La Rectoria Vella de Sant Celoni i el seu Parc 1ª Part #

La Rectoria Vella podeu anar-hi pel costat de la Riera de Pertegas a peu fent un passeig, o amb vehicle fins l’entrada pel passeig de la Rectoria vella.

La Rectoria Vella de Sant Celoni, és un exemplar de casal gòtic civil català del s. XV, estructurat a l’entorn d’un pati central.

No hi ha gaire documentació que hi faci referència,

no obstant us faig una mica de la seva historia  :

  • El rector de Sant Martí de Pertegàs, Ferrer Despujol, va fer construir el casal aproximadament entre 1413 i 1432.
  • Durant mes de quatre-cents anys ,va ser l’habitatge del rector i dels sacerdots de Sant Martí de Pertegàs des de la seva construcció fins el 1850. (El rector i la comunitat religiosa es van traslladar a la nova rectoria, adossada a l’església parroquial de Sant Martí.)
  • L’edifici quedà deshabitat i s’anà deteriorant, fins que mossèn Josep Bové va adquirir-lo a principi del segle passat i fen reformes de consolidació, la va convertir en una  casa de colònies d’estiueig, moltes famílies de Barcelona hi anaven a passar l’estiu.
  • El 1951 la Rectoria Vella passà a ser propietat dels germans de La Salle de la Bonanova, que la utilitzaren com a casa de colònies fins que el 1975, que l’adquirí l’Ajuntament de Sant Celoni.
  • En 1982 es va portar a terme una destacada restauració, dirigida per Sr. Ros de Ramis, que afectà les façanes i coberta.
  • La resta de l’edifici es rehabilità mitjançant una escola taller entre 1988 i 1992, d’acord amb el projecte de l’arquitecte Agustí Portales.
  • Actualment, és la seu de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Sant Celoni. A la planta baixa s’hi fan exposicions temporals i al primer pis hi ha el Centre de Documentació de Sant Celoni i el Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

El Parc de la Rectoria Vella 

No és massa gran, per ho, hi ha una  varietat important d’arbres.

Dins del mateix Parc, hi ha l’edifici de la Rectoria Vella,  l’església de Sant Martí de Pertegàs -parròquia de la vila dels segles XI.

Aquest Parc – jardí és ample i ben cuidat, i disposa d’una gran varietat de plantes

i d’arbres, algunes exòtiques com l’arbre de l’amor, un arbret petit que hi ha entrant a mà esquerra, amb unes fulles en forma de cor molt arrodonides.

Per ho, el mes destacat son cedres, mèlies, troanes, castanyers, xiprers, moreres, plàtans, lledoners, el pi pinyoner, entre altres.

Les mèlies, a banda i banda del camí que ens porta a la Rectoria Vella i el xiprer de l’ermita de Sant Martí de Pertegàs, destaca per la seva alçària i majestuositat.

Es pot contemplar obres de diferents autors en llocs estratègics d’aquest Parc.

Aqui teniu un lloc mes a visitar. !

 

Informació i dades treta de l’Ajuntament de Sant Celoni

Text i Fotografies : Ramon Solé

De vegades cal mirar a munt, i poder veureu : Finestres i balconades !

El passat dia 16 de Novembre de 2017, us comentava que amb la vida que tenim, acostumem anar de pressa d’un costat al altra de la ciutat o poble, mirar a la dreta o l’esquerra, vigilar els semàfors per mirar de passar o passar igualment que tinguem vermell o verd, el important es corra i arribar el mes aviat possible al nostra objectiu o destí.

Per ho !, es que… ja no mireu per sobre? Pues crec que ens cal fer un STOP a la nostra vida…

Podria ser que ens perdem veure i conèixer Finestres i Balconades antigues que es troben sobre de la nostra vista.

En les ciutats i pobles, en  els seus carrers de la zona o barriada antiga, si mireu cap a dalt, podreu visualitzar i gaudir de Finestres i Balconades.  

Avui em fet un tom per Granollers :

Situem-nos en la part antiga d’aquesta ciutat, concretament en el carrer de Sant Roc, en el nº 6, on trobem una antiga casa amb dues finestres una amb unes petites columnes i l’ altra en un pis superior.

Seguim mirant per de munt i abans d’arribar a un trencall de la Plaça de la Porxada, hi ha una finestra també molt antiga.

A prop de la plaça de l’Oli, hi trobarem dos cases que pràcticament totes les finestres

o balconades son prou interessants.

En varies edificacions restants al carrer hi veurem en cara alguna finestra significativa.

o similar

O tot el conjunt, com  la Casa Clapés (1907, Plaça de la Porxada, 14) | Construïda el segle XVII.

En la plaça de la Porxada, descobrim un casa vermella amb unes finestres i balconades molt interessants,

amb  cantonada al carrer Portalet.

Per últim en el carrer Antoni Espí i Grau, en l’edifici  on es la seu de la Biblioteca de can Pedrals i sota d’un balco, descobrim un relleu d’una cara.

Mireu de ser vosaltres, el que mireu cap en dalt, per descobrir detalls que passem i no veiem !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Parc de Pompeu Fabra de Cardedeu

El passat dia 10 de desembre us vaig fer un article sobre el Parc de Els Pinetons de Cardedeu, avui serà l’altre de important que disposa el municipi, i que està un front de l’altra separats per la Riera.

Aquest Parc de Pompeu Fabra, està en  l’Avinguda Montells i  l’Avinguda de l’Onze de Setembre.

Des del poble hi ha cartells per anar  els Parcs Municipals de Els Pinetons i Pompeu Fabra.

El parc de Pompeu Fabra compta amb una diversitat d’espècies d’arbres destacables, ja que va ser gràcies a l’aportació de veïns i de diversos vivers del municipi, com avets, alzines, pins, roures , desmais…entre altres.

Disposa, d’una zona per fer pin nic, amb taules i bancs de fusta ( no es pot fer foc),

jocs per a nens, fonts, ponts per passar un petit torrent

i compta amb una pista doble poliesportiva coberta.

Es un lloc ideal on l’escoles portent d’excursió a la tardor i poder veure la petita natura, com diferents tipus de fulles, ocells…

En la Pista poliesportiva, s’apleguen tot tipus d’activitats esportives així com, de lúdiques.

En un angle del Parc hi ha el monument al 11 de setembre.

Bon lloc per passar-hi tant el mati com bona part del dia

i punt de partida d’excursions per les rodalies de Cardedeu.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Frase de cada mes, un motiu per anar-ho a llegir

Frase de Juliol – 2017

Un veí de Barcelona, concretament de la Gran Via, 657, escriu cada mes durant l’any en la seva façana,  unes frases dirigides a tots i totes o especialment, per qui pot interessar i a la vegada, fer-li motivar a una meditació.

Vacances d’Agost – 2017

Crec que deu de ser una persona molt reflexiva i vol que la multitud de gent que circula per la zona, s’adoni que hi ha una persona en aquest edifici,  que creu d’una forma explicita amb la petició d’un objectiu, en el que cada mes expressa pel be de molta gent…

Frase de Setembre de 2017

Des del Blog, i sense conèixer si és home o dona, l’animo a seguir amb les seves frases mensuals, que per ha molts motiva una vegada al mes anar-hi a llegir-ho.

Frase de Desembres de 2017

Continuarà… !

 

Fotografies : Fidel Rodríguez

Text : Ramon Solé

 

La Casa Pratginestós de Llinars del Vallès, tot un conjunt d’Art !

La casa coneguda com Pratginestós, esta situada en les cantonades del carrer Cervantes nº 18, amb el carrer Jacint Verdaguer  nº 18 i Passatge Cervantes de Llinars del Vallès.

Casualment vaig passar per aquests carrers i em vaig quedat amb la boca oberta, a l’anar a fer alguna fotografia…

va arribar l’amo d’aquesta casa i em va dir : “…Faci , faci fotografies no hi ha cap problema …”

Em vaig preguntar, com podríem qualificar aquesta casa o el gran treball decoratiu que te…? :

Realment, es una obra feta amb molta i gran paciència, en el transcurs d’uns 25 anys,

que s’ha volgut plasmar molts llocs de Llinars, Granollers, rodalies i altres que l’autor i amo de la casa, ha volgut fer present.

    

Si aneu contemplant i sense presa des del carrer cadareu en cada reco, admirats de totes les imatges i detalls fets de forma artesanal i manual.

La imaginació, la preparació i l’elaboració han sigut molt ven executats durant aquests anys de treball.

Que cal destacar ?, pues tot … el rellotge de sol, Sant Jordi, una gran papallona, la situació d’objectes, un pou, imatges dels llocs de Llinars i altres, que ja no existeixen com “la Miranda” edifici que hem fet uns reportatge fa pocs dies.

Els materials utilitzats son :

ceràmiques de diferent tipus i colors, petits còdols rodons, pedruscall, vidres de colors, pastes adhesives acolorides, pedra volcànica, llosa ceràmica marró, entre altres.

Per a mes informació, podeu consultar a :

https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-8183-cat-casa_pratginestys.htm

Des del blog, felicitem i animem a seguir plasmant tot allò que aquest senyor, vol gràcies a la seva imaginació.

 

Encara hi ha llocs a la casa per fer hi i molt aquesta obra que cal continuar i acabar !

Fent la decoració actualment.

Per últim dir que NO es pot entrar dins de la casa ni el recinte.

  

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Masia de can Piteu de Barcelona

Can Piteu és una masia al districte d’Horta-Guinardó de Barcelona, no es massa gran i està datada la seva construcció en el segle XVIII.

És troba situada al carrer Natzaret, 67-81,

damunt d’un turó des d’on es té una àmplia panoràmica de la vall i de Sant Genís dels Agudells.

Destaquen unes grans arcades en un mur de contenció on han crescut uns arbres amb formes adaptades a l’espai que han trobat.

Es van fer obres a la finca modernitzant aquesta Masia i amb un nou edifici modern, per destinar-ho a una Residencia per la tercera edat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era… i com és la Font de Can Torrents de Gelida


La Font de can Torrents i la seva àrea forestal d’estada amb barbacoes, està a peu de la carretera C-243b, de Martorell a Sant Sadurní, a prop del quilòmetre 9,300.

La masia de Can Torrents de les Oliveres, dona nom tant al paratge com a la Font, antigament se la coneixia com, mas Pere Llobet ses Oliveres, podria ser que tingues una important extensió d’oliveres, ara poques en queden.

A principis del segle passat, La Font de can Torrents, era una de les mes destacades de Gelida, no tan sols s’anava per recollir i / o beure la seva apreciada aigua, sino també, per fer fontades amb tota la família, passar el matí o fins i tot el dia dinant allí mateix.

L’aigua abundant d’aquesta Font, per medi d’un canaló, donava a una bassa de rec, també antigament, era on els masovers de la finca anaven a rentar-hi la roba.

Les feixes del costat de la font, eren una zona dedicada al conreu, tomaqueres, patates i altres verdures de temporada, on avui esta l´àrea forestal d’estada.

A mitjans del segle passat es va decidir tapar la bassa, formant així una explanada, on es posaven taules i cadires del Bar- Berenador.

Anys mes tard, es van instal·lar un petit berenador on havien sigut els conreus i la construcció de varies barbacoes fitxes.

Concretament, aquesta zona de lleure va ser construïda l’any 1987 i inaugurada el dia 10 de gener del 1988, disposa en l’actualitat d’11 barbacoes, 15 taules amb seients de fusta, distribuïdes en l’espai a diferent nivell, disposa també de lavabos i d’un petit bar.

Actualment, La Font de can Torrents, queda com si fora una terrassa enlairada a un nivell respecte la carretera, protegida per una barana de ferro, i unes escales per accedir-hi.

En cada costat de la font te adossats uns seients de pedra molt antics.

De fet la font disposa de dos sortides d’aigua, una de ferro i l’altre de plàstic, mala oradament, donat la sequera que patim, molta part de l’any no hi surt aigua en cap dels tubs, l’aigua sobrant aniria a parar a una pica quadrada.

Continua sent on lloc d’estada i poder fer pin nic; en èpoques d’alt rics d’Incendi forestal, no funcionen.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Capella de Sant Corneli i Sant Cebrià de Cardedeu

Al centre de Cardedeu trobareu una de les Capelles més antigues i emblemàtiques, esta situada en la Plaça de Sant Corneli, darrera mateix de l’Església de Santa Maria. 

Per les rodalies veureu, carrers estrets, i dues cases molt antigues amb detalls que us faran sentir que esteu cents d’anys en rere.

 

Aquesta Capella és de petites dimensions, té el seu origen en època pre-romànica, i en conserva la forma de la planta i els basaments dels murs. 

De fet, la Capella esta formada per una planta d’una nau, orientada a ponent, amb una interessant finestra a la testera.

Té el portal d’arc de punt fet amb dovelles petites, però sembla que abans hi havia un portal de llinda plana, del que en queden pocs detalls.

Detall en una casa propera

La seva petita i senzilla historia :

  • Des del segle XII existia una confraria que tenia seu a la capella; segons consta la primera donació de terres pels beneficiats de la confraria és de 1138.
  • Des del 1409 va dependre del Monestir de monges de Montalegre.
  • A principis del segle XIX s’hi feien els consells municipals.
  • L’any 1870 va ser desamortitzada i va passar a ser propietat municipal.
  • Tot i així, el culte es va conservar fins el 1920, quan va ser abandonada per les monges.
  • Des de llavors, les funcions de la capella han estat moltes,una d’elles i curiosa, com la de presó preventiva fins que l’any 1950.
  • Poc desprès, va tornar al culte el 16-9-1954.
  • Mes tard, en el 1971 va servir com local de l’Agrupació Coral Cardedeuenca, que la va restaurar, lloc on assajava l’entitat coral.
  • El 1992, la capella va ser aïllada de construccions antigues que estaven adossades als murs laterals i es va convertir en el centre d’una nova plaça.
  • Actualment la capella és un espai dedicat a exposicions d’art contemporani i altres de temàtica local.

 

Aquesta Capella està dedicada a Sant Corneli i Sant Cebrià, i protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Ajuntament de Les Franqueses, un edifici singular

L’Ajuntament de Les Franqueses, esta situat en la Ctra. N-152, km 31,5, de Corró d’Avall de Les Franqueses del Vallès.

La situació fora del nucli de població respon a la recerca d’un punt neutral, que resulti còmode als quatre pobles que formen el terme municipal, Llerona, Corró d’Amunt i Corró d’Avall.

L’edifici es va acabar l’any 1912, el seu arquitecte va ser Albert Joan Torner. Es d’estil arquitectònic : Modernisme – Modernisme català.

L’edifici, abans estava dividit en :

  • escola de noies a l’esquerra, l’Ajuntament al mig i l’escola de nois a la dreta.
  • Posteriorment, es va dividir per edats, els petits a un cantó i els grans a l’altre cantó.

En l’actualitat, tot l’edifici forma part de les dependències de l’Ajuntament, ara hi han espais culturals, correus, el jutjat, al cantó dels nois hi han les oficines de Les Franqueses.

En les parts laterals hi ha aparcament per vehicles del servei municipal.

Us descric, una llegenda de Les Franqueses :

“Conta la tradició que una virreina de Barcelona transitava pel camí antic de Granollers i que, en arribar a la sagrera de Corró d’Avall, prop de l’església, va donar a llum un infant. Els veïns la van acollir “amb tota franquesa” i la van auxiliar. La virreina, agraïda, va concedir als nats dintre del terme municipal el dret de dir-se “fills de Barcelona”. En commemoració d’aquesta gràcia, es va instal·lar un pedró a la plaça, amb l’escut de Barcelona i el nom de les Franqueses inscrit a sota.”

Us passo un enllaç per poder veure unes fotografies de com és l’interior d’aquest Ajuntament :

https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/Home/catalunya—comarques/valls-oriental/les-franqueses-del-valls/ajuntament-i-escoles-de-les-franqueses/ajuntament-de-les-franqueses—interior

En la plaça de l’Ajuntament, és troba un monument dedicat als homes i dones treballadors del Municipi i pobles que el formen.

Ajuntament de les Franqueses del Vallès és una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre Mateu i “La Miranda” de Llinars del Vallés, sols queda el record

Avui us passo un article d’una obra possiblement dissenyada per Antoni Gaudi i portada a terme per Francesc Berenguer a Llinars del Vallès, no hi ha documentació que ho acrediti.

Es va construir  dins de la Finca coneguda per Torre Mateu, va consistir en una construcció d’una torre d’estil modernista. On apart de veure per alçada tot Llinars, hi havia llocs per reunió o sales d’estar, dedicada a la dona del propietari.                              

Efectivament, l’industrial barceloní Damià Mateu i Bisa, a l’any 1906 va encarregar a Antoni Gaudí la construcció de la Miranda a un dels extrems de la seva finca, amb la col·laboració de Francesc Berenguer, que ja havia treballat amb altres ocasions amb Gaudi.

Es situava en el angle sud est de la casa familiar dels Mateu, junt a la riera Giola  (Riera de Llinars) que travessa de nord a sud el poble de Llinars del Vallès.

La Miranda va ser durant molts anys el lloc on les senyores es reunien amb la senyora de Mateu.

D’un retall del diari, El Noticiero de España, podem llegir :

“El Noticiero de España. 11 de marzo de 1939

Fotografía de la Torre “La Miranda” de Llinars del Vallès tomada pocos días después del combate que tuvo lugar en esa localidad durante la Guerra Civil española. Las explosiones produjeron graves daños a muchos edificios, entre ellos esta construcción modernista, cuyo estado queda evidenciado en la imagen. “

Fotografia de : El Noticiero de España 11 de marzo de 1939

fins que l’any 1939, un cop acabada la Guerra Civil, Miquel Mateu, fill de Damià Mateu, va ser nomenat alcalde de Barcelona, i la seva família va abandonar la casa de Llinars per traslladar-se a Peralada, on són propietaris del castell.

La finca va estar abandonada durant vint-i-tres anys, fins que malauradament el 1962 va ser enderrocada per a construir-hi pisos.

Si voleu mes detallada informació podeu consultar a :

https://es.wikipedia.org/wiki/Torre_Mateu

Us passo també, un article sobre “La Miranda”, fet per Higini Herrero, crec que és molt interessant :

https://www.higiniherrero.cat/2017/01/05/patrimoni-daqui-la-miranda-de-gaudi/

Torre Mateu i “La Miranda” de Llinars del Vallés, sols queda el record !

Porta Park Guell de la Torre Mateu – La Miranda

 

 

Avui em pogut reproduir “La Miranda”, gràcies a Fotografies i Postals Antigues.

Recull de dades i Text : Ramon Solé