Els Jardins de la Vil•la Amèlia de Barcelona – Part 2ª #

Els Jardins de la Vil•la Amèlia, eren d’Ignasi Girona, que va fer construir en la seva finca coneguda com “la Quinta Amèlia” de Sarrià, amb tot tipus d’arbres i plantes.

El nom el va posar en honor de la seva esposa, Amèlia de Vilanova.

Durant molts anys la família Girona va utilitzar aquesta finca com a lloc d’estiueig.

L’any 1930 l’Ajuntament de Barcelona va destinar els terrenys a parc públic i el 1969 van ser expropiats a canvi d’edificar-ne una part, cosa que va comportar l’enderrocament de l’antiga residència dels Girona.

Tal com vàrem dir ahir, un tros de terreny enjardinat va quedar integrat en els Jardins de la Vil•la Cecília, situats a l’altre costat del carrer de Santa Amèlia, que es va obrir quan es van crear els dos espais verds.

Cal destacar :

  • La glorieta dels xiprers, situada damunt d’un turonet de pedres que antigament havia estat una cascada.
  • Els jardins s’estenen, amb grans parterres, cadascun amb una vegetació diferent.
  • L’estany i el turó dels pins són els dos llocs destacats dels jardins. L’estany és circular, i està situat dins un gran parterre amb petites tanques vegetals de murtra curosament retallades que formen dibuixos sobre la gespa.

Els Jardins disposen d’un bar, zona amb jocs infantils,

i nombrosos camins, que permetent anar observant la diversitat de vegetació, així com d’arbres : pins, til·lers, cedres, xiprers, l’arbre de l’amor (Cercis siliquastrum), magnòlies, alzines, uns grans exemplars de pi pinyer i de pi blanc, palmeres.

Significatius són : un gran plàtan i un eucaliptus plantat a finals del s. XIX.

Son uns jardins cuidats i que a qualsevol època de l’any es agradable fer hi un tom.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Els Jardins de la Vil•la Cecília de Barcelona – Part 1ª #

Cal Noyu, era una antiga finca rural de les afores de la ciutat, l’any 1909 va ser comprada per Eduardo Conde, fundador dels magatzems” El Siglo”, el primer comerç establert a Barcelona amb criteris de gran superfície, va posar a la vil•la el nom de Cecília en honor a la seva esposa.

Els terrenys van ser expropiats en 1969 per l’Ajuntament de Barcelona, per convertir-los en parc.

L’edifici és avui la seu del Centre Cívic Casal de Sarrià.

Bona part de l’espai verd actual va pertànyer als antics Jardins de la Vil•la Amèlia, situats just al front i que actualment,  també són d’ús públic.

Cal destacar, tot entrant pel carrer de Santa Amèlia unes grans fulles metàl•liques de Ginkgo biloba, que es van unint en una mena d’arc que, enfilant-se i dóna la benvinguda al visitant.

A l’esquerra,  dins l’aigua d’una canal  jeu boca terrosa una estàtua,

és Ofèlia ofegada, una escultura de bronze de Francisco López Hernández de l’any 1964.

Disposa el parc un espai per la gent gran, per exercitar :

  • les articulacions i afavorir l’agilitat amb barres de diferents alçàries, caragols per fer anar els dits i rampes suaus, entre altres recursos, uns exercicis que enriqueixen les passejades diàries.

Cal distingir, les tanques de xiprer, altes i espesses, fan d’avantsala dels jardins.

A la dreta, un camí amb trams d’escales ens condueix a l’interior.

Al davant, un caminoi també dóna accés als jardins, a banda i banda, s’alcen arbres destacats per l’altura i nombroses palmeres molt antigues.

I demà, us presento els Jardins de la Vil•la Amèlia.

 

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

L’església Santa Maria de Santa Perpètua de Mogoda

L’església de Santa Maria de Santa Perpètua de Mogoda és romànica, està  inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, la trobareu en la part antiga de la població, en la Plaça de l’església .

Veiem una mica de la seva historia :

  • Segurament va ser bastida durant el segle XI, adossada a una construcció anterior.
  • L’any 998 apareix documentada en una escriptura de permuta.
  • Al llarg del segle XI, en diverses escriptures de donació.
  • L’any 1178 el temple va ser consagrat pel bisbe Bernat de Barcelona.
  • Sembla que entre els segles XII-XIII va ser bastida la capçalera i es degué reconstruir la volta de la nau central.
  • L’any 1950 es va rebaixar la coberta deixant part de les antigues finestres com a merlets.

Originalment l’edifici era d’una sola nau amb capçalera d’absis semicircular, que va ser substituïda per l’actual trilobulada, actualment consta de tres naus.

Les cobertes són de volta apuntada a la nau central i de volta de canó a la nord mentre que la de migdia, té una volta moderna.

Cal destacar la façana, amb un porxo d’accés producte d’una reforma, té la porta d’accés d’arc de mig punt, un ull de bou centrat i un campanar d’espadanya superior, amb dues obertures d’arc de mig punt.

El campanar vuitavat que s’alça sobre la nau té obertures d’arc ogival i decoració llombarda.

Per a mes informació, podeu accedir a :

http://www.staperpetua.cat/menu-principal/info-municipal/espais-dinteres-1/espais-dinteres-al-nucli-urba/lesglesia

Al seu costat  està situada la rectoria i una arcada, 

que dona accés de la plaça de l’església a un carreró continuo molt estret

on trobarem unes inscripcions sobre la pedra en una segona i mes antiga arcada.

 

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

La Casa senyorial de can Mònic, ara és una residència geriàtrica de Granollers

Can Mònic, una magnífica torre – casa del segle XVII que és va restaurar i ara és una residència geriàtrica.

És com una casa fortificada, amb una antiga entrada de carros.

Veiem la part antiga i la nova, esta clar, que el que interessa es la mes antiga, podem observar una curiositat, un munt de desguassos d’aigua en la estructura quadrada de la torre, no saben si realment fan la funció o sols es decoratiu…

En la part de darrera on esta el jardí,

hi ha un pins destacables que donen la seva particularitat a la finca.

També, can Mònic és un conjunt d’edificacions del municipi de Granollers (Vallès Oriental) protegides com a bé cultural d’interès local, que estant al mateix carrer.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Parc de Joan Reventós en Sarrià a Barcelona, un Parc poc conegut !

S’havia anomenat  inicialment “Parc de la Riera de les Monges”, en referència al seu emplaçament en les rodalies de la Riera.

Posteriorment , aquest petit Parc de Barcelona, i per medi del  Consell Plenari del Districte de Sarrià – Sant Gervasi, va decidir en el seu moment i per unanimitat donar el nom de Parc de Joan Reventós.

Així, l’Ajuntament homenatjava un important polític sarrianenc que fou un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya i també president del Parlament de Catalunya, i mort l’any 2004.

Disposa de mes de dues hectàrees de terreny amb vegetació autòctona i amb un circuit per passejos

i disposa d’una àrea de jocs infantils.

De fet, es un lloc molt tranquil, tant per gent caminant, amb bicicletes o fent patinatge i amb fonts d’aigua potable.

Amb arbres destacats, com un Pi amb molta alçada, situat en una terrassa que domina el parc, entre altres especies d’arbres i arbustos.

El Parc se situa al voltant de la Riera de les Monges, via torrencial que recull aigua pluvial.

Per aquesta raó, s’hi instal•là un important sistema de drenatge i depuració natural amb col•lectors que condueixen l’aigua al centre de la ciutat.

En cas de grans pluges, existeix una zona inundable que evita desbordaments.

Es construí aquest Parc, majoritàriament durant l’any 2008 i s’inaugurà el diumenge 17 de maig del 2009.

Per a mes detallada informació podeu consultar a una Web de l’Ajuntament que us facilito :

http://lameva.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-joan-reventos_99400214912.html

Com es un lloc rodejat d’escoles, molts professors i/o alumnes aprofitant en els espais de descans de la classes, en fer un àpat o xerrar dels estudis en aquest Parc.

Cal dir que realment no el coneix massa gent d’altres barris de Barcelona.

Us aconsello anar a fer-hi un tom.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La masia de Ca n’Andalet d’Horta a Barcelona

Aquesta masia, la seva histories es caracteritza perquè a passat per moltes mans.

Es troba al carrer Lisboa i Ptge Andalet, 11; és l’actual seu de Barcelona Activa, situada entre els barris del Carmel i de la Clota, Districte d’Horta-Guinardó.

Veiem l’historia de Ca n’Andalet :

  • El 1675, el canonge de la Seu de Barcelona, Jeroni de Francolí, va vendre la masia i les terres a Hermenegild Grasses, per axó la masia se la coneixia per les contrades com can Grasses.
  • Va anar passant de generació en generació de la família Grasses fins al 1831, en què Joaquim Grasses la va vendre a Josep Xinxó, membre d’una família benestant de Barcelona, el qual va refer i adaptar la masia a les seves necessitats.
  • Van morir sense família directa, el 1923, Francesc-Josep Xinxó, i posteriorment , en 1925 la seva esposa Pilar Garcia.
  • La propietat va ser heretada pel fill del masover Pere Bernet.
  • Es va abandonar l’explotació agrícola sobre els anys cinquanta del segle passat, la finca va passar moments crítics per la possibilitat de ser enderrocada.
  • El 1967, un advocat la va posar de lloguer per a vint-i-tres famílies, axó potser va frenar l’enderrocament.
  • Desprès de negociacions, va passar a ser propietat municipal i el 1994 es va inaugurar reformada com a seu de Barcelona Activa, tal com podem veure avui en dia.

Fins als anys cinquanta del segle passat, als terrenys de la masia s’hi conreaven hortalisses i plantes de jardí que es venien al Mercat d’Horta.

Per ho, i el nom de Ca n’Andalet ?  El nom és de qui en va ser masover, Eudald Bernet, més conegut com l’Andalet.

Llegim dades en una Web de l’Ajuntament de Barcelona, sobre aquesta masia :

“De la Masia de Ca n’Andalet ja se’n tenen notícies del segle XVIII. És una casa de tres plantes: la planta baixa estava ocupada pels masovers i s’hi guardaven les eines de conreu; la segona era la planta noble, i a la tercera hi havia les golfes. Ha estat reformada diverses vegades, al segle XIX i al segle XX, i forma part de l’Inventari del patrimoni arquitectònic català.”

Em parlat dels seus propietaris, per ho també la masia abans havia tingut altres noms, com a Can Ventura, Mariner del Coll i Can Grasses.

Actualment esta molt ben conservada i equipada, amb un jardí ben cuidat.

 

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

La casa natal de Josep Puig i Cadafalch, la polémica està servida !

La casa natal de Josep Puig i Cadafalch, està situada en la part antiga de Mataró, concretament en el carrer El Carreró, 39 .

Cartell a peu de la casa natal

Casa antiga del segle XVIII, la fatxada  presenta un acabat amb estuc i  dibuixos geomètrics. L’edifici no és massa gran, amb  planta baixa, i dos pisos amb finestra i balcó. El balcó del primers pis és de forja i amb rajoles.

En la fatxada hi ha un escrit recordant Josep Puig i Cadafalch , instal·lada en 1966, que diu :

“En aquesta casa hi va néixer el 17 d’Octubre de 1867, l’Arquitecte, Historiador  i Arqueòleg en Josep Puig i Cadafalch , President de la Mancomunitat de Catalunya, 1917 – 1923, les Entitats de Mataró en el Centenari.”

Si voleu conèixer àmpliament qui va ser Josep Puig i Cadafalch, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Puig_i_Cadafalch

On esta la polèmica ?, senzillament que des de fa mes d’un any es vol intentar vendre l’edifici.

La Vanguardia feia un article  el 23/10/2016, donant a conèixer mesures des de l’Ajuntament de Mataró per protegir l’edifici, us passo l’enllaç :

http://www.lavanguardia.com/local/maresme/20161023/411242687246/maresme-casa-natal-puig-i-cadafalch.html

I per últim, un article explicatiu de l’historia de com s’ha arribat en aquest punt , article de El diari digital de Mataró i el Maresme ,de 24/10/16, escrit per Manuel Cusachs :

http://www.capgros.com/opinio/que-fer-amb-la-casa-natal-de-puig-i-cadafalch_706220_102.html

Com veiem, la propietat segueix mantenint el cartell …en Venda.

 

Text, Recull de informacions i Fotografies : Ramon Solé

La Porta i el Mur de l’antiga finca “Miralles” de Barcelona

L’industrial Hermenegild Miralles i Anglès, va fer extensiu que volia fer-ça una Finca, al seu amic personal  Eusebi Güell, que a la vegada va fer partícip en la construcció a  l’arquitecte Antoni Gaudí, aquest sols va portar a terme La Porta i el Mur , obre realitzada entre els anys  1901 – 1902.

La casa va ser obra de l’arquitecte Domènec Sugranyes, que recordava a una casa Valenciana.

Com diem,  Gaudí sols intervé en la realització del mur amb una forma ondulada realitzat en trencadís blanc i a sobre amb una reixa de tela metàl·lica amb punxes a la part superior,

i la Porta amb la clàssica creu gaudiniana tridimensional de ferro forjat .

La Porta disposa d’una marquesina per a la protecció contra la pluja sobre la gran portalada de carros, al seu costat hi ha una porta no massa gran d’accés per la gent de reixa de ferro.

A mitat de la dècada dels anys 60 del segle passat, és procedeix a derruir les edificacions de Les Cotxeres,  lloc on és guardaven els tramvies,  a l’any 1968, van ser construïts els edificis que podem veure i dissenyats per l’arquitecte Jose Antonio Coderch de Sentmenat.

Entre els anys 1999 i 2000, el Portal va ser restaurat i es va inaugurar l’escultura dedicada a Antoni Gaudí, feta per l’escultor Joaquim Camps.

Podeu anar a veureu, al Pg. de Manuel Girona, 55-57, de Barcelona

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

La Basílica de Santa Maria de Mataró

La Basílica de Santa Maria és una església situada a la part antiga de Mataró.

Segons estudis fets, molt abans de la Basílica, es creu que deuria haver en el mateix lloc un temple d’origen romà i posteriorment, una església romànica.

Veiem la seva Historia a la llarg del temps :

  • Documentada des de l’any 1054, era possiblement una petita església romànica que perdurà fins a finals del segle XIV, quan hom construí el temple gòtic, substituït posteriorment per l’edifici que ha arribat als nostres dies.
  • Durant el primer quart del segle XVI fou aixecat, al mateix indret, un temple gòtic de tres naus; les obres de dita construcció ja estaven iniciades l’any 1508.
  • L’any 1533, el Consell de la Universitat resolgué fer pintar el retaule major a càrrec del portuguès Pere Nunes.
  • El 1675 s’iniciaren les obres segons projecte del Pare Josep de la Concepció, el “tracista”, substituït el 1675 pel d’Ercole Turelli, arquitecte milanès establert a Barcelona.
  • L’any 1690 s’inicià la construcció del retaule barroc del Roser, obra de l’escultor mataroní Antoni Riera, ajudat en una primera fase per Lluís Bonifaç i després pel seu propi fill, Marià Riera
  • Es va construir allargant per la part de llevant l’espai de l’antiga església del segle XV. adossada a santa Maria, hi ha el conjunt dels Dolors, construït entre el 1698 i el 1708, que inicialment era separat de la parròquia.
  • A partir del 1722 fou decorat pel pintor Antoni Viladomat.
  • Les obres s’interromperen diverses vegades fins que el 1754 s’acabaria d’enllestir tot, amb la construcció del Portal Xic.
  • La façana fou construïda en ple segle XIX (1861-1864) per l’arquitecte Gaietà Simó.
  • El 1864 s’hi afegí la capella del Sagrament, que seria construïda sobre l’antic fossar, projectada per l’arquitecte mataroní Emili Cabanyes i decorada pel pintor Enric Monserdà.
  • Actualment, adossada a santa Maria, hi ha el conjunt dels Dolors, construït entre el 1698 i el 1708, que inicialment era separat de la parròquia. A partir del 1722 fou decorat pel pintor Antoni Viladomat.
  • Durant la Guerra Civil de 1936-1939, El retaule del Roser, junt amb el de sant Nicolau i amb alguns fragments del de Sant Desideri és pràcticament l’única obra que es va salvar de la destrucció.
  • Sobre el principal portal hi ha un monumental orgue construït per Gaietà Estadella el 1927, i restaurat l’any 1974 per Gabriel Blancafort i París i Georges Lhote. ).
  • El 1928 fou elevada a la categoria de basílica menor

Com es veu, l’església de Santa Maria va ser restaurada a finals del segle XIX i novament després de la Guerra Civil espanyola (1936-1939). 

Junt amb l’església s’ha protegit tot un sector del voltant com a entorn.  

A finals del segle XX s’ha restaurat la façana i s’ha rehabilitat l’entorn.

El 23 de gener de 2010 va acollir la beatificació de Josep Samsó i Elias, en la primera beatificació celebrada a Catalunya des del segle XII. El beat està enterrat a la basílica de Santa Maria de Mataró, que també acull les relíquies de les santes Juliana i Semproniana.

La Basílica de Santa Maria està declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

 

Dades documentals : Ajuntament de Mataró

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Creu de Terme de Pedralbes de Barcelona

La seva situació és en l’Avinguda Pedralbes on fa una rotonda o Plaça, al mig esta la Creu de Pedralbes,  forma  confluència amb l’av. de Pedralbes, l’av. d’Esplugues i el carrer del Bisbe Català.

És relativament moderna, va ser alçada l’any 1946, impulsada per la Junta Diocesana d’Acció Catòlica, com a homenatge als centenars de creus de terme destruïdes per les milícies republicanes durant la Guerra Civil.

És una creu monumental de grans dimensions, precedida per una escalinata.  L’autor, va ser el Sr. Lluís Bonet Garí.

El fust és poligonal i el nus o tambor mostra les imatges de:

Sant Oleguer, sant Pacià, el Pare Claret, sant Sever, sant Raimon de Penyafort, sant Cugat, sant Pau, santa Eulàlia i sant Josep Oriol. La creu, floronada, mostra el Crist crucificat a l’anvers i la Mare de Déu amb el Nen al revers.          

Als peus s’hi pot veure l’escut de Barcelona no massa visible.

 

Recull de informació, Text i Fotografies : Ramon Solé