L’AQUELARRE DE CERVERA, del 25 al 27 d’Agost de 2017

Des de l’any 1978 és celebra a Cervera L’AQUELARRE.

Aquest any seran els dies, del 25/08/2017a 27/08/2017

Us passo la Web on hi ha tota la informació sobre L’AQUELARRE DE CERVERA, de l’any 2017

http://www.aquelarre.cat/programacio.php

Com diu la Web de “Festa Catalunya” :

“…Cervera tornarà a omplir els carrers centenaris del seu casc antic de correfocs, espectacles, música, màgia i esoterisme, per tal que les desenes de milers de visitants que cada any aplega l’Aquelarre puguin gaudir de tres dies, amb les seves nits, plens de misteri i propostes lúdiques per a grans i petits, veïns i forans…”

Us animo des d’aquí a participar en aquesta Festa gran de Cervera.!

 

Recull de dades : Ramon Solé

Informació, cartell oficial i Fotografia : Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Cervera i altres entitats.

La Clota, un petit poble dins del Barri d’Horta a Barcelona

Heu estat alguna vegada recorren els carrers estrets de La Clota ?

És un lloc on el temps s’ha parat…! Perquè ?

i alguns de vosaltres, podeu preguntar-vos : on està ?

Està situat en una depressió entre el Carmel i el passeig de la Vall d’Hebron, al sud-oest d’Horta, en aquest districte, al costat del carrer Lisboa.

És va anar estenent per la plana de can Tarrida, un antic mas del segle XIII avui desaparegut, tot fen se petis i estrets carrers .

Amb carrers que semblen que estem a les afores d’un poble.

camí front a Torre Jussana

La Clota és un dels nuclis de població més antics del districte i una barriada popular de moltes torretes la major part construïdes pel mateix propietari amb moltes d’elles amb hort.

Els horts ja venien mes d’un segle abans de crear-se  La Clota, era confluïen, del camí de la riera d’Horta, el torrent de Sant Genís, el de les catorze Plomes, el de la Genissa i del torrent del Marcel·lí.

Els terrenys disposaven de pous i sèquies, que van ser a l’origen de la fama d’Horta com a reserva d’aigua de Barcelona i que van afavorir la implantació de moltes bugaderies, com el carrer d’Aiguafreda.

Entre industria i petits comerços,  hi ha unes 8, anys en rere, també havia tingut una bòbila.

Cal destacar un bar molt de barriada.

Per arribar a algunes casses cal fer-ho a peu, per uns carrer que no poden passar cotxes, com el carrer de Bragança.

Carrer que ens transporten a un poble, alguns restringits el pas de vehicles,

altres cases petites amb okupes

o masies amb terreny, com us deia, amb horts cultivats amb cura.

Es curiós trobar un pont  d’un torrent inexistent i amb cases adreta i esquerra del pont.

També, cal destacar  que esta de limitat per dos entitats importants, La Residencia Salesiana Martí Codolar i Torre Jussana,

i trobarem cases de principis del segle XX.

Els carrers principals de la Barriada son : carrer d’Alarcón, carrer de la Puríssima, Passatge Feliu, Passatge Sant Jaume i carrer Bragança.

Es passo un reportatge de l’any 2013, del Periódico, sobre gent que viu a La Clota :

http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/los-ultimos-clota-2734538

i un d’el Mundo :

http://www.elmundo.es/elmundo/2007/05/17/suvivienda/1179396513.html

Tots esperem que aquest petit barri dins d’Horta, perduri per sempre…

Sent una mostra de com un barri afronta d’aquesta manera, la modernitat i la densitat urbanística de Barcelona…

sI sent un lloc tranquil, semi-rural i com si fora un petit poble…com un oasis de la gran ciutat Catalana.

Si no el coneixeu, cal visitar-ho !

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torre de les Aigües del Besòs, la mes espectacular de Barcelona

La Torre de les Aigües del Besòs, també coneguda com a Torre d’Aigües de MACOSA, va ser construït en l’any 1882.

Construcció de la Torre d’Aigua

Situada en el barri del Poblenou de Barcelona, en la Plaça de Ramon Calsina, s/n. i carrer de la Selva de Mar de Barcelona.

Es una Torre espectacular, amb 60 metres d’alçada, la mes alta de la ciutat.

La seva funció era garantir el subministrament d’aigua a la ciutat de Barcelona.

Posteriorment va ser utilitzada en l’abastiment de la zona que era molt industrialitzada, com per exemple per la maquinària de la gran fàbrica metal•lúrgica de Can Girona, més endavant a MACOSA.

Per mes informació sobre aquesta Torre d’Aigua, podeu  consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_les_Aig%C3%BCes_del_Bes%C3%B2s

Us passo el reportatge de la seva recuperació per ser visitada pel públic :

http://www.ccma.cat/324/Recuperada-la-Torre-de-les-Aigues-del-Besos-un-mirador-sobre-el-passat-industrial-del-Poblenou/noticia/2347217/

La Torre d’Aigües del Besòs, va estar en servei fins al 1993, donat que les industries a partir de les hores havien anat tancant , a les hores és va iniciar el procés de remodelació d’aquest sector del barri, amb la edificació de moderns habitatges, hotels i dotant de tot tipus de  serveis.

Cal destacar el rellotge  i les escales de la part superior.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La masia de can Fargues a Horta de Barcelona

Darrera del mur i vegetació, que s’amaga?… Una important masia, la de Can Fargues, està situada entre els carrers Frederic Rahola, Peris Mencheta i el passeig Maragall.

Primer és va construir La torre romànica de defensa (part central de l’edifici del que seria la masia) a l’entorn de la qual va anar creixent la casa, data del segle XII, coneguda a les hores com mas Pujol.

A aquest primer cos s’hi va afegir un altre durant els segles XII-XIV, del qual es conserven a la seva banda est alguns murs adjacents a la torre romànica, juntament amb uns altres a la façana est de la masia i diversos elements reubicats; per exemple una petita finestra gòtica, en els segles XV i XVI van continuar ampliant la casa, per axó s’observen diferents estils, amb algunes no tant com a ampliacions sino modificacions a la llarg del temps fins els nostres dies.

Va ser una finca amb una gran extensió, ja que comprenia tot el que actualment és el parc del Guinardó i arribava fins a la part alta de l’Hospital de Sant Pau.

Us passo un enllaç on trobareu una molt amplia informació sobre aquesta Masia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Fargues_(Horta-Guinard%C3%B3)

El diari El Pais, en 2006 explicava perquè es diu des del segle passat “Villa Margarita”, per un tema d’amor ?, us passo l’enllaç :

https://elpais.com/diario/2006/12/17/catalunya/1166321238_850215.html

La masia, actualment és la seu de la nova escola municipal de música “EMM Can Fargues” de Barcelona.

El mes de juny d’enguany, va haver l’acta de portes obertes d’aquesta nova etapa de la masia de can Fargues :

http://lameva.barcelona.cat/horta-guinardo/ca/noticia/inauguracize-de-lescola-municipal-de-mzsica-can-fargues

A partit d’avui, cada divendres us presentaré una masia situada dins del municipi de Barcelona – ciutat.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

Sant Genis dels Agudells, amb església, rectoria i cementeri, està situat a districte d’Horta a Barcelona

Realment és curiós que Barcelona tingui llocs o racons on poder ser transportat a un segle, com a mínim en rere…, Sant Genis dels Agudells és un recó tranquil, on podem escoltar el silenci…

Fa uns dies vaig anar a aquest oasis eclesiàstic … situat en mig d’un barri, que sembla que s’ha construït, escalant la muntanya per pujar a Collserola, els habitatges construïts en la zona son totalment irregulars en alçada i dimensions…

Per ho centrem-nos en l’església de Sant Genis dels Agudells, està situada en el carrer Saldes, 3.

Podria haver-se fundat a l’any  931, però l’edifici actual és de 1571.

L’any 1359 va passar a dependre del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, però amb la desaparició del cenobi va quedar adscrita a la parròquia de Sant Joan d’Horta (1867).

L’edifici actual és de 1571.

És remarcable el cementiri que encara existeix al costat de l’església, únic que es manté dins del nucli urbà de la ciutat i que no és de titularitat municipal.

És Pot visitar els dissabte i festius, no és pot fer fotos dins del cementeri.

Hi són enterrats diversos personatges il·lustres, entre els quals hi va estar Manuel Carrasco i Formiguera, militant d’Unió Democràtica de Catalunya, afusellat a Burgos el 1938, fins que el 2001 va ser traslladat al cementiri de Montjuïc.

Mes dades a :

http://lameva.barcelona.cat/horta-guinardo/ca/home/el-barrri-de-sant-genis-dels-agudells

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Gen%C3%ADs_dels_Agudells

Us recomano fer una visita a Sant Genis dels Agudells !

Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

L’Ajuntament de Granollers, un edifici singular

L’Ajuntament està situat a la plaça de la Porxada, al vell mig de la ciutat de Granollers, on fires, festes, mercat setmanal, compres diàries i molt mes, son el punt de trobada de molta gent, sigui de la mateixa ciutat de Granollers o dels pobles de les rodalies; és un verdader lloc clàssic de  passejada i convivència de molta gent diàriament o de cap de setmana…!

Al seu entorn, hi ha edificis medievals i renaixentistes.

L’edifici de l’Ajuntament, pertany a finals del segle XIX i començaments del XX; època d’una gran activitat econòmica i constructiva al mateix temps que la ciutat creix cercant vies de comunicació, creant l’eixample… creant la ciutat que avui és.

L’any 1902, el batlle Josep Barangé i Bachs, juntament amb la resta de membres de la Casa de la Vila van ordenar el disseny per a la construcció d’un nou Ajuntament per a Granollers.

ç

L’obra, que fou encarregada a l’arquitecte d’Olot, Simó Cordomí i Carrera, es inauguraria dos anys més tard, el 1904.

Quan passeu per la plaça de la Porxada mireu l’edifici de l’Ajuntament , és destacant, : les portes , les finestres i les balconades; per ho, veureu  el rellotge situat en una torreta de sis cares amb finestres, és magnífic.!

Realment, no és un edifici extremadament antic, tot el seu conjunt  si és de molta bellesa.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

En el Raval de Barcelona, disposen d’una verdadera joia, l’antic Monestir de Sant Pau del Camp

L’Església de Sant Pau del Camp, esta situat en el carrer de Sant Pau, 101 amb cantonada al carrer L’Abat Safont.

A la llarg de la seva historia a passat per a moltes etapes:

  • Resta documentada en 911, no vol dir axó, que no sigui de mes antiga construcció.
  • Va patir l’atac directe de les topes l’Al-Mansor, en els seus atacs a la ciutat de Barcelona sobre l’any 985.
  • Per aquest motiu el monjos van fugir, el monestir quedaria deshabitat, perdent el caire de Monestir.
  • El cenobi va reviure associat com a priorat a Sant Cugat del Vallès.
  • És va iniciar la seva reconstrucció al s. XI. I a partir del s. XIV l’edifici quedaria dintre de muralla i protegit.
  • Va estar vinculada a l’abadia de Montserrat el 1508.
  • Mes tard, de nou de Sant Cugat , axo era per l’any 1593
  • També va dependre de la Portella de Berguedà entorn el 1617.
  • Durant un breu període de temps fou la seu del govern de la Generalitat de Catalunya fins l’11 de setembre de 1714.
  • Durant el 1835, el Monestir va ser de nou abandonat.
  • Des de les hores va passar a ser Església.
  • Durant la Guerra Civil va patir diverses destrosses que una acabada la Guerra, és va portar a terme una restauració.

Per a mes amplia informació i dades sobre el conjunt  podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pau_del_Camp

Pot ser visitat fora d’horari de culta, us passo les dades,

Horaris i preu de la visita

De dilluns a divendres         de 09:30h a 12:30

Dissabtes  de 09:30h a 12:30h

Entrada general de: 3 €

Jubilats: 2 €

Grups (+15 persones): 1 €.

En cas de celebrar cerimònies, les visites es tanquen de 15:30h a 18:30h

Gaudiu d’aquesta joia històrica, com moltes que te Barcelona.

 

Recerca de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Moren les Figueres de Moro a Catalunya?

Cànoves – Vallès Oriental

De fet, en els últims 4 – 5 anys, les Figueres de Moro les veiem que son atacades per un insecte xuclador anomenat cotxinilla, molt petit i blanc , que el cobreix i li xucla el líquid fins que el mata, podrem veure que  tota la planta és seca en poc temps …

Mataró – Maresme

En alguna ocasió l’avi o pare ha ofert  a un nen/nena petit /a el fruit d’una Figuera de Moro ? … De fet,  jo si em recordo que el meu pare ho havia fet, mostrant-me que era un fruit deliciós…!

Cardedeu – Vallés Oriental

La Figuera de Moro és una planta originària de Mèxic.

Collserola – Barcelona

És una espècie invasora a tot el territori Català, hi és molt present sobre tot a la zona costera o litoral perquè aguanta molt la sequera i la marinada.

Montornes

El 2007 es va localitzar a Múrcia per primera vegada a l’estat Espanyol.

Mataró – Maresme

Des de 2014,  a Collserola, Maresme i el Vallès Occidental, ha començat a presentar les Figueres de Moro la malaltia. És una plaga que s’estén molt fàcilment. Aquesta any 2017 ha passat al Vallès Oriental.

Vall d’Hebron – sortida Metro – Barcelona

D’una Web del Consorci del Parc de Collserola, llegim :

“…La cotxinilla, a més de convertir-se en la solució de Collserola per controlar una espècie invasora, té una altra curiositat. Segons explica Joan Vilamú, tècnic del servei de medi natural del Consorci del Parc de Collserola, “aquesta plaga la cultivaven expressament, ja en època dels inques, com a tint natural”. I és que quan els insectes s’esclafen tenyeixen d’un color vermell molt intens. El fruit de la figuera de moro és apte per al consum i molts usuaris del parc s’havien acostumat a collir-ne. Probablement, aquests usuaris sí que trobaran a faltar aquest cactus invasor…”

Per a mes informació podeu veure una explicació de beteve :

http://beteve.cat/plaga-figueres-moro-cactus-malalt/

Badalona – Barcelones

El Periódico de Catalunya, es va fer reso en l’any 2016, us passo l’article :

http://www.elperiodico.cat/ca/medi-ambient/20160610/figueres-de-moro-moren-insecte-cotxinilla-catalunya-5162374

Veurem com acaba aquest tema…

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Hotel d’insectes !

Jo fa poc no coneixia que existís els Hotels per insectes. Des de fa molt de temps, en diversos Països de la Unió Europea ha crear  “Hotels d’Insectes”, situats en lloc protegits.

Com a conreus urbans, cases de camp, horts públics, jardins o parcs públics, universitats, zones forestals, escoles  i en altres molts llocs públics com privats. Cal dir que son habitatges molts senzills i varats el seu cost de fer-ho.

Els utensilis que s’utilitzaran per fer un “Hotels d’Insectes”, es donar una mica la nostra imaginació. Cal primer fer l’estructura en general és de fusta, la forma no importa, sigui triangular, quadrada, rectangular o rodona, mes o menys gran; que es pugui posar a un arbre, adossat a un tronc o pal de fusta clavat al terra, o directament al terra… , de fet no importa massa,  axó si, cal que el lloc sigui fresc, ventilat i solejat, mai humit i fosc.

Anirem omplin per seccions els espais o nius amb material divers i agrupat segons sigui, l’important és utilitzar materials el mes natural possible.

Quins element farem els diferents nius ? :

Per exemple, troncs on cal fer forats no massa grans perquè els insectes puguin entrar.

De canyes, aquestes que no siguin amb un forat massa gran, que els depredadors no puguin matar o menjar els insectes.

Velles totxanes, que també el forat sigui de dimensions petites.

Pedres planes, no massa grans i unes sobre de les altres on és fan petits espais entre pedra a pedra on puguin fer estància.

Un munt de pinyes obertes i  millor seques des de fa anys, invita ser un bon lloc amb els diversos espais que formen les pinyes.

Depenent del tipus d’insecte, també seria bo posar algun petit Hotel a prop de llocs on hagi aigua permanent.

Mes informació a :

https://es.pinterest.com/isamarc2/h%C3%B4tel-%C3%A0-insectes/?lp=true

L’Associació Renau Natura instal·la diversos “hotels d’insectes” , la informació a :

http://laciutat.cat/lassociacio-renau-natura-installa-diversos-hotels-dinsectes-pel-municipi

Si feu algun “hotel d’insectes”, podreu en primavera i/o estiu de  gaudir i mirar l’evolució d’aquest hotel, si te molts concurrència o poca i de quines especies d’insectes al utilitzant, sempre amb respecte a aquests ser petits que formen part de l’equilibri natural del mon en que estem tots i totes immersos.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé i Dora Salvador

Sabeu que és el Drenatge Sostenible … ?

Concretament a Barcelona en alguns lloc de la ciutat s’ha posat en marxa aquest sistema de Drenatge.

Qui no ho sap, és pot preguntar, en que consisteix un Drenatge Sostenible ?

Les grans ciutats al creixa els barris, fan que desapareguin el torrents naturals existents, son substituïts per carrers amb aceres, asfalt i clavegueram, fa que cada vegada que plou l’aigua abundosa que baixa no pugui ser infiltrada pels carrers i l’aigua a canvi va dirigida a un clavegueram i al final passa o no a una depuradora i va a parar sense cap utilitat a un riu, torrent ,o a la mateixa mar.

És el que diem, el pavimentar nous carrers significa cada vegada és genera més quantitat de superfícies impermeables, embrutir l’aigua per desprès depurar-la, que vol dir, una despesa molt considerable per l’Ajuntament.

D’una pagina Web de la Diputació, us passo unes conclusions fetes en la Jornada SUDS – Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible, realitzada a Barcelona en novembre de l’any 2016 :

“…Per solucionar aquests problemes s’han destinat inversions progressivament més grans en la construcció de col·lectors, algunes de les quals ja s’estan mostrant insuficients.

A banda del problema de l’augment de la quantitat d’aigua a evacuar, que provoca episodis puntuals d’ inundacions,  hi ha la problemàtica de la baixa qualitat de l’aigua d’escorrentia, que impacta en les estacions depuradores; i a causa de l’actual impermeabilització sistemàtica de las zones urbanes, és molt poc el volum d’aigua d’escorrentia urbana que avui en dia es retorna als aqüífers.

A partir del plantejament sostenible del cicle de l’aigua i de la necessitat d’atenuar els efectes de la impermeabilització del sòl, en els últims anys s’ha desenvolupat, a nivell mundial, una manera alternativa de dissenyar i gestionar les infraestructures de drenatge.

Aquestes alternatives de disseny i gestió del drenatge, s’emmarquen dins una disciplina més amplia que aborda el problema de la gestió de l’aigua d’escorrentia des de diferents perspectives. Aquests sistemes ofereixen una visió global de les diferents tècniques que possibiliten de manera natural el drenatge, el transport i el tractament de l’aigua per millorar la seva qualitat, ja sigui per la seva reutilització com per la seva devolució al medi segons les condicions que exigeix la normativa…  “

Us passo informació del primer Parc a Barcelona que és va implantar el Drenatge Sostenible, l’any 2009  :

http://www.elpuntavui.cat/article/-/6-urbanisme/37458-el-parc-joan-reventos-de-sarria-el-primer-amb-ldrenatge-sostenibler.html

Com llegim, “ …l’aigua pluvial per dur-la al col·lector que la conduirà al centre de la ciutat.  El sistema permet recollir l’aigua de pluja a través de diferents tipus de paviment de drenatge que filtren l’aigua i alhora la depuren. Un cop filtrada, l’aigua es recondueix a través del subsòl i s’infiltra a la terra. En cas de fortes pluges, quedaria retinguda a la zona de detenció o en àrees inundables creades per a aquest propòsit…”

En el cas dels jardins entre l’avinguda de can Marcet i l’avinguda de l’Estatut  a Horta, és un Drenatge Sostenible dels mes moderns que disposa la ciutat.

 

Recull de dades, text i fotografies : Ramon Solé

(Totes les fotografies corresponent als Jardins de l’avinguda can Marcet d’Horta)