El Parc de l’ Hostal del Fum i el seu Tren, a Palau-solità i Plegamans

Aquest Parc de l’ Hostal del Fum, esta situat  entre l’Avinguda del Camí reial i la riera de Caldes,  al costat del Polígon industrial Riera de Caldes.

És un recinte tancat de 35.000 metres quadrats amb vegetació autòctona:

La vegetació esta composta de pins, alzines, pollancres i arbres de ribera, entre els que hi creix una gran varietat de plantes com la farigola, l’alfàbrega, el romaní i altres espècies aromàtiques pròpies de la vegetació mediterrània.

Les zones arbrades s’alternen amb prats d’herba travessats per camins i un rierol que enllaça diversos estanys d’aigua.

Cal tenir en compta que aquest Parc, és un espai de refugi de petits mamífers i nidificació d’ocells, qual cosa vol dir que cal respectar –los.

Al Parc hi ha vàries escultures i un circuit complet de ferrocarril en miniatura, amb una completa estació. També s’hi troba la Masia de l’Hostal del Fum, de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb pati intern. Aquesta masia era un antic hostal per allotjar els traginers i viatgers que anaven cap a Barcelona.

Com arribar :

Avinguda del Camí Reial, s/n, 08184 Palau-solità i Plegamans, Barcelona. (Polígon industrial Riera de Caldes.)

Horaris:

L’horari d’obertura del parc és de 7.00h a 21.00h durant els mesos de maig a setembre, i de 7.00h a 19.00h durant els mesos d’octubre a abril.

El Tren funciona els diumenges i gairebé tots els festius, d’11.00 a 14.00 h. També es pot concertar una visita especial en dies laborables

Us passo l’enllaç de la Web de l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, on podeu tindre mes informació :

http://www.palauplegamans.net/pl3/descobrir/llocs-d-interes/id350/parc-de-l-hostal-del-fum.htm

Si aneu, que us passeu molt be i si teniu fills, ven segur que ells també gaudiran amb el tren i jocs.

És un racó per gaudir en família !

 

 Dades generals i Fotografies : Ajuntament de Palau-solità i Plegamans

Recull de dades i composició del text : Ramon Solé

L’Església Parroquial de Sant Esteve de Granollers

Granollers te com a monument eclesiàstic una verdadera joia, cal diferenciar l’església i la torre del campanar, anem a veureu ara :

L’Església

Cal distingir quatre etapes estilístiques en la seva construcció:

  • la preromànica
  • la romànica del s. XII
  • la gòtica del segle XV
  • la moderna del 1946

De les dues primeres esglésies no es conserva res.

Mentre que de la gòtica en resta el campanar, que ja ho veurem mes tard.

Centrem-nos en l’església, per la part de l’exterior hi ha l’absis poligonal, la nau central (construïda amb formigó armat, paredat i maó) i grans finestrals- vidrieres.

Per la part interior, tenim tres naus :

  • la central, molt àmplia
  • les laterals, molt estretes

Amb cinc finestrals,  tres rosetons i la volta de creueria amb clau al centre.

La nau central té cinc trams de volta sobre arcs de formigó apuntats, mentre que les laterals corresponen a un baix cor allargat damunt d’elles.

Es té constància també d’un gran rosetó modern als peus de l’església.

 

El Campanar de l’Església Parroquial de Sant Esteve de Granollers

És una obra del municipi de Granollers (Vallès Oriental) protegida com a bé cultural d’interès local.

El campanar és l’única part que es conserva de l’església gòtica. Està format per tres cossos: el primer i més alt és de planta quadrada amb murs de paredat comú, el segon és de planta octogonal també de paredat i amb carreus a les cantonades.

Pel que fa al tercer cos, separat del segon mitjançant una fina cornisa, es manté la planta octogonal amb murs de paredat carreuat, els buit de proporció vertical i arc lleugerament apuntat, amb traceria lobulada a l’intradós de l’arc.

En la imposta de l’arrencada dels arcs també hi ha una cornisa. El conjunt està rematat per una coberta plana i coronat per una balustrada. Al capdamunt hi ha una estructura de ferro que suporta les campanes.

La torre té 34 m d’alçada.

Mes informació del campanar podeu consultar a :

http://www.diba.cat/documents/429042/66944702/10_Campanar+de+esglesia+de+Sant+Esteve_Granollers.pdf/0552ebeb-edc6-4c19-92aa-0dcd7ff95542

Quan passeu per Granollers, eu una parada per veure l’Església Parroquial de Sant Esteve.

 

Dades estretes de Viquipèdia

Enllaç : Diputació de Barcelona (diba)

Fotografies : Ramon Solé

La Nit dels Volcans, a Olot – 2017

Us aporto aquesta informació que crec és de gran interes :

” En el marc de la Nit Europea de la Recerca, que se celebra l’últim divendres de setembre a centenars de ciutats europees, us proposem La Nit dels Volcans, que actualment es celebra a diversos parcs de les Illes Canàries i també a la Garrotxa.

Per aquest motiu, i amb l’objectiu de difondre la recerca i els volcans entre la població local, el Museu dels Volcans i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa han preparat diverses activitats :

  • Mostres de documents i material sobre volcans
  • Recorreguts volcànics pels carrers de la ciutat d’Olot “

Com a mostra, teniu el video de l’any passat :

https://www.youtube.com/watch?v=Idek1sFaH6k

Informació bàsica :

Lloc : Pati de l’Hospici

Data : Divendres 29 de setembre de 2017

Horari : Divendres a partir de les 19 h

Més informació al telèfon 972 266 762

 

Aportació de dades : Museu dels Volcans

Recull de dades : Ramon Solé

 

El Viver Municipal de Montjuïc de Barcelona

El Viver Municipal de Montjuïc també és conegut  com a Viver Municipal de Plantes Tres Pins.

El  Viver Tres Pins rep aquest nom, per tres pins pinyoners que eren molt vells, i que havia en la zona de la muntanya de Montjuïc on aproximadament esta l’actual Viver municipal.

També, a principis del segle XX, hi havia pròxim en aquest lloc el Berenador de la Font dels tres pins.

Una part d’aquesta aigua encara va actualment a unes basses del viver.

Es troba al vessant nord-oest de la part alta de Montjuïc, on el terreny s’ha aprofitat a base de terrasses i talussos dedicats a la reproducció i l’estacionament de plantes.

Tot va començar en els anys 20 del segle passat, es va crear un espai per abastir d’arbres i plantes a l’Exposició Universal de l’any 1929, que és va celebrar-se a Barcelona.

Si el visitem, en la part més antiga del viver hi ha hivernacles, umbracles i espais d’entestat

i, a la part nova, hi ha grans terrasses per als estocs de plantes destinades a enjardinar els parcs i jardins de Barcelona.

Al Viver Tres Pins es produeixen anualment prop de 225.000 plantes arbustives i vivaces a partir d’esqueixos i llavors, com ara pitòspors, cràssules, heures, esparregueres i troanes, entre altres espècies.

També hi ha túnels o hivernacles  destinats a produir plantes, i a guardar els estocs.

Les basses reuneixen una gran biodiversitat, de més de 30 espècies d’invertebrats aquàtics, unes 3 espècies d’amfibis i més de 20 espècies de plantes aquàtiques, moltes escoles hi van a estudiar aquestes especies.

L’Horari de visita es a partir de les 10 del matí i fins el capvespre.

Per tant es un recinte tancat.

Si el visiteu, cal tenir cura i respecta de tot l’espai i dels arbres i plantes !

 

Aportació de dades : Ajuntament de Barcelona

Fotografies : Ramon Solé

Comparació del mateix paisatge entre la primavera i l’estiu

Mai heu fet la comparació de la mateixa imatge, si ha canviat en el temps ? Pot haver passat dies, mesos o anys… !

Avui us presento diferents fotografies fetes en el medi natural, on la ma del home no ha intervingut pas i sols ha passat uns 4 mesos d’interval; fotografies durant la primavera i en el mateix lloc ara durant l’estiu. Cal dir, que tots els espais naturals son dins de terme de Cànoves i Samalús, us passo les imatges :

  • Comparació d’un Camp
  • Una gran planta natural i amb flors
  • Camps i bosc
  • La riera de Vallfornes(a)
  • La riera de Vallfornes(b)
  • La riera de Vallfornes(c)
  • Petits cactus

Us pot servir, com a un joc del temps podeu fer per comparar : vegetació, fonts, masies, en fi, el que la vostra imaginació vulgui…, També podeu utilitzar postals antigues i captar la imatge ara com es.!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La masia de can Castelló de Sant Gervasi de Barcelona

La masia de can Castelló la trobem situada al Carrer de Castelló 1-7, forma l’illa delimitada pels carrers de Freixa i de Castelló, del Barri de Sant Gervasi de Barcelona; és com un oasi al vell mig de cases modernes.

És una antiga casa pairal de prop de 1200m² amb un jardí públic, actualment es un Centre Cívic.

A la Web de del centre cívic de l’Ajuntament, ens explica així la seva historia :

“…Can Castelló, en el seu principi va ser una masia burgesa al començaments del segle XX , amb successius propietaris, està estretament lligada amb el desenvolupament històric, social i urbanístic de Sant Gervasi. Així, hi trobem noms que van deixar una important empremta al barri i la ciutat : les famílies Galvany, Castelló o Calvet. Els usos de l’edifici fins a l’actualitat han estat diversos: masia agrícola, habitatge particular i residència geriàtrica…”

Es va recuperar per us de la ciutat l’any 1981, després d’una remodelació, va funcionar com a Casal de Gent Gran a partir de l’any1990, posteriorment és va ubicar també, el centre cívic de Sant Gervasi, el 21 de maig del 2008 va ser inaugurat.

Per si us pot interessar, us passo l’enllaç del Centre Cívic de can Castelló, on veureu activitats diverses que realitzant tot l’any :

http://ajuntament.barcelona.cat/ccivics/cancastello

una part del Jardí de can Castelló

 

Dades estretes : Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé