 1688.
  • La construcció d’aquest nou convent fou confiada a fra Josep de la Concepció, conegut per ésser un excel·lent “tracista” i arquitecte de l’orde que havia construït també els temples de Mataró, Vilanova i la Selva del Camp.
  • Les obres començaren el 1628 i el 1630, el convent -que acollia frares novicis- ja estava prou avançat.
  • Des dels seus inicis s’habilità una petita capella per a ús de la comunitat i el 1658 col·locaren la primera pedra del nou temple.
  • Va quedar enllestit l’any 1687.
  • El 1705 hi seria enterrat el príncep Jordi de Darmstadt, virrei de Catalunya des del 1698 al 1701 i mort en combat durant la batalla de Montjuïc, no en queda res, ni de la tomba ni del cos, si bé a l’església hi ha una placa que ho commemora.
  • El segle XIX va ser un període molt convuls pel monestir, tot patint els estralls de la Guerra del Francès al 1808, moment en què els carmelitans es veieren obligats a abandonar el convent fins al 1814.
  • En 1819, també hi fou sebollit, a la cripta, Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, conegut aristòcrata i escriptor.
  • Com a conseqüència dels intents de supressió durant el trienni lliberal entre 1820 i 1823, els frares es traslladaren a Barcelona.
  • Finalment durant el procés de desamortització de Mendizábal, el monestir fou subhastat el 3 de gener de 1837 i adjudicat a Llorenç Amigó. El convent va ser enderrocat conservant-se únicament l’església.
  • L’església va restar mig abandonada durant molts anys. En el temple només hi celebraven culte esporàdicament alguns vicaris de la parròquia de Santa Maria de Jesús de Gràcia i un grup d’ex-carmelites.
  • Davant l’abandó en què es trobava el temple, el 5 de maig de 1848, la Junta parroquial de Nostra Senyora de Gràcia, i el rector de la mateixa, recolzaren i adreçaren el 18 de novembre una petició al Ministre de Gràcia i Justícia, sol·licitant la titularitat de parròquia per la vella església dels Josepets.
  • Finalment, a partir del 1868 l’església va passar a tenir funcions parroquials i va prendre l’advocació de Sant Josep.
  • El 20 de juliol d’aquest any la reina Isabel II nomenà a Pere Jaume Carreny, com a rector de la nova parròquia de la Verge de Gràcia i Sant Josep.
  • Els primers passos del nou rector s’encaminaren a arranjar l’edifici monumental, netejant-lo, restaurant-lo i envoltant-se d’un grup de prohoms que l’ajudaren a reconstruir-lo. Pel que fa al culte ben aviat es constituïren diferents confraries a associacions com: la confraria de Sant Isidre o les Filles de Maria Immaculada i de Santa Teresa, entre altres que dinamitzaren la nova parròquia, que a finals del segle XIX estava totalment consolidada.
  • El 1899, any en què la plaça de l’església prengué el nom de Lesseps, hi arribà el tramvia elèctric.
  • El 1906, els rectors de Sant Josep de Gràcia i de Sants Gervasi i Pròtasi, i Nostra Senyora de la Bonanova van haver de recórrer al bisbat per marcar els límits d’ambdues parròquies.
  • El 1909, durant la Setmana Tràgica, l’església de Josepets es va salvar de ser incendiada, en suposar els avalotats que aquesta estava defensada.
  • En canvi el juliol del 1936, durant la Guerra Civil, si que fou incendiat, ensorrant-se la cúpula i la nau central.
  • Restablert el culte en un magatzem del carrer Homer el 1939, les obres de recuperació de l’església acabaren el 1961.
  • L’any 1998 es va restaurar l’exterior del temple, amb la seva fesomia actual.

L’església de la Mare de Déu de Gràcia i de Sant Josep, és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s