La casa de les mil conxes de Sant Cugat del Vallès

Ahir us vaig fer una petita passejada per la part antiga de Sant Cugat del Vallès, poden gaudir d’una mostres de les cases antigues d’aquest municipi,  avui seguim estant en Sant Cugat, i us vull  ensenyar una casa diferent a altres.

L’he nombrat com la casa de les mil conxes, tota la seva fatxada esta arrebossada de petxines, podaríem dir totes d’igual mida.

On esta situada ?, molt facil de localitzar, en el carrer  Sant Antoni numero 21. No es una casa massa antiga, en la part superior de l’edifici, figura l’any 1971.

Cal destacar com un “rosetó” fet de petxines i altes crustacis, que donen una imatge mes destacable a la paret d’aquest edifici singular…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un passeig per les cases antigues de Sant Cugat del Vallès 1ª Part #

Es considera que Sant Cugat del Vallès es una ciutat satèl·lit, amb unes altres paraules, un poble ric i amb el poder gastar molt, per tant, la gent que hi viu, te un poder adquisitiu prou elevat.

La gent que hi viu…, molt d’ells van a treballar a la gran ciutat, Barcelona, que no dista mes que uns vint kilòmetres del treball segons el lloc d’ubicació del treball a Barcelona.

Aquesta població de Sant Cugat, encara te llocs d’encant, llocs antics, llocs que recordant com era fa mes de cent anys en rere la vila.

Avui us demano que us submergiu al barri antic de Sant Cugat i veieu unes cases i edificis que us recordaran a un antic Poble !!!

Des de la plaça Octavià, anirem pel carrer Major, a part que son les cases baixes, trobarem  “les Voltes”, arcades sotes les cases i on hi ha comerços.

Algunes d’elles son ven antigues…

Veiem casa de Pere San, va ser Fonda, casa de la Vila, Escola de nenes i l’Estanc…

En el carrer de Sant Domenec , hi ha can Mates, ja documentada en el segle XV.

Recordeu que sempre que esteu en la part antiga d’una població o poble, us cal mirar cap a dalt…

Fem un salt, i situem-nos en la Plaça de Barcelona, era un lloc de cases petites, axo si que era un poble, encara avui podem imaginar-ho.

Resten records del passat,

alguna casa tal com era,

algun cartell, rellotge de sol…

Avui deixarem el passeig aquí pels carrers antics de Sant Cugat del Vallès, a l’espera d’una altra ocasió.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Cases velles del Barri de Vallcarca de Barcelona

L’especulació o dit d’un altra manera el negoci, estan de munt sobre tota resposta,  per derruir les cases antigues del petit Barri de Vallcarca.

Cases, pot ser no massa antigues, fetes durant la post- guerra, on molta gent de Catalunya i d’altres llocs vinguts de reu d’Espanya, es van instal·lar en aquest barri.

Ara son molestes, unes cases petites baixes, no pas de mes d’un o dos pisos, amb poca gent viuen amb ells, de lloguer humils, edificis que, en alguns casos, no comportant una seguretat, i de manca en algun d’ells dels serveis bàsics llum i/o aigua…

Por ho diferents col·lectius del barri integrats a ell o no, com okupes, estan defenent, que no s’enderroquin… tot el contrari,  que és mantinguin tal com estant, per un interès únic, la conservació dels vells edificis existents.

Axó si, poder tenir un ajut Municipal per ser ajudats en aquest projecta, la defensa de no mes enderrocaments i la restauració i conservació d’aquestes cases, sobre tot les mes malmeses.

I  també, mantenir els lloguer baixos per poder habitar en aquestes cases…

Podem dir, des del Blog, que en cada barri de Barcelona, disposen de cases antigues (velles) i que formen la pròpia identitat  del Barri, com és el cas de Vallcarca.

Ens preguntem, perquè, Vallcarca te de ser diferent a un altra barri…, que si s’ha considerat que hi ha que protegir unes cases antigues ?

Us passo un article de TV 3, sobre els projectes de futur de les cases d’un barri molt castigat, realitzat en l’any 2016 :

http://www.ccma.cat/324/vallcarca-projectes-de-futur-per-refer-un-barri-molt-castigat/noticia/2728877/

Us passo també,  un article fet per l’Anna Celma, el 21/12/2016, on podem llegir l’acció directa per salvar les cases antigues del Barri de Vallcarca :

https://directa.cat/actualitat/barri-de-vallcarca-sorganitza-salvar-cases-antigues

A vegades, cal fer-ça sentir i escoltar, per les autoritats Municipals, perquè aquestes es moguin per el be de la societat del barri !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Esteve de Palautordera

L’església parroquial al municipi de Sant Esteve de Palautordera està situada en la Plaça de l’Església.

Edifici religiós de paredat i amb palets. A les parets exteriors del nord i sud hi ha restes d’arcuacions cegues que, sens dubte, juntament amb la paret on es troben, són restes de l’església del segle XI-XII.

Té una portada del segle XVI amb raïms de columnes molt estilitzades i fust prim.

El campanar té un sol cos, és quadrangular, molt massís, de gran superfície i poca alçada. Està coronat per merlets de maó i una piràmide quadrangular arrebossada amb ciment. S’alça damunt el creuer de l’església que es tanca amb quatre petxines que li serveixen de base.

A l’interior solament hi ha una nau, el presbiteri i tres cossos. Originalment tenia tres absis, però ara solament n’hi ha un.

La portada del segle XVI està decorada amb elements figuratius. En els capitells hi ha uns caps d’àngels amb llurs ales exteriors als dos costats. L’extradós es recolza en unes mènsules, una a cada costat. La de la dreta representa el cap de Sant Pere, la de l’esquerra el de Sant Pau. Sobre la clau hi ha un floró que serveix de coronament.

Veiem la seva Història :

  • el 862, hi ha documents en aquesta època que parlen de l’església.
  • Per aquests documents se sap que el comte Sunyer II va vendre el lloc a Trasovad sobre l’any 900.
  • I aquest el 908 el va vendre a Guifré Borrell, comte de Barcelona, el qual el va cedir al cap de poc temps al monestir de Sant Cugat.
  • A causa d’això, el domini de la parròquia fou sempre dels abats de Sant Cugat, i a partir de 1215, de l’administració de Sant Cugat, dita pabordia de Palau o de Palautordera. La parròquia era regida per dos domers o dos sacerdots que s’alternaven en el servei parroquial.
  • De fet, la primera referència de la parròquia de Sant Esteve apareix oficialment com a tal, el 6 de desembre de 1305.
  • La parròquia de Sant Esteve va pertànyer a la jurisdicció i a l’administració de Santa Maria fins a mitjan segle XVIII.
  • Vers el 1570 la façana va ser transformada adoptant característiques pròpies del gòtic, així s’incorporà un grup escultòric que representava la lapidació de Sant Esteve sobre el portal a manera de timpà.
  • L’any 1745, per petició dels veïns i regidors de Sant Esteve, li van ser concedides la separació del municipi i el dret de tenir alcalde propi.
  • La nau romànica té volta de canó i dos arcs torals, però té afegides capelles laterals gòtiques amb nervacions i claus de volta del segle XVI.
  • L’absis major fou mutilat el 1936, quan es va obrir un gran portal per aquest costat, i l’absidiola de la part N desaparegué al principi del segle XIX per a construir-hi una gran capella.
  • Després del 1939 es va refer amb rajols l’absis major, que és ornat d’unes pintures.

És l’església de Sant Esteve, una de les esglésies més antigues del Vallès segons documentació existent.

L’església parroquial al municipi de Sant Esteve de Palautordera, és inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recerca de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torreta de Montmeló, mes que una masia, és el Centre cultural La Torreta, un espai per tots i de tots

La Torreta és un edifici modernista que data de finals de 1890,

i que va adquirir per l’Ajuntament de Montmeló l’any 1995.

L’adreça és, carrer Folch i Torras, 2  de Montmeló.

El 25 de setembre de 1996, va ser inaugurat com escola-taller, per tal de poder dur a terme la seva remodelació.

Mes tard, va passar a formar part com a equipament municipal al maig de 1999.

Des dels seus inicis, La Torreta ofereix tot una sèrie de tallers i monogràfics que poden gaudir tant nens com adults, de salut i creixement personal, plàstics i artesanals, d’expressió i creativitat, etc…

Hi trobareu espais d’exposicions, sala d’ordinadors per a consultes web i realització de treballs, espais de relació d’entitats, cursets formatius, activitats lúdiques als jardins i altres activitats que duen a terme diferents entitats del nostre municipi.

Podeu trobar la informació dels tallers i cursos que estem realitzant actualment clicant aquí.

Com a casa d’Entitats, podeu trobar la seu social de les entitats :

– Associació Clàssic Club Montmeló

– Associació de dones ADMI

– Amics de la Fotografia de Montmeló

– Banc del temps

– Centre d’Estudis de Montmeló

– Centre Excursionista Montmeló

– CIJ Esplaia’t

– Colla de Diables de Montmeló

– Colla de Geganters i Grallers de Montmeló

– Divertiment Montmeló

– Esbart Dansaire de Montmeló

– Ludus Historiae

– Plataforma Afectats per la Hipoteca (PAH)

– Solidarité

– Xarxa Montmeló

La Torreta, està situada en un petit turonet sobre el nivell del riu Congost amb panoràmica a Montornès i zona industrial i al propi Montmeló, a la seva dreta hi ha una zona esportiva.

Te una zona enjardinada per les seves rodalies, per poder donar un tom, una zona mes humida amb bancs per poder llegir un llibre o sentir el cant dels ocells en qualsevol època de l’any.

 

Recull de dades bàsiques, Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de Terme del Brollador de la Font d’Igualada

La Creu del Brollador de la Font no es l’original,  aquesta creu imita l’estil barroc que tenia la inicial, esta situada en la Plaça de la Creu.

La creu fou obrada l’any 1954 per l’escultor Ernest Marco com a culminació del brollador projectat per l’arquitecte Bonaventura Bassegoda.

Com us deia, aquesta creu venia a substituir l’antiga creu de terme existent davant del portal de Capdevila, documentada des de l’any 1409 i que l’any 1835 va ésser traslladada als jardins del cementiri on restà fins a la seva destrucció l’any 1936.

Si observem l’actual , la verge que hi ha en la part de darrere de la creu veurem que està en la mateixa posició i gest que la verge del retaule de Santa Maria.

La columna també imita la del retaule, en el capitell hi veiem quatre escuts; el davanter és el de la ciutat; els altres tres, més el del fust de la columna, són dels fundadors dels ordes religiosos que passaren per la ciutat i aquests són : Sant Ignasi, Sant Josep de Calassanç, Sant Claret i en el fust, Sant Francesc.

La Creu del Brollador de la Font és una obra del municipi d’Igualada i està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades i aplicació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torre Negra de Sant Cugat del Vallès

La Torre Negra està situada en la Rambla de Can Bell de Sant Cugat del Vallès a tocar del bosc i de camps.

La Torre Negra, és una masia romànica fortificada que data de l’any 1145, creada com a fortalesa per defensar l’àmbit territorial del monestir de Sant Cugat del Vallès, i que va ser reconstruïda entre els segles XIV i XV. És un edifici d’aspecte fortificat, antigament fou un lloc de defensa.

Té una planta quadrangular i tres pisos d’alçada amb la torre quadrada adossada en un dels angles de l’edifici. Aquesta s’obre a l’exterior en el pis superior per una sèrie de finestres quadrades. Algunes finestres de la façana principal són geminades. La façana és de pedra. La porta d’entrada de punt rodó i està adovellada. Damunt s’obre un gran balcó rematat amb pedra. El teulat és de teula àrab i de forma inclinada.

Veiem una part de la seva Historia :

  • Any 1145, té els seus orígens en una fortalesa del castell Ricard erigit pel monestir de Sant Cugat per a la defensa del territori. Els seus primers amos, els Vilanova, eren feudataris del monestir
  • A la segona meitat del segle XIII els Vilanova entroncaren amb els Laceras. Poc després la casa dels Vilanova va ésser venuda als Palou que volien instituir jurisdicció pròpia prescindint del monestir i fundant la Quadra de Vilanova
  • El 1432 els monjos s’oposaren que es continués la construcció de la fortalesa, però va continuar. L’antiga noble mansió reedificada es denominà Torre de Vilanova o Torre de Palou.
  • El monestir adquirí la plena possessió de “la Torre Negra” al segle XVIII, nom amb què es designà a partir de llavors degut a la tonalitat fosca de les seves pedres.
  • Després de la compra per part del marqués de Rupit, de nou s’altera l’estructura.

 

I, possessió de terres de conreu

Polèmica Urbanística de Torre Negre :

http://www.totsantcugat.cat/ciutat/protegir-torre-negra-la-historia-d-un-litigi-12252102.html

I un article de La Vanguardia del 2016 sobre la polèmica Urbanística de Torre Negre :

http://www.lavanguardia.com/local/terrassa/20160226/4018621139/torre-negra-cronologia-litigio-sant-cugat.html

Fotografia de l’Ajuntament de Sant Cugat de Vallès

La Torre Negra, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recopilació de dades i adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Unes Cases antigues de Montmeló

Es difícil trobar cases antigues a Montmeló, el seu nucli municipal és relativament nou amb edificacions modernes, amb un creixement rapit en les últimes dècades.

He volgut seleccionar unes cases que podrien ser unes de les mes antigues d’aquesta població.

Situeu-vos al carrer de Major, quan aquest deixa el centre, canvia de nom per carrer del Sant Crist de la Grua, en el numero 42, trobareu dues cases baixes i iguales, be no del tot, en la de mes a l’esquerra, fitxeu-vos que en la finestreta de ventilació per la càmera d’aïllament del sostre, hi ha en cada una l’ imatge com si fora un drac sortint a l’exterior.

Molt curiós veritat?.  En canvi en la casa del costat, hi ha unes sanefes arrodonides per tota la circumferència de la finestreta.

Sempre us recomano, mirar damunt nostre, hi ha moltes coses que ens perdem de veure i com en aquest cas, son curioses.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella del Sant Crist de la Grua de Montmeló

La Capella està situada en el carrer del Sant Crist de la Grua, 55 en Montmeló.

És una capella de reduïdes dimensions i situada al damunt d’una vorera arran del carrer i adossada per la part posterior, al mur d’un edifici.

Observem que sobre la porta hi ha una placa que diu que la capella fou reedificada l’any 1883, per tant es creu que en el  mateix lloc hi hagué una anterior construcció, que no hi ha constància per escrit.

El 1671 es documentada la capella del Sant Crist de la Grua, i te relació amb l’Hostal de la Grua i un Pou, podeu consultar un article amb llegendes sobre aquest Hostal a :

https://hostals.blogspot.com.es/2009/12/hostal-de-la-grua-montmelo.html

També, es diu que era situada de cara al camí de Mollet i d’esquena al poble de Montmeló, vora el pou en el qual es trobà un santcrist. El 1959 la capelleta fou traslladada a l’indret actual i el pou fou derruït. Veiem amb aquestes indicacions últimes que sembla que ha tingut una historia molt moguda en ubicacions…

La Capella hi ha una porta enreixada flanquejada per dues columnes situades sobre dos petits plints i suporten dos capitells d’estil compost, es l’únic accés. L’entaulament superior, adossat directament sobre el mur, no s’aguanta per les columnes i els capitells. D’aquest entaulament surt una motllura que segueix la forma triangular de la cornisa de la teulada, sense que arribi a ser un frontó.

Disposa de dues minúscules finestres en els laterals per a ventilació.

L’interior s’allotja el Sant Crist de la Grua i una verge, amb molts rams de flor, axó vol dir que es manté la devoció popular. No se celebra missa.

La capella del Sant Crist és un edifici de Montmeló, protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Escorxador de Montmeló

L’Escorxador de Montmeló, esta en una zona amb explanada gran que es va destinar bàsicament a aparcament ; es va tornar amb un lloc descuidat amb brutícia, a pesar de la tanca que l’envoltava a l’edifici.

Fotografia de l’Ajuntament de Montmeló

Durant el mes d’agost de l’any 2017, és va dur a terme, per motius de seguretat, les obres d’enderroc de la tanca perimetral i d’algunes edificacions sense interès arquitectònic de l’antic escorxador, situat al carrer de Santiago Rusiñol, a tocar del camí de les Tres Creus i el riu Congost. Ara està pendent de quin us es fa.

Us passo l’historia d’aquest Escorxador :

  • Al 1929 es veu la necessitat de construir un nou escorxador, ja que fins aleshores s’havia utilitzat espais de diverses cases i, fins i tot, a la planta baixa de l’Ajuntament.
  • Durant l’any 1930 es van iniciar els tràmits per la compra per part de l’Ajuntament d’un terreny, a prop del riu Congost.
  • L’any següent es redactà el projecte i es construí I’ escorxador i la secció de bestiar porcí; inaugurant-se al 14 de juny de 1931.
  • Entre el 1947 i 1949 es va construir una tanca per delimitar el perímetre del recinte i es van fer obres de reforma.
  • Al 1968 es va realitzar unes informes sobre la necessitat de reformar l’escorxador que ja es trobava en molt males condicions.
  • L’any següent es redactà i s’aprovà el projecte de reconstrucció i ampliació de l’escorxador.
  • Al 1970 es construeixen les naus d’ampliació de l’escorxador.
  • L’any 2017, s’enderroca la tanca perimetral i d’algunes edificacions.

L’Escorxador és una obra de Montmeló (Vallès Oriental) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades històriques, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé