La masia de cal l’Arnó, de Sant Martí de Provençals a Barcelona

La masia de cal l’Arnó esta situada a prop de la parròquia de Sant Martí de Provençals, de fet dins del conjunt del Parc de Sant Martí.

És una masia del segle XVII, de planta baixa i un pis amb coberta a doble vessant,  és de senzilla construcció, amb les façanes arrebossades i emblanquinades.

Un dels portals és quadrat i l’altre és d’arc de mig punt dovellat. Cal destacar el finestral gòtic, es creu que no es propi de la masia, segurament tret d’una església o masia molt més antiga. Les façanes laterals són llises, en la part baixa hi ha algunes finestres molt petites.

El nom d’Arnó correspon el que  fora l’últim propietari que hi visqué. No obstant l’últim masover, va treballar les terres fins a l’any 1982, les verdures i fruites les portava a vendre al mercat del Clot. Durant molts anys aquestes terres les regava l’aigua del Rec Comtal.

A prop, tenim l’Església de Sant Martí i la Rectoria i les dues masies  can Cadena i can Planas.

Fotografia de Ramon Solà

L’any 1982 l’Ajuntament de Barcelona va comprar la masia i els terrenys, va estar fins el 2005 en un estat de total abandó, tal com podem veure en una fotografia realitzada el Gener/2005 per el Sr. Ramon Solà,  fins que es va refer la masia i actualment cal l’Arnó és la seu d’una ludoteca municipal pel Barri.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografia del 2005 : Ramon Solà

 

El Clavell d’Aire, sols en respirar es viu ?

El Clavell de l’Aire o Clavell de Moro, de fet no es originari del nostra país, creix penjat dels arbres i roques prop del nivell del mar, son originaries de Brasil, Uruguai, Equador i Argentina prioritàriament.

Aquesta planta que, com el seu nom indica, aparentment i físicament, viu sols de l’aire…?

No és exactament així,  no necessita endinsar les arrels a la terra, axo es cert, les utilitza per subjectar-se a un tronc o qualsevol medi que la natura o nosaltres li facilitem.

Per a alimentar-se, pren l’aigua de la pluja, de la humitat o de la boira, i els nutrients els absorbeix a través de les fulles. Te una amplia varietat de tipus diferents de clavells de l’aire, és calcula amb mes de 70 tipus, per tant la flor que surt, te diferents colors, tirant a tonalitats fosques.

Cal tenir cura d’un fred o gelades fortes i prolongades, a les hores ven segur la planta moriria.

Jo de petit mirava com estaven aquests Clavells de l’Aire en els balcons, la terrassa o les finestres de les masies o cases de Vilassar de Dalt, on jo anava cada estiu a estiuejava, i em preguntava com podien viure tot penjats…

Per ha mes informació, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Clavell_de_vent

 

 

Recull de dades, text i Fotografies : Ramon Solé

Santuari de Lourdes d’Arenys de Munt, casi un segle des de la seva construcció

Al Santuari de Lourdes d’Arenys de Munt, és conegut com el Santuari de Lourdes de Sobirans, un lloc entre la devoció i el plaer per menjar, aquest Santuari te la reproducció de la gruta del santuari de Lorda o Lourdes de França.

Sobirans és un barri sobre tot de masies i cases disperses amb camps i conreus, situat a la part alta del municipi d’Arenys de Munt, es troba a la vall que conformen el turó de ca l’Amar i Collsacreu.

A Sobirans hi neix la riera d’Arenys de Munt, aquesta és coneguda arreu per les seves fortes i dramàtiques “rierades” tant a Arenys de Munt com, sobre tot, Arenys de Mar.

Ens podríem preguntar, el perquè d’una cova com la del santuari de Lourdes de França ?

Cova del Santuari de frança

La història s’inicia quan el 1922 dues persones de la vila, després d’haver fet el pelegrinatge a Lourdes a França, van voler difondre aquella devoció i sentiments, a la gent d’Arenys de Munt i rodalies donant a conèixer dades, postals de la verge francesa, entre altres.

Una vegada recollits diners van poder sufragar una imatge del santuari francès, una vegada a Arenys de Munt, va ser ofrenada a la parròquia el 15 de juliol d’aquell mateix any.

A les hores, l’idea era trobar un lloc per fer una cova similar a la francesa, van aconseguir que una veïna del poble, dones de la seva propietat 600 m2 de terreny, començant immediatament les obres de la Cova per la Verge.

Va ser inaugurat el 21 d’abril del 1924.

Si mireu detalladament les fotografies antigues, veureu que a la llarg dels anys ha tingut diverses transformacions, com :

  • Va ser enderrocada la font de tres brocs.
  • La cova inicialment va ser feta de rocs.
  • Desprès, es van cobrir donant un aspecte, mes de cova.
  • Es va protegir amb una balla l’entrada a la cova.
  • La campana també ha esta reubicada varies vegades.

La imatge actual de la Verge és de pedra, del any 1981.

Els voltants del santuari van estar habilitats com a zona d’esbarjo i per a menjars a l’aire lliure amb taules, bancs, fonts i barbacoes,

Nova font

també hi ha un restaurant amb bona fama culinària i un ampli aparcament.

Per anar-hi és molt senzill, si sortiu de l’ajuntament d’Arenys de Munt, seguiu la rambla de Francesc Masia cap a munt, us caldrà traspassar amb compta la carretera BV-5031, i front mateix seguir la carretera direcció al Santuari, anireu paral·lels a la riera de Subirans, no te cap pèrdua.

Curios Pou proper al Santuari

 

Text i recull de Fotografies antigues (postals) : Ramon Solé

Fotografies actuals : Dora Salvador

Mas de Melons i el Pou de la Figuera

Mas de Molons, és una zona propera a la ciutat de Lleida a uns 20 kilòmetres, a prop de la Autopista AP 2, i la carretera que voreja aquesta zona es la LV 7021 i també, es pot arribar per la C233. A banda de Lleida, els Pobles propers son : El Cogul, Aspa i Castelldans.

És un  espai agrícola dels secans de la Plana de Lleida de 1431 ha. Alberga la principal població de ganga de Catalunya, tot i que també trobem altres espècies d’ocells estèpics com el torlit, el sisó, com la ganga, (aus estepàries per excel·lència), el gaig blau, la terrerola rogenca, xoriguer cendrós… entre altres. Aquestes aus troben el seu hàbitat ideal en el conglomerat de guarets, erms, conreus d’ordi, oliveres i ametllers que els ofereix aquest gran espai.

Disposa de diversos camins, prioritàriament son de terra, per entrar cal anar a l’aparcament on està el Centre d’informació de Mas de Melons.

El Pou de la Figuera, és localitzat a peu de camí, i a prop de la masia, el seu costat hi ha la Figuera, la seva finalitat és l’emmagatzematge de l’aigua. Va ser construït a base de pedra seca, l’obertura de forma circular superior tenia antigament una porteta per accedir-hi i resguardar l’aigua.

A mesura que es baixa cap el seu interior, presenta un costat amb aresta, a partir del qual s’inicia una mena de volta que s’allarga fins mes enllà del camí.

És justament aquesta divergència entre la forma circular d’obertura i la forma de volta a la part interior, el que el fa singular sobre altres pous.

Cal dir que està ubicat en un punt estratègic, a mig camí de les dues masies principals del terme, de manera que devia de ser un lloc força freqüentat per pagesos i ramaders de la zona.

També, hi ha alguna bassa natural, en un estiu sec,

el mes segur tant les Basses com el Pou de la Figuera, els trobarem sense aigua.

Tota la zona de Mas de Melons està declarada Reserva Natural Parcial i que cal respectar tot les indicacions que hi ha.

Per a mes dades podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Secans_de_Mas_de_Melons-Alf%C3%A9s

Curiosament, hi ha un lloc, on trepitjaven el raïm en unes piques fetes de pedra viva, per fer un bon vi de teula, des d’aquest lloc el portaven al celler.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Solvador

 

L’Historia de la masia de can Perpunter, on actualment és la Casa de la Vila de Sant Antoni de Vilamajor

La masia té el carenat paral•lel a la façana principal, una característica de les masies del segle XVII, una masia que no és va dedicar plenament a tasques agrícoles o ramaderes, sinó altres activitats, la principal de ferrer, és podria dir que era una cases de poble.

La família Perpunter eren una nissaga de ferrers que duien una vida benestant i gent destacable en la societat del poble en aquells temps.

Sant Antoni de Vilamajor era una cruïlla de camins amb una intensa vida comercial gràcies al transport dels productes de muntanya.

Aquesta masia es convertí en punt de parada, de repòs i lloc on arreglar els mitjans de transports com els carros i ferrar els cavalls, mules i ases. Quan necessitaven canviar les ferradures ho feien al ferrer de Can Perpunter.

La primera referència data del 1647, podem veure una inscripció a dalt d’una de les antigues portes d’entrada a la casa. Durant aquest període és quan hi vivia la família Perpunter. Miquel Perpunter, l’hereu, assolí càrrecs d’importància dins de l’administració local, essent batlle l’any 1658.

La família formà part del govern fins l’any 1730, exercint diferents càrrecs, entre els quals cal destacar el de Síndic de Vilamajor i membre de les corts catalanes com a representant del braç reial (popular) en la persona de Josep Perpunter.

La masia a l’agost de l’any 1988 es va inaugurar com a Casa de la Vila, després d’unes obres de rehabilitació, tot respectant l’aspecte exterior i conservant l’estructura interior. Edificació formada per planta baixa i dos pisos i edifici annex. Disposa d’ascensor.

A la planta baixa s’hi troba la Sala de Plens i la recepció de l’Ajuntament. Al primer pis hi trobem la secretaria, intervenció, alcaldia i regidories. Al segon pis, els serveis tècnics. L’edifici annex acull l’arxiu. A la part posterior, disposa d’un aparcament per a vehicles.

 

Dades històriques : Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Els Horts amagats del barri de Sant Genis dels Agudells de Barcelona

En un passeig pel barri de Sant Genis dels Agudells, quan estava a l’altura de l’antiga entrada de mas Piteu, vaig agafar una camí de terra a ma esquerra, que porta a can Soler directament.

Tot just havia iniciat aquesta camí, vaig veure un camí que entrada a un bosc a l’esquerra, on havia un cartell i diversa informació, com qui son,

posa : “ Hortelanos en Acción – En favor de la Fauna y la Flora – Barrio de Sant Genis.”

En una cartell mes petit, “una campanya per recollir i fer neteja de l’entorn, dins d’una campanya a nivell europeu”, realitzada el dia 13/05/17.

La curiositat em va fer entrar un tros i vaig comprendre que era com uns horts amagats entre un bosc d’arbres joves i arbres fruites…

Donat que estàvem a finals d’agost feia molta calor, tot estava ven sec i sobre tot aquests horts tenien un problema bàsic, no disposen d’aigua, cal portar-la o recollir-la quan plou per regar.

En pocs espais vaig trobar alguna verdura cultivada que feia pena…

És com una parcel·lació mig amagada entre els arbres i en alguns disposen d’una barraca, per guarda material o fer estada diürna.

Segons em va indicar un home del barri : “… fa  mes 12 anys que cultiven aquest terrenys o cultivaven, sobre tot verdures i algo de fruita, per ho amb el temps, molts ho ha deixat de fer, la majoria son gent gran jubilada o en atur i que viuen en el barri de Sant Genis…”

Vaig mirar des de Google maps, per veure des d’altura i com fa temps que és va enregistrar, per tindre una idea mes exacta de la seva extensió.

Com podeu veure, esta delimitat per la carretera de l’Arrabassada i paral·lelament amb els terreny de la Residencia de gent gran de can Piteu i en un costat, per can Soler i per l’altra el carrer de Nazaret;

cal dir que en el numero 45 d’aquest carrer, hi ha també, una entrada per anar aquests horts.

Un lloc ven curiós de fer-hi horts urbans i que no son legals… !

Us passo un article de La Vanguardia que parla d’aquests horts i barraques que hi ha a prop o dins del Parc de Collserola :

http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160304/40181322172/chabolismo-de-fin-de-semana.html

Vaig allunyar-me per seguir fent aquell passeig inicial pel Barri de Sant Genis.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Masia de Can Verdaguer de Nou Barris a Barcelona

De la masia de can Verdaguer, és sap que data del segle XVI, no obstant es creu que es fruit de les reformes fetes  d’ un antic mas del segle XIV.

Els primers amos de can Verdaguer, va ser la família de Berenguer Verdaguer i, segons sembla, va ser reconstruïda després de la Guerra de Successió, l’any 1714.

Entre els anys 1858 i 1931 s’hi van realitzar mes reformes que configurat l’estructura actual del mas.

Els últims masovers van ser la família Samsó, que cultivava farratge per al bestiar i productes dels seus camps que rodejaven la masia, principalment verdures, la masia estava en un lloc privilegiat disposava de molta aigua dels torrents propers que baixaven l’aigua de la muntanya de Collserola, per tant eren terres molt fèrtils, el productes els venien principalment al Mercat de Sant Andreu.

Va funcionar com a masia fins al 1987, poc a poc les terres properes a can Verdaguer, s’anaven poblant d’habitatges i de carrers i es va quedar sense terreny pel cultiu.

L’Ajuntament va adquirir can Verdaguer que estava en un estat lamentable per l’abandó, durant l’any 2006, per convertir-la en un equipament per al barri, com a Centre Cívic.

Bar – Centre Cívic

L’equipament es va inaugurar el març del 2013, i destacarem les següents dades de can Verdaguer :

  • És actualment el Centre Cívic del Barri.
  • Disposa de 1.000 metres quadrats dividits en tres plantes.
  • L’edifici esta totalment adaptat.
  • S’ha conservat els seus dos rellotges de sol, un a la part dreta de la façana principal, per sobre del portal d’arc de mig punt adovellat. 
  • L’altre, en una façana lateral, al costat d’on avui dia trobem la terrassa de la cafeteria del centre cívic.
  • Us passo un enllaç d’un blog, sobre a aquets rellotges de sol , com veureu te aquesta especialitat :

http://elsoldelera.blogspot.com.es/2012/07/els-rellotges-de-sol-de-can-verdaguer.html 

  • També, curiosament hi ha l’antiga premsa de vi, que es pot veure situada en un pati que dona a l’exterior de l’edifici.
  • En la part de darrera esta situada una palmera, que és considera la més alta de Barcelona i de la Península, amb 27 metres d’altura i mes de 110 anys de vida.

  • Va ser el darrer mas en actiu de Barcelona.

Si no coneixeu can Verdaguer, està situat al barri de Porta, a la cantonada entre el carrer Cases Amigo amb l’avinguda Rio de Janeiro i el carrer Piferrer.

 

 

Informació extreta de l’Ajuntament de Barcelona

Text, recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

L’historia de l’antic Convent de Sant Agustí vell de Barcelona

El convent de Sant Agustí vell, és d’estil Gòtic, situat entre la plaça de l’Acadèmia, carrer Tantarantana  i el carrer Comerç de Barcelona.

Veiem cronològicament, la seva llarga historia :

  • Any 1309, el monjos agustins és varen establir a prop on ara es el carrer de Comerç, en un terrenys propietat de senyor Jaume Basset en cessió als monjos.
  • Any 1340, comença la construcció de l’Edifici.
  • Any 1393, fundació d’un nou convent, en aquest cas a la ciutat d’Igualada
  • Entre 1473 i 1478 es va construir el claustre major.
  • En el 1529 els agustins participaren atenent els malalts de la pesta i van perdre set per aquesta malaltia set monjos.
  • Des de 1580 a 1589, es va construir el claustre menor.
  • En 1714 van malmetre el convent durant el setge de Barcelona
  • L’any 1716 , Felip V el va fer enderrocar per tal d’aixecar la Ciutadella.
  • Per aquesta causa, la comunitat és va traslladar prop del carrer Hospital en un altre convent, conegut com Sant Agustí Nou.
  • L’any 1720 s’instal·la a l’espai del convent l’Acadèmia de Matemàtiques, destinada especialment a la formació d’enginyers militars.
  • Entre 1738-1748, Pere Bertran, va portar a terme una reconstrucció de l’espai on havia estat el convent vell.
  • Un breu temps és va instal·lar un forn de pa.
  • A partir de l’any 1750 és va fer servir com a caserna militar.
  • Al 1835, el què quedava de convent es va incendiar.
  • Durant la guerra civil espanyola, va tornar a ser atacat, essent incendiat de nou i saquejat i posteriorment essent ocupat pel sindicat d’Arts Gràfiques de Barcelona.
  • I al 1919, va ser l’escenari de la fundació de l’Assemblea de Catalunya.
  • Posteriorment a la guerra, va ser de nou una caserna militar en la part no destruïda del carrer Comerç.

A dia d’avui, si entrem per la porta existent en la plaça de l’Acadèmia, on posa 1650, podem encara contemplar que és conserven elements arquitectònics de l’antic convent, especialment l’ala de ponent del claustre.

Sota del claustre veurem que hi ha taules i cadires del restaurant a fincat en aquest lloc,

que no ens molestarà pas per gaudir de les restes que queden en peu del claustre i poder fer fotografies.

Ens adonarem que deuria tenir unes dimensions grans.

Cal que mireu en detall  les figures que resten.

Si voleu una amplia i detallada informació sobre el convent de Sant Agustí podeu accedir a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Convent_de_Sant_Agust%C3%AD_Vell

Des del claustre podeu accedir al Centre Cívic del Barri.

Esta situat en un Reco molt tranquil del Raval de Barcelona.

 

Recull de dades a portades per l’Ajuntament

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Estany de la Roberta, entre els avions i la platja del Prat de Llobregat

Des del Prat de Llobregat anireu a les Platges del Prat, passareu pel costat del Cementeri i si seguiu direcció al mar, arribareu a la Platges del Remolar, on trobareu una torre de guaita per mirar com els avions que surten i/o observar l’Estany de la Roberta.

En aquest punt tenim a l’esquerra l’espai natural d’El Remolar – Les Filipines, mes a la dreta el Delta pròpiament del Llobregat i l’Estany de La Ricarda i l’Arana.

L’Estany de la Roberta, esta situat entre l’aeroport i la platja. És un dels estanys mes petits de tots els de la zona propera a l’Aeroport que us he indicats anteriorment.

Per a mes informació, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Estany_de_la_Roberta

En una Web de la Diputació de Barcelona amb data 10/04/2005, podem llegir :

“…L’estany de la Roberta no té un origen natural :

Va ser creat per l’aeroport als anys 50 com a bassa de desguàs de la pista transversal, que es va construir en aquell temps. Als anys 90 va perdre la seva connexió amb el mar, per on desaiguava, i va passar a ser un element ornamental del camp de golf.

Fa uns mesos, Aena va recuperar la connexió de la Roberta amb el mar mitjançant un canal de drenatge que mor a la platja i també va construir una estació de bombejament.”…

L’Estany de la Roberta és una llacuna litoral que, junt amb les Maresmes de can Camins, formava part de la zona humida anomenada “Basses del Golf-Maresmes de can Camins”.

Es tracta d’una llacuna litoral que va ser molt alterada morfològicament i hidrològicament per les obres d’ampliació de l’aeroport del Prat.

Disposa d’un mirador de fusta amb diferents finestrals a divers nivells, per veure i fotografiar les aus.

Podeu accedir fins a la torre i mirador, amb el vostre vehicle o amb Bus : PR3, que sols  hi arriba a l’estiu, des del Prat de Llobregat.

 

Recull de dades, text i fotografies : Ramon Solé

Avui fa 23 anys de les terribles inundacions i riuades a arreu de Catalunya

L’estiu del any 1994, va ser calorós, molts dies amb humitat nul·la, gens de precipitacions i amb tots aquests components va derivar a patir molts i grans incendis forestals arreu de Catalunya, com en el cas de la zona que va cremar iniciant-se a Sant Feliu de Codines, va passa per Riells- Bigues i va arribar fins al Figaró.

La forta pluja de la nit del 9 al 10 d’octubre de 1994, molta va caure sobre el terreny cremat durant l’estiu, es trobava amb molta erosió i fusta cremada, van facilitar l’arrossegament d’arbres i terra que van tapar ponts, saltants, desguassos, provocant que tan el riu Congost com el riu Tenes, és desbordessin i inundessin per on passaven, camps, industries i casses en els pobles, fent danys materials i humans.

Això al que fa respecta al Vallès Oriental. Per ho, molt van patir la gent de la província de Tarragona, va ser una nit que també van rebre forta pluja i turmenta amb ocasions amb trobes d’aigua, van fer molts de danys.

matge-del-poble-de-porrera-diari-delcamp.cat

Si mirem el servei meteorològic d’aquell dia, veiem algunes de les quantitats més rellevants recollides en 48 hores (en mm) :

Farena  600, La Mussara 504, Arbolí 500, Alforja 403, Prades – Poblet 400, Cornudella de Montsant 336, Porrera 325, Vilaplana 300, Mont-ral 236 i Montblanc 231.

Us passo informació sobre les inundacions :

http://www.elpuntavui.cat/article/2-societat/5-societat/786449-les-claus-de-1994.html

Inundacions a Tarragona, us passo dades :

http://bloc.meteo.cat/20-anys-de-laiguat-de-sant-tomas/

Les conseqüències dels aiguats a Catalunya, van ser :

  • Una desena de morts a Catalunya.
  • Danys catastròfics en carreteres, xarxa de telefonia i d’electricitat i talls ferroviaris durant dies.
  • 32.000 milions de pessetes segons la Generalitat de Catalunya.
  • 139 municipis amb declaració de zona catastròfica.

    Cartell situat en Figaro

Avui em recordat que fa 23 anys de les inundacions i riuades a arreu de Catalunya !

 

Recull de dades i informacions : Ramon Solé

Fotografies de Figaró : Ramon Solé