Es pot arribar a la Font de la Budellera per diferents llocs, des del barri de Vallvidrera, a ven agafat els FFCC. i pujant pel funicular, en els medis que pujant al Parc d’Atraccions, amb vehicle propi i per diferent camins de Collserola, en tot cas està molt ven indicada per medi de nombrosos cartells.
La Font de la Budellera de Vallvidrera, és la mes coneguda i popular de Collserola. L’aigua surt per la boca del relleu d’una cara encastada a una gran paret de pedra vista, de fet prové d’una mina que en un lateral hi ha la porta metàl·lica d’accés a l’interior.
El projecte d’aquesta Font fou encarregada per l’Ajuntament de Barcelona, qui era el propietari d’aquesta part de bosc de Collserola a principis del segle passat, a l’arquitecte i paisatgista francès, Jean Claude Nicolas Forestier, qui va fer un disseny bastant similar del que es pot veure avui en dia.
Bàsicament, ha tingut tres actuacions importants:
- L’obra de la seva construcció en el 1918.
- El 1988 va ser restaurada tal com la veiem avui en dia.
- I, la tardor del 2007, va ser arranjada degut als greus desperfectes per culpa de les importants pluges de la tardor de l’any anterior.
Aquesta Font esta dins d’un gran cobert, i per les columnes estan recobertes de vegetació sobre tot a l’estiu.
L’aigua brolla de la boca d’una cara en relleu encastada a la paret, a pesar que es troba molt deteriorada pel transcurs del temps, podem apreciar la fisonomia i si us fixeu be, veureu que sobre del broc hi ha un allargat bigoti;
també la petita vegetació que en certes èpoques es forma sota del broc, us podria semblar que es tractaria d’una llarga barba.
Arxiu Rasola- Any 2007
En cada costat disposa d’uns seients de pedra i front seu també.
Arxiu Rasola – Any 2007
Fora del cobert hi ha una taula rodona de pedra i mes seients, i una discreta Font d’aigua de xarxa.
L‘aigua de la Font de la Budellera, va a parar a una pica semi rodona enreixada, d’allí passa per un canaló soterrat i a una bassa en la part inferior; 
en la terrassa de mes avall, disposa d’una renglera d’escales amples i ben conservades on l’aigua canalitzada circula pel mig, al final va al torrent de La Budellera i a desembocar a la riera de Vallvidrera.
Sobre l’origen del Topònim hi ha versions diferents :
- Una el relaciona amb les propietats medicinals de l’aigua per prevenir i curar els mals d’estomac.
- L’altra versió, fa referència que a mitjans del segle XIX, que hi havia una casa al peu de la Font on es fabricaven cordes per guitarres que estaven fetes de budells d’animals.
Era una Font que durant el segle passat es feia cua des de primera hora del matí de dilluns a diumenge, per agafar aigua amb garrafes; actualment, encara hi ha gent que confia de la seva puresa i qualitat de l’aigua que surt de la Font, a pesar que no s’aconsella beure.
Hi ha una vegetació molt diversa per les rodalies de La Font de la Budellera, predominant el bosc d’alzina amb exemplars molt antics.
Text i Fotografies de l’arxiu Rasola : Ramon Solé
Fotografies actuals : Araceli Peix i Ramon Badia
Terra, aigua i racons 